Collage, el ritual de retallar i enganxar que no passa de moda

BarcelonaEl collage no deixa ningú indiferent. Del francès coller -enganxar-, implica l’ús de fotografies, pintures, dibuixos, teles o objectes tridimensionals. No és una tècnica nova, però no deixa de guanyar adeptes des de fa segles i està cada vegada més present en espais no especialitzats i a les xarxes. I, com en molts altres àmbits, les dones han estat amagades darrere de figures masculines i ara reivindiquen el seu paper a cop de tisores.

Collage per a tothom

La versatilitat i la llibertat de creació són les claus del collage. Es tracta d’una pràctica molt entretinguda, visual, i que tant pot inspirar-se en mons de fantasia com ser d’allò més reivindicativa. A més, acostuma a ser una tècnica econòmicament assequible i senzilla per a qui s’hi vol iniciar i permet fer infinitat de creacions amb materials fàcils de trobar. Treballar amb collage implica embrutar-se les mans, concentrar-se, deixar l’ordinador, trobar una estona per estar en contacte amb el nostre jo més creatiu. I aquí entren en joc també la imaginació i l’atzar, dos elements imprescindibles per passar-s’ho bé i crear peces úniques i, sovint, inesperades. Una vegada comences a retallar és difícil aturar-se. Però no tot és només retallar i enganxar. “El collage també és saber connectar i veure les imatges i desxifrar-les, és saber llegir entre línies”, explica la dissenyadora gràfica, il·lustradora i collagista Susana Blasco. Buscar revistes, fotografies i retalls per convertir-los en collage és tot un ritual sinònim de remenar en mercats de brocanters, comprar per internet lots de fotografies antigues o treure la pols a arxius familiars. Sovint, l’apropiació de materials o la seva destrucció són l’origen de tot plegat. “M’agrada la idea de destruir un material per construir-ne un altre de nou”, comenta Blasco.

Collage a BCN

Cursos, tallers, trobades i exposicions. A Barcelona, l’oferta d’activitats al voltant d’aquesta tècnica va en augment. La Societat Barcelonina de Collage n’és un clar exemple. Constituït per amants de les tisores, el cúter i la pega, aquest col·lectiu organitza anualment una trobada i mostra de treballs arreu de la ciutat. El 2018 fins i tot es van unir al Dia Internacional del Collage formant part d’un campionat que es disputava a escala mundial. Aquest 2019 van repetir l’experiència i l’11 de maig van celebrar un Guateque Collage al Centre Cívic Barceloneta.

I és que els centres cívics precisament són una peça clau per difondre la tècnica del collage. Els centres de Sagrada Família i Pati Llimona ofereixen de forma regular petites píndoles per aprendre les tècniques bàsiques i conèixer referents. Al del Convent de Sant Agustí, a més, proposen tallers de collage per a nens i nenes de 6 a 8 anys i els l’acosten des d’un punt de vista experimental per fer pensar i jugar a la vegada. I a Sant Andreu enguany van programar un taller gratuït per subvertir els rols sexistes d’una manera lliure i creativa en el marc del Dia Internacional de la Dona. Precisament aquest últim taller el va impartir el col·lectiu Coll2, responsable també de formacions entorn del collage al Casal del Pou de la Figuera. Poliamor, migracions, censura, gènere, consumisme i turisme són només alguns dels assumptes que proposen als seus tallers i exposicions.

Dones collagistes

Tant de forma amateur com professionalment, les dones estan fent-se seu el collage. Perquè és una tècnica lliure que permet investigar i crear més enllà dels cànons històrics. “Vivim en el materialisme constant i, per a mi, la idea del collage està molt lligada al reciclatge. És sinònim de donar noves oportunitats a materials antics”, diu Cristina García Redondo. Fotògrafa i aficionada al collage des de fa uns anys, García Redondo crea collages en el seu temps lliure i destaca que el fet que sigui una pràctica en què, si no es vol, no cal gastar-se gaires diners, l’engresca a seguir experimentant. En el seu cas, a més, barreja estètiques i materials, i es pren llicències per crear collages sobre temàtiques diverses com la infantesa, el feminisme i la feminitat, el buit o la mort. “El que més m’agrada és que el collage et dona llibertat econòmica i creativa”, conclou. Igual que ella, són moltes les aficionades que troben en el collage una estona per inventar nous mons i reivindicar-se.

En l’actualitat són moltes les artistes que incorporen la pràctica amb collage en les seves obres seguint el llegat de Hannah Höch, Grete Stern, Wanda Wulz, Barbara Kruger, Martha Rosler o les pioneres victorianes. Menys conegudes que els seus coetanis masculins, aquestes artistes han deixat un gran llegat que inspiren avui Susana Blasco, Marisa Maestre, Lara Lars, Isabel Martínez, Rocío Montoya, Beatriz Alarcia, Maria Salan, Aroa Rojo i moltíssimes altres mestres del cúter i la pega.

“Hi ha moltes artistes contemporànies que m’interessen, i la dona ha sigut menystinguda en la història de l’art com en la societat. Em sembla terrible que els collagistes famosos siguin només els homes”, es queixa Susana Blasco. “La manca de reconeixement públic de les artistes també conviu amb usos del collage allunyats del mercat, més terapèutics o fins i tot combatius”, explica la historiadora i artista visual Noelia Pérez.

Xarxes socials

Les aficionades a aquesta tècnica han trobat un espai on donar-se a conèixer: internet. Fa poc més d’un any va néixer Mujeres que Cortan y Pegan, una comunitat online que comparteix els treballs de collagistes, professionals o no, d’arreu del món. Amb més de 9.700 seguidors a Instagram, aquesta plataforma neix per posar en valor el moviment actual i, en concret, el collage fet per dones. “Molt sovint les dones que han estat relegades al paper de ser la dona de han sigut i són referents per a totes les que ens dediquem al món del collage”, assegura Anna Roig, impulsora de Mujeres que Cortan y Pegan juntament amb Javier Magerit i Natalia Romay. “Nosaltres, com a comunitat virtual, pretenem deixar constància a les xarxes socials de la gran quantitat de dones que ens expressem a través del collage avui dia”, afegeix.

“Si no existissin les xarxes socials seria molt més complicat conèixer el treball d’altres artistes de diferents llocs del món”, diu Roig. I és que el collage no és nou, però l’auge d’aquesta pràctica i el fet que les creacions es puguin compartir fàcilment a les xarxes socials han fet augmentar la sensació de moda collagista. “Aquest boom està posant el collage al lloc que li correspon”, conclou.