Conèixer els veïns a través del mòbil

Grups de WhatsApp i aplicacions com ¿Tienes Sal? o Nextdoor aspiren a construir i consolidar les xarxes de persones properes

Qui em pot regar les plantes aquest cap de setmana? ¿Algú té una mica de sal per deixar-me? ¿Coneixeu un restaurant per a celíacs a prop que no sigui gaire car? ¿Qui vol acompanyar-me a caminar per la platja aquesta tarda? ¿Vosaltres tampoc teniu llum? Preguntes com aquestes poden trobar ara respostes online, a través d’eines que connecten veïns com ara grups de WhatsApp o de Facebook o aplicacions de mòbil com Nextdoor o ¿Tienes Sal? Després de connectar amistats, professionals o parelles potencials, la tecnologia es fixa ara en aquells que comparteixen coordenades en un mapa. L’antic comportament de picar a la porta ja té una alternativa digital.

Liliana Arroyo, doctora en sociologia, experta en transformació digital i docent d’Esade, explica que els grups de WhatsApp de veïns i veïnes s’estan utilitzant principalment amb dos objectius: “el suport i la vigilància”. “El primer és més altruista i connectat –continua la sociòloga–, mentre que la vigilància és reactiva, més aviat des de la por que no pas des del vincle”. En entorns urbans, l’ajuda acostuma a ser més freqüent. “Per a cura i atenció a la gent gran, aquests grups són molt útils. Si passa alguna cosa, el veí és qui és més a prop i no el fill que viu a l’altra punta de la ciutat o en un altre poble”, remarca Arroyo. En casos d’urbanitzacions o entorns rurals, la vigilància és l’ús preponderant. Fins i tot en alguns llocs hi ha cartells dissuasius per als malfactors, on s’indica que aquella zona està vigilada. Sovint ho està a partir de patrulles ciutadanes que s’articulen per Facebook o WhatsApp.

Més enllà d’aquesta comunicació veïnal a través de les eines de Mark Zuckerberg, hi ha alternatives. Són aplis com ara ¿Tienes Sal? o Nextdoor, que es van començar a implantar a l’Estat al setembre de l’any passat. La primera va sorgir a partir de la inspiració de l’alemanya Nebenan. Ho explica una de les seves fundadores, Sonia Alonso, que afegeix: “Volem ser una eina que ajudi a trencar el gel per recuperar la vida de barri, l’esperit de col·laboració, combatre la soledat i el consum excessiu”. En aquest any i poc, l’aplicació ja ha connectat més de 100.000 veïns a tot l’Estat, dels quals més de 50.000 a Barcelona i altres ciutats catalanes com Badalona, l’Hospitalet, Esplugues o Sabadell. Amb una finalitat i un funcionament molt similars, Nextdoor va aparèixer el 2011 als EUA i ja connecta més de 2.000 barris a Espanya, el Regne Unit, França i Itàlia, entre altres països.

Trobar-se i conèixer el barri

A ¿Tienes Sal?, la gent es pot comunicar amb persones properes a través de l’espai Publicacions, poden vendre joguines o roba que ja no utilitzen a l’espai Mercadillo, s’informen d’activitats a Esdeveniments i s’apleguen per afinitats a Grups. “La gent la utilitza molt per quedar -explica Alonso-, per anar a prendre alguna cosa, reunir-se per jugar a futbol o per anar a la platja. També s’usa molt per a recomanacions del barri”. A més, es creen grups com ara un de dones grans del Clot que queden per fer ganxet. Des de Nextdoor informen que els seus usuaris utilitzen l’apli per qüestions com ara trobar una mainadera, compartir trajecte en cotxe o demanar recomanacions d’escoles bressol. Per a Arroyo, aquestes aplis permeten “redescobrir el barri”. La sociòloga afegeix: “És com quan al Google Maps descobreixes un restaurant amb una puntuació brutal. Has passat per davant seu mil vegades, però mai t’havies plantejat que podia ser un lloc on anar a dinar”.

