Estils 21/11/2015

Cervesers a petita escala

La cervesa artesana viu un boom a Catalunya. Expliquem les històries humanes que s’amaguen darrere les petites marques productores

Thaïs Gutiérrez
5 min

BarcelonaA les 10 del matí tota la colla de la cooperativa Cornèlia, de Cornellà de Llobregat, ja estan començant a fer la cervesa artesana que els ha donat nom a tota la ciutat. Avui no només hi ha els quatre socis, sinó que hi ha dos companys d’una altra marca de cervesa, Hazte un Litro, amb la qual estan col·laborant.

Qui fa la cervesa, realment, és el David. Aquest jove sempre ha sigut un apassionat de la cervesa. Va començar fent-ne a casa seva, amb olles de 50 litres, com un hobby. Les regalava als amics i coneguts i de mica en mica es van convertir en els primers fans del seu producte. Amb el temps es va animar i va decidir muntar un petit obrador de cervesa artesana. S’hi van sumar la seva dona, la Juda, l’Oriol i l’últim va ser el Sergi, que actualment és el responsable del disseny de les etiquetes, que sempre s’encarreguen a il·lustradors que viuen a Cornellà. Ells quatre són els socis de la cooperativa, l’ànima que bull darrere les cerveses Cornèlia.

L’agost del 2014 es van instal·lar en un petit local del centre de Cornellà i van començar a distribuir cervesa poc més d’un any després, el mes passat. Actualment, dels quatre socis tres s’hi dediquen plenament i en viuen, i només el David encara conserva la seva feina en una biblioteca. “D’aquí un any això ja tirarà bé -diu, content-. Hem treballat molt, moltes hores, hem anat a molts mercats a vendre i ens ho mereixem”. La cervesa és un èxit a Cornellà. “Ens hem fet un lloc molt ràpidament a la ciutat perquè no hi havia cap producte autòcton abans de nosaltres i ara la gent ho diu amb orgull: «Aquesta és la cervesa de Cornellà»”, explica el David, que també reconeix que s’han beneficiat de la moda de les cerveses artesanes, que es viu tant a Catalunya com a tot el món. “És que ara la cervesa ha pujat de categoria. Als països mediterranis n’ha augmentat molt el consum i ha baixat el de vi, que és el que aquí s’havia begut tota la vida”, explica. I pujant de categoria s’ha convertit en un producte gurmet, sobretot les artesanes, amb les quals es fan molts maridatges. “Aquest tipus de cervesa, com la nostra, és la que queda molt bé amb carn, les que tenen molt de llúpol casen molt bé amb els plats salats i la negra combina molt bé amb la xocolata”, detalla el David.

Fan cervesa cada dijous: uns 1.000 litres, que es poden repartir, per exemple, en cinc barrils i unes 2.000 ampolles, aproximadament. I com es fa la cervesa? Doncs el primer pas és escalfar l’aigua. Un cop està calenta arriba el moment d’abocar-hi la malta, després es deixa macerar -un procés que pot arribar fins a les dues hores-, es filtra, se li tira el llúpol -que és el que li dóna gust i el punt d’amargor, a part de ser un conservant-, es cou i, finalment, el producte fermenta amb el llevat.

I un cop la cervesa està feta cal posar-la a les ampolles. És un procés que a Cornèlia també fan a mà. “Abans ens hi estàvem fins a les sis de la tarda, embotellant sense parar, però ara ja ho tenim més controlat, i a les tres de vegades ja estem”, diu la Juda.

Ara els seus plans són créixer, però sense perdre de vista que volen intentar ser un producte de proximitat. Actualment, a part de Cornellà, venen a Sant Just, l’Hospitalet, Sant Boi i també a Barcelona, sobretot a bars, restaurants i botigues de cervesa. Però també han volgut innovar i venen en llocs on els clients no s’esperen cervesa, com una pastisseria. A Cornèlia tenen tres cerveses bàsiques, “sempre d’estil anglès -explica el David-, de fermentació alta”, que són per a tot l’any. Excepcionalment fan alguna edició limitada de cerveses estacionals.

Vi d’ordi

A poc menys d’una hora en cotxe d’on es produeix la Cornèlia, el Carlos Rodríguez i la Montse Virgili també fan cervesa artesana, però en un entorn totalment rural i amb un sistema completament diferent. El Carlos ens rep a la porta d’una masia del segle XII, situada dalt d’un turó rodejat de camps verds, a tocar de Sant Joan de Mediona, a l’Anoia. Fa 15 anys que hi viuen i en fa 10 que fan una cervesa que rep un tractament més propi del vi i que triomfa arreu del món: l’Ales Agullons.

“Jo sempre havia volgut treballar per mi. Amb la Montse ho teníem molt clar perquè volíem dedicar-nos a alguna cosa que ens agradés i ara estem encantats”, explica mentre entra a la sala on té dos tancs amb aigua calenta, a punt per començar a fer cervesa. La primera part de la producció és força semblant a la de Cornèlia, però les diferències es veuen quan el Carlos ens ensenya el celler, on desenes de barrils de fusta guarden litres de cervesa, alguns dels quals reposen fins a dos anys en barrica. “En realitat el que fem aquí és vi d’ordi”, diu mig en broma mig seriosament, ja que la frase reflecteix a la perfecció els seus productes, de color torrat, amb poc gas i un gust potent fruit del temps passat al barril. Fins i tot les bótes les compren als elaboradors de vi de la zona.

La sala on reposa la cervesa és silenciosa i humida, i els barrils, situats en filera, deixen anar una lleugera olor de fusta mullada. Les teranyines escalen paret amunt i les seves dimensions, en algun racó, fa que caiguin fins al cap dels visitants. Les barriques són testimonis silenciosos del seu creixement. “Hem sigut innovadors a Catalunya”, diu el Carlos, que explica que ell i la Montse van ser els primers de l’Estat a aplicar aquests processos a la cervesa, un sistema que sí que es feia en altres països d’Europa on hi ha més tradició cervesera, però ara altres productors de l’Estat també s’hi han apuntat. A més, reconeix que les seves cerveses agraden. “Tant per acompanyar menjar com per fer un vermut”. A més, ell, que és innovador i li agrada fer experiments, es permet el luxe de fer invents, com barrejar la cervesa a la barrica amb raïm -moscatell o merlot-, “una cosa que a Bèlgica ja fan des de fa molt temps i que dóna a la beguda un gust i un color fantàstics”.

Tot i això, reconeix que aquí encara “ens falta cultura cervesera” i això vol dir que “encara no estem preparats per a determinats gustos, massa intensos encara per als nostres paladars”. “Un cop les traiem de les barriques les deixem reposar encara un temps a les ampolles”, segueix el Carlos.

Als Agullons fan 500 litres de cervesa dos cops a la setmana, i n’elaboren diferents tipus, sempre dins de la categoria pale ale, un tipus de cervesa “sense gaire gas, amb 5 graus d’alcohol i molt lligada a la història d’Anglaterra”, explica. Com a cerveseria van néixer el 2008 i no han parat de créixer, tot i que la producció anual no és gaire alta. Venen a bars, restaurants i botigues especialitzades, i exporten als Estats Units, Bèlgica, Itàlia, Noruega i Dinamarca.

stats