Cafeteries... on el cafè és el menys important

BarcelonaEl Françoise viu als afores de París i treballa en una oficina de l’avinguda Saint Germain, al centre; cada migdia té dues hores per dinar però no té prou temps per arribar a casa, així que a l’estiu dina en un banc i a l’hivern al menjador de l’oficina. I cada dia, després de menjar-se el ratatouille de torn, li ve una passió de son incontrolable. A l’estiu és fàcil de solucionar, el Françoise se’n va en un parc vora de l’oficina i fa la becaina sota d’un arbre, però a l’hivern les opcions decents es redueixen. Ha arribat a dormir al cotxe i fins i tot al lavabo de l’oficina... on ha trobat altres companys de feina.

El Françoise bé podria haver sigut el Sylvain, que també treballava en una oficina de París i coneixia l’escàs mercat de les migdiades decents. I ara fa just un mes ell i la seva parella, la Celina, van decidir obrir el Nappuccino, un cafè migdiada per a tots els barcelonins que fins ara no la podien fer (o la feien als lavabos).

“Venen molts estudiants perquè estem a prop de la universitat, però també venen banquers i oficinistes, hi ha gent de tot tipus,” diu la Celina. I no tothom hi va a dormir. Al Nappuccino també hi pots prendre cafè, snacks, tes o una copa de vi. Així que, a part de la migdiada, molts s’enduen la beguda al box -són individuals però n’hi ha un on hi caben dues persones-, on hi llegeixen, pengen la foto de la golden hour a l’Instagram o repassen els apunts. Això sí, mantenint un to de veu baixet per no despertar a ningú. “Els llits són de polipell, un material similar al dels llits on passen visita els metges, que són còmodes i molt fàcils de netejar”, diu la Celina. Com era d’esperar, les hores més visitades del dia són les de primera hora de la tarda, tot i que abans del migdia també hi ha bastanta afluència. No hi ha límit d’hores, si algú vol, pot estirar-s’hi de les vuit del matí a les vuit del vespre. Una hora de migdiada són 5 euros; dues, 10 euros; tres, 14 euros; quatre, 18 euros, i com més estona us hi esteu, més econòmica surt l’hora.

El Nappuccino només fa un mes que va obrir i ja es tot un èxit, tot i que el concepte encara no queda clar a tothom: l’altre dia una dona va demanar “un cafè migdiada per endur-se”.

Una estona amb gats

L’Espai de Gats vindria a ser el cel dels gats. La Teresa i l’Eva eren voluntàries en una protectora de gats i fa un any i mig van decidir combinar el tracte que oferien allà amb les cafeteries per a gats que ja existien al Japó. La principal diferència amb el concepte japonès però, és que, tal com apunta la Teresa, “allà les cafeteries d’aquest tipus estan dissenyades perquè només s’ho passin bé les persones”. “El gat gairebé no té accés al menjar en tot el dia; només ho fa quan les persones li donen un grapadet de menjar a l’entrada, així el gat es veu obligat a acostar-s’hi. I no és dolent, però no hauria de ser així. A més, allà també els vesteixen i els posen disfresses, i això no els agrada gens. Jo no hi he anat perquè ho passaria malament”. Res a veure amb la vida que tenen els gats de la cafeteria de Barcelona. Abans d’adoptar-los per al local, l’Eva i la Teresa escullen meticulosament quins hi entren i quins no. Agafen els negres -que molta gent no els vol a la protectora-, els més tímids i els de més edat, i sobretot han de ser socials i portar-se bé amb la gent. La normativa del local accepta que hi entrin fins a quaranta persones, però mai n’han acceptat més de vint a la vegada. Prioritzen un ambient tranquil en què tant gats com persones passin una estona agradable i tranquil·la. (El cap de setmana hi va molta gent, tanta, que elles recomanen reservar abans d’anar-hi).

