ENTRE AMICS

"Hi ha una força que la dona la complicitat de ser d’un mateix lloc, de fer-se gran a la vegada i d’encarar la vida al mateix espai”

Carme Ruscalleda, xef

La fotografia és en blanc i negre, però la xef Carme Ruscalleda recorda aquells dies a tot color. Tenien 13 anys i una nova professora els havia canviat la vida. Era la madre Marina Freixa, que havia vingut a Sant Pol de Mar des de Vic per fer-se càrrec de la direcció de l’escola de les Dominicas de la Anunciata. “Va suposar una alenada d’aire fresc en una escola on tot era gris i on tot era pecat”, rememora Ruscalleda, nascuda el 1952.

“Vivíem en un moment en què a les dones no se’ls donaven les mateixes oportunitats acadèmiques que als nois”, recorda la xef amb més estrelles Michelin del món. “Les meves companyes i jo fèiem ganxet i punt de creu, però la madre Marina Freixa ens va alliberar de tot això per fer esport i teatre, i per sortir a l’aire lliure. Li estarem agraïdes tota la vida, perquè es va endur la grisor i ens va posar unes ulleres Technicolor”, diu orgullosa.

La fotografia que acompanya el text, feta amb la càmera de la madre Marina Freixa, mostra la propietària del restaurant Sant Pau amb les amigues d’infància i companyes de classe en una excursió fins a una masia perduda al mig de la muntanya, a Can Amat, prop de Pineda. “Crec que volia que veiéssim la duresa de viure en una masia allunyada, però per a nosaltres va ser com si anéssim a París. Vam dur un pícnic, vam fer jocs… Va ser fantàstic”, rememora.

La xef catalana manté l’amistat amb la majoria de les noies de la foto. “La Fàtima va morir de càncer, i la Susan Beckley només va passar una temporada a l’escola, els seus pares viatjaven molt”, detalla la xef com a excepcions. Amb la resta es veuen sovint, sobretot a les festes locals. “La Maria Ramon baixa de tant en tant. Es va casar amb un alemany i va obrir una botiga a Alemanya que també es diu Sant Pau”, explica. “La Neus Vives, mig asseguda al davant de la foto, és la meva cunyada; ens vam casar amb dos germans”, revela. Els van conèixer al grup de teatre quan tenien 16 o 17 anys. “A més, la Neus és veïna. Sant Pol de Mar és un poble de butxaca”, riu.

Per a Ruscalleda, l’amistat és sens dubte “una abraçada que dona forces per tirar endavant”. “Hi ha una força que la dona la complicitat de ser d’un mateix lloc, de Sant Pol, de fer-se gran a la vegada i d’encarar la vida al mateix espai”, reivindica la xef. I també hi ha la força de trobar pel camí algú com la madre Marina Freixa. “Jo crec que quan ens mirava veia més enllà de les possibilitats que teníem cadascuna”, opina. La madre Marina Freixa és viva, i, per a Ruscalleda, la sort més gran va ser “poder asseure-la al Sant Pau”.

Més continguts de