Un mini-golf a la parròquia per atraure fidels

L’Església anglicana vol revitalitzar la fe obrint centres de culte en antics pubs o gimnasos

El dissabte 2 de novembre, a les nou del matí, la vella església baptista de Muswell Hill Broadway, al nord de Londres, ja era oberta i parcialment plena de parroquians. Un fet excepcional, perquè fa més de vint anys que l’edifici va ser desconsagrat. Primer va obrir com a pub i ara, des de fa mesos, com a restaurant. Les nou del matí ja no és una hora habitual per trobar obert el local. Però un dels seus espais va acollir un grup d’aficionats que s’hi van aplegar per veure la final de la Copa del Món de Rugby entre Anglaterra i Sud-àfrica. Abans, quan l’edifici era un pub amb tots els ets i uts, la parròquia assistia als partits del Sis Nacions –o a partits de futbol de la Premier o la Champions League amb la mateixa devoció amb què els fidels anaven a la pregària–. L’entorn hi ajudava una mica, sens dubte.

Segons dades de l'Església d'Anglaterra, cada any tanquen entre 20 i 25 parròquies a tot el país. No hi ha prou fidels, els edificis han envellit i econòmicament és inviable mantenir-los oberts, en especial en les comunitats i els entorns rurals, que un dia van ser la columna vertebral de la fe anglicana.

Sense ànim d’establir comparacions més aviat inapropiades, els últims anys ha passat una cosa semblant amb els pubs, un altra de les pedres angulars de la cultura tradicional britànica. Les dades més recents, pertanyents al 2017 i 2018, indiquen que n'han desaparegut 980 i 854, respectivament. I entre l’any 2001 i 2018 els establiments amb menys de deu empleats van experimentar un descens de 38.830 a 22.840.

Mentre els empresaris dels locals de restauració i beguda es queixen del govern, dels molts impostos que paguen per la llicència de venda de l’alcohol i de la competència dels grans supermercats, on comprar una pinta de cervesa pot costar entre quatre i sis vegades menys que prendre-la en un pub, i surt més barat endur-se la festa a casa, l’Església anglicana ha agafat el toro per les banyes i ha decidit renovar-ne la imatge per atraure més clients.

Gas Street Church

Han procedit, si fa no fa, a capgirar la truita del destí que va tenir l’edifici de l’església baptista de Muswell Hill. És a dir, en diferents ciutats del país han obert i estan duent a terme un programa d’obertura de fins a un centenar de nous espais de culte on abans hi havia hagut pubs, discoteques, gimnasos o construccions fabrils de l’època victoriana. Els han renovat o els estan renovant i adaptant per al culte i la reunió de les congregacions, però sense introduir-hi estrictament imatges o iconografia religiosa i, en alguns casos, mantenint també la funció que abans tenien. De tot plegat en diuen programa de Renovació i Reforma.

Un dels indrets que més fama han guanyat d’aquesta iniciativa és l'església de Gas Street, al centre urbà de Birmingham. El nom oficial és església de St. Luke’s. És un edifici victorià, amb parets i volta de maó, on a principis del XIX es produïa gas per distribuir als carrers pròxims. Ara, després d’una inversió de gairebé tres milions d’euros, sembla una galeria d’art del Born o del Poblenou barceloní. L’interior té aspecte de hub, on podrien treballar hipsters en diferents tallers de diverses start-ups. I, no per atzar, una altra de les novetats introduïdes dins del programa Renovació i Reforma és l’impuls dels labs digitals de l’Església anglicana per dur a terme el que la institució qualifica d’una "evangelització en línia”, amb blocs i tallers setmanals per mantenir una presència a les xarxes d’acord amb el missatge de Crist.

A Brighton, Swindon o Bradford s’han obert locals semblants al de Gas Street, com a part de l’intent de l’Església d’Anglaterra de tornar a impulsar el creixement dels fidels a les grans zones urbanes. Tot i que oficialment l'Església d'Anglaterra insisteix que no s’han oblidat de les comunitats rurals, el programa Renovació i Reforma centra l’acció en desenvolupar-se en les 75 ciutats més grans del Regne Unit.

Atracció de fira

Però potser l’exemple més clar de la nova imatge que vol donar l’Església d’Anglaterra és la catedral de Norwich, on al llarg de l’estiu han instal·lat, en una de les naus interiors, un helter-skelter, construcció arquetípica dels parcs d’atraccions, en aquest cas una torre de 55 metres d’alçada amb un tobogan exterior. ¿Amb quina excusa? Pujar-hi per observar millor la decoració del sostre i, de retruc, tenir una perspectiva del tot diferent de l’edifici.

A la catedral de Rochester han instal·lat una pista de mini-golf, una acció que el portaveu admet com una forma d’atreure nous visitants.

El 1983 el 40% dels britànics es consideraven anglicans, encara que no participessin habitualment de les cerimònies del culte, i l'any passat només ho feien el 12%. Renovació i Reforma aspira que a final del segle XXI l’1% dels ciutadans es declarin anglicans. I ho considerarien tot un èxit.

Més continguts de