Bullet Journal, el mètode que t’ajuda a endreçar la ment

Descobreix aquest sistema que unifica l’agenda, la llista de feines per fer i el diari personal

T’agradaria aconseguir més coses treballant menys, identificar el que és important per poder-t’hi centrar i eliminar tot allò que és superflu? Encara més: t’agradaria endreçar la ment, de manera que finalment puguis avaluar els teus pensaments des d’una distància objectiva? Si has respost que sí a alguna d’aquestes qüestions, aleshores t’interessa conèixer les 'bullet journals'. Perquè aquests són els objectius que persegueix el seu creador, Ryder Carroll, i que descriu en el llibre 'El mètode Bullet Journal'  (Columna Edicions, 2018).

Tot va començar quan aquest dissenyador de Nova York va decidir posar ordre al seu trastorn de dèficit d’atenció. Necessitava un mètode per organitzar-se el dia a dia, i una agenda convencional no li acabava de funcionar. Va ser així com va acabar creant una agenda completament personalitzada, on apuntava totes les tasques i els objectius que tenia pendents i els organitzava per dies, setmanes i mesos. Un sistema que va descobrir que era molt pràctic i, encara més important, molt econòmic, perquè tan sols es necessita un bolígraf i una llibreta de paper. Però la principal clau de l’èxit és que es tracta d’una agenda molt flexible i que cadascú se la pot personalitzar i adaptar segons les necessitats i els condicionants més personals.

Llibreta personalitzada

“Hi ha tantes bullet journals com persones”, assegura Toni Esplugues, cap de comunicació i màrqueting de la papereria Raima de Barcelona. Ell és testimoni de com aquest sistema d’organització té cada vegada més adeptes, fins al punt d’haver omplert tallers especialitzats en aquest tema. “No deixa de ser una eina que funciona com a agenda perquè tu et puguis organitzar el temps de la millor manera possible”, explica Esplugues, que remarca que normalment són llibretes que es presenten amb pàgines completament en blanc o amb punts, de manera que s’hi poden fer línies o quadrícules al gust de cadascú. Una de les llibretes que tenen més èxit actualment és la que comercialitza la casa Leuchtturm, que ha fet una edició especial de bullet journal amb pàgines que ja tenen punts.

Un altre dels incentius que presenta aquest mètode és, segons Esplugues, que les llibretes acaben sent “molt atractives, visuals i creatives”. De fet, el concepte de bullet journal està molt relacionat amb la moda del lettering o l’art de dibuixar lletres boniques sobre paper. I no només lletres, sinó també dibuixos i elements creatius per destacar els diferents apartats de la llibreta. “Si és el teu aniversari, hi pots posar el dibuix d’un pastís; o si és Sant Jordi, una rosa o un drac”, posa com a exemple el cap de comunicació i màrqueting de Raima, que ha detectat que cada vegada hi ha més tendència cap als treballs manuals, sobretot els que estan relacionats amb el paper. “És una manera de desconnectar del món digital i tornar a fer coses amb les mans”, matisa.

La teràpia d’escriure a mà

De fet, des de fa temps els experts consideren que una bona tècnica per fugir de l’estrès i les preocupacions diàries és el journaling, un anglicisme que vindria a denominar la pràctica de plasmar tot allò que ens vingui al cap en un quadern, sigui en forma de diari personal o en forma de llistes o pensaments diversos. La idea és buidar la ment sense cap mena d’esquema ni pauta a seguir. Una gran defensora dels diaris personals és Mireia Cabero, professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC i impulsora de la cultura emocional pública. “Són absolutament terapèutics i reparadors, perquè hi escrius sense fórmules prèvies per quedar bé amb ningú, només per a tu”, explica Cabero, que remarca que aquesta circumstància facilita “el poder expressar i posar sobre la taula tot el que et passa”.

Segons explica l’experta, un dels beneficis d’aquest tipus d’escriptura és que permet ordenar la teva pròpia interioritat un cop l’has plasmat sobre un paper. “Quan l’ordenes per escrit es fa possible comprendre millor el que tens a dins, perquè deixa de ser una cosa interior i passa a ser exterior”, matisa Cabero, que creu que això facilita una bona presa de consciència.

Per aquest motiu, la psicòloga sempre recomana als pacients que adquireixin l’hàbit de l’escriptura personal com un exercici per enfrontar-se a un mateix i a tot allò que ha passat al llarg del dia o de la setmana. “Obre la consciència, ordena i permet entendre’s millor”, aclareix. A més, aquest escrit pot servir per a més endavant, quan la persona ho torni a llegir des d’un moment diferent de la seva vida. “Pots observar i trobar solucions que en el moment que ho vas escriure no vas trobar”. Una manera d’“aprendre millor com funciona la nostra manera de pensar”. Per tot això, Cabero considera que “escriure és només un mitjà per arribar a un fi molt més elevat”.

Per a Silvia Adela Kohan, investigadora de tècniques de creativitat en literatura i llenguatge i autora del llibre La escritura terapéutica (Alba Editorial, 2013), encara existeixen més beneficis en l’ús de l’escriptura com a eina de psicologia personal. D’una banda, et permet contactar amb un espai de confiança, que en aquest cas seria la pàgina en blanc. També permet observar el mateix reflex que si s’estigués davant d’un mirall per poder comprendre’s millor, i fins i tot es poden transformar totes les obsessions i fantasmes en material creatiu.

D’altra banda, Cabero creu que les futures generacions, que creixen acostumades a escriure-ho tot en format digital, podran gaudir dels mateixos beneficis terapèutics de l’escriptura, tot i que no escriguin en format paper. “Serà el mitjà amb què hauran crescut i ho veuran natural”, afegeix. ¿És possible, doncs, que les pròximes bullet journals i els diaris personals acabin sent en format digital? El temps ho dirà.