WhatsApp, Facebook, ¿Tienes Sal?, Nextdoor. ¿Aquestes eines i plataformes estan tornant a connectar la gent de l’escala o només funcionen si ja existeix un vincle? “Gràcies a l’aplicació hi ha gent que es creua cada dia i que ara s’han conegut i fan coses junts. La gent s’havia ficat en una bombolla d’individualisme”, reflexiona la cofundadora de ¿Tienes Sal? Arroyo discrepa: “La tecnologia ajuda a connectar aquells veïns que ja estan connectats. No crec que estigui ajudant a reconnectar. Quan se suma a una comunitat cohesionada, la capa digital amplifica les bondats d’aquesta connexió. Però quan s’aplica a una comunitat que està fragmentada o que no vol ser comunitat, això pot generar tensions noves”.

Auxiliar gent gran, combatre la soledat, vigilància mútua per impedir robatoris… Però no tot són bondats al món del veïnatge multiconnectat. En aquest sentit, Arroyo alerta: “Potser et trobes amb la persona del teu barri que et deixa una eina, descobriu que a tots dos us agrada la bicicleta i acabeu quedant. Però un assetjador del barri també ho tindrà més fàcil per arribar a altres persones”. Alonso, de ¿Tienes Sal?, diu que no s’han trobat un cas així, però reconeix que alguns homes han utilitzat l’apli “per escriure coses que no eren de contingut veïnal”. Hi van parlar i el problema no es va tornar a repetir, tot i que, si es dona el cas, tenen mesures per corregir-ho com ara bloquejar la persona.

Respecte i altres normes

L’assetjament o l’ús d’aplis veïnals per demanar trobades sexuals poden ser un problema, però sense arribar a aquest nivell també es poden produir malentesos. Per això, cal establir normes per a la higiene d’aplis i grups de WhatsApp. “L’única cosa que demanem és respecte i contingut veïnal”, recalca Alonso. Per la seva banda, la sociòloga afegeix: “Els grups de WhatsApp, en abstracte, tenen molt mala fama, perquè tots tenim males experiències. Si no són grups on hi hagi unes normes de convivència i participació molt clares, es rebutgen o se silencien. S’han d’establir per a què serveix el grup, quin tipus de comentaris són benvinguts i, de vegades, també funciona posar horaris i dir que no s’hi ha d’escriure a les 3 de la matinada”.

Amb la tecnologia moltes vegades cal ser selectius. Si hem de triar, ¿grup de Whatsapp o apli de barri? La docent d’Esade ho té clar: “Per a mi és diferent un grup de WhatsApp, que és una eina de comunicació i de creació de comunitat, que una plataforma que, al cap i a la fi, fa diners de connectar veïns”. Un cop més, les dades com a model de negoci. Per contra, la cofundadora de ¿Tienes Sal? defensa una altra tria. Per a ella, les aplis són menys intrusives que els grups de WhatsApp i permeten, diu, “arribar a molta més gent que amb un grup de WhatsApp”. Altres qüestions a valorar són la privacitat -no cal tenir el número de telèfon d’un altre-, però també el fet que hi hagi verificació de les dades de l’adreça, del codi postal.

Quan hi ha hagut huracans als EUA, les persones han pogut demanar ajuda per internet a persones que vivien a pocs metres i que de vegades els han pogut auxiliar més ràpidament que els cossos de seguretat. Però és evident que darrere d’aquests episodis d’heroïcitat també hi ha la intenció de fer negoci. Ho demostra, entre altres qüestions, el fet que la CEO de Nextdoor, Sarah Friar, anterior directora financera de Square, tingui al seu currículum firmes com Goldman Sachs o McKinsey. La interconnexió veïnal té també algunes barreres i experiències desagradables. Un límit el dibuixa la bretxa digital. En aquest sentit, Alonso explica que intenten que gent gran amb dificultats per usar l’apli no en quedin fora. Les integren a través de trucades i amb la mediació d’altres persones connectades. Per al que hi ha poca solució és per als veïns pesats o per corregir els biaixos racistes o altres prejudicis: persones que alerten la comunitat de possibles robatoris quan veuen passar persones negres. El compte de Twitter @BestofNextdoor, amb més de 317.000 seguidors, fa denúncia i també mofa de casos com aquests i de veïns friquis.

Més continguts de