I el seu públic és variat. Des de joves que busquen un lloc original on quedar amb els amics fins a gent gran que no pot tenir animals a casa o famílies que volen prendre mides de com seria l’experiència d’adoptar-ne un. En qualsevol cas, la visita sempre serveix per aprendre i trencar tòpics, que no tots els gats són esquerps, que els agrada estar amb les persones i que no són gossos petits. Si un gat fa pipí fora del seu lloc habitual és perquè vol avisar que té algun problema de salut. Si mou la cua no és que estigui content, al contrari, és que t’està dient que alguna cosa no li agrada.

Tot i que l’activitat principal del local és passar una estona amb els gats, a l’Espai de Gats també s’hi pot menjar, tot el que es pot consumir és vegà i tenen cupcakes que triomfen molt. També hi podreu comprar joguines interactives per a gats -que han contrastat degudament amb els seus-. Els gats viuen allà i és important saber que no hi podeu portar el vostre de casa, que no és una guarderia.

Un viatge a la infància

La influència del cine o la nostàlgia de la infància han fet que hàgim mitificat des de peces de roba fins a plats i ingredients culinaris. La crema de cacauet, provar de beure llet durant l’àpat o aquells cereals de colors on va anar a parar el fill de Wayne Szalinski quan el seu pare el va encongir a Cariño, he encogido a los niños.

I en un viatge a París, a principis del 2017, l’Àlex i el Cesc van veure aquells cereals de colors en una botiga on només venien cereals. “Ens va cridar l’atenció l’aspecte innovador d’aquest negoci i, tot investigant el concepte, vam veure que s’estava estenent per les principals capitals europees, però que encara no havia arribat a Barcelona”. I així és com a néixer Va d Bols, una pop-up store amb degustació de cereals, on també s’hi poden trobar productes d’importació (sobretot nord-americans), gairebé tots dolços.

Però el producte estrella de Va d Bols és el bol de cereals, que elaboren en 3 mides diferents i que compta amb 4 elements:

-Cereals (més de 50 referències d’orígens nacional i estranger).

-Llet/iogurt (més de 15 varietats: vegetals, de vaca i de gustos).

-Extres (més de 30 opcions: galetes, fruita, xocolatines, fruita seca).

- Toppings (més de 10 xarops i cremes).

La decoració del local està pensada per recrear un viatge a la infància, sobretot per als nascuts entre els 80 i els 90. (I també tenen les galetes que es menjaven les formigues del jardí dels Szalinski).

Idees estrambòtiques d’arreu del món

De cafeteries estranyes n’hi ha arreu del món, però aquestes tres s’enduen la palma. La primera porta el nom de Bany Modern i va obrir les seves portes a Taiwan el 2004 i des d’aleshores ha obert 12 localitzacions diferents a l’Àsia, sobretot a la Xina i el Japó. Què té d’especial? Doncs que el menjar es presenta en uns vàters miniatura i la beguda surt d’un orinal. Fins i tot el tamboret on t’asseus és un vàter. La segona es deia Cafè Clínic i era un restaurant de temàtica hospitalària de Singapur. Va ser creat per la firma d’arquitectes holandesa Concrete Architects en homenatge a l’artista britànic Damien Hirst. El menjar se servia en safates d’hospital, el ketchup se servia amb xeringues, la sangria en bosses de sèrum i les cambreres anaven vestides com infermeres servint clients asseguts en cadires de rodes. El restaurant ha tancat fa poc. Al cap i a la fi, a ningú li agrada el menjar d’hospital. La tercera proposa menjar en una cel·la. Fortezza Medicea és una presó de més de 500 anys situada en una localitat a prop de Pisa, Itàlia, que des de fa 10 anys s’ha convertit també en un restaurant. Els comensals seuen i es tanquen dins de les cel·les, on esperen que els cambrers els portin menjar. La idea ha tingut tant èxit que la presó de Bollate, a Milà, també ho fan.