Constructors de ponts: joves i religions

Creix el nombre d’iniciatives amb joves de diverses comunitats religioses per fomentar la convivència

En aquest món de paradoxes i canvis constants la societat global tendeix a una certa uniformització, alhora que es fa evident la seva enorme pluralitat i la necessitat d’encaixar aquesta diversitat en espais comuns de convivència. Els esforços que es porten a terme a tot el món per fomentar el diàleg interreligiós creixen a mesura que creix també la sensació d’uniformitat i de recel a la diferència. Els conflictes identitaris es responen, cada vegada de forma més intensa, amb propostes per establir vincles entre les diverses comunitats de creients.

Aquests vincles no busquen llimar les diferències, ni dissoldre-les en un marc homogeni que no respecti les divergències, sinó que volen assumir-les com a part d’un esforç més complex i ple de matisos, menys marcat per una ideologia imposada, en què es destaqui la voluntat de compartir recorregut i de reconeixe’s mútuament. Són feines de base, del dia a dia, marcades per uns fonaments pràctics que no volen perdre’s en debats inacabables ni en preteses ànsies de dominació.

El terreny religiós és sensible a l’esclat de conflictes identitaris, cert, però també conté el seu propi antídot: és l’àmbit que més ens parla de la condició humana, el que més ens sacseja i, per tant, té una enorme capacitat de regenerar-se i establir lligams de vida quan se centra en l’esperit que batega i no en l’ego que colpeja.

De l’Argentina a Barcelona

A l’etapa juvenil tot s’intensifica i els moviments destructius de tota mena (destructius amb els altres o amb un mateix) s’omplen de joves, fet que encara evidencia més la urgència de tenir en compte aquest sector de la població i oferir-li maneres d’allunyar-se d’una espiral devastadora. Sovint són els mateixos joves els que prenen la iniciativa, conscients que la seva capacitat i el moment vital són idonis per implicar-se activament en propostes constructives.

En aquest sentit es va crear l’any 2009 a Buenos Aires el projecte Constructors de Ponts, propulsat per tres dones (la catòlica María Eugenia Crespo, la jueva Marisa Bergman i la musulmana Nancy Falcón) i amb l’objectiu de trencar amb l’aïllament entre comunitats que sol veure’s propiciat per les diferents escoles confessionals d’aquell país. Volien fer que els joves de les tres religions es trobessin per elaborar projectes comuns. Aquella primera cinquantena de joves va anar creant escola i el projecte s’ha començat a exportar fora de l’Argentina.

La primera experiència a l’estranger és precisament a Barcelona, on aquest 2016 l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós ha posat en marxa la iniciativa. “L’objectiu no és competir, sinó conèixer, compartir, construir i multiplicar”, afirma María Eugenia Crespo, convidada aquests dies a Barcelona perquè conegui com hi evoluciona el projecte i pugui aportar la seva valuosa experiència. I afegeix: “La idea no és confondre identitats ni fer cap mena de sincretisme, ja que per construir un pont necessitem tenir una base sòlida a cada costat”.

Teòric i pràctic

Com explica Alba Tarroc, coordinadora del projecte a Barcelona, Constructors de Ponts compta aquí amb més diversitat social i cultural que a l’Argentina. El componen més d’una vintena de persones d’entre 18 i 30 anys provinents de moltes tradicions religioses (cristiana, musulmana, hindú, budista, sikh, baha’i, zoroastriana, taoista...) i no religioses (ateisme, agnosticisme). Amb una formació continuada no només aprenen els fonaments de totes les religions i a desmuntar tòpics, sinó també a dissenyar projectes i posar-los en pràctica conjuntament.

Dividits en tres grups de treball, per a la tardor estan preparant una obra de teatre social per a nens, un cicle de xerrades a les universitats i tasques de voluntariat amb entitats socials. Per a María Eugenia Crespo, que a més d’iniciar fa set anys el projecte a Buenos Aires forma part de l’equip directiu de la United Religions Initiative (una xarxa internacional d’iniciatives interreligioses de base), aquest tipus d’iniciatives en què els joves són els protagonistes són un gran exercici d’obertura per a ells i el seu entorn, i pot comportar la desaparició de prejudicis i conflictes i fins i tot sanar traumes.

Una volta al món interreligiosa

Cada vegada són més freqüents els projectes que promouen la trobada entre fes i conviccions (amb o sense etiqueta religiosa) i precisament la xarxa United Religions Initiative en recull gairebé 800 en 95 països diferents. Lloables iniciatives, algunes de més petites i altres de força nombroses i en expansió, moltes creades, empeses i dirigides per joves, com és el cas de l’entitat francesa Coexister. Fundada l’any 2009 per Samuel Grzybowski, emprenedor catòlic de 22 anys, en l’actualitat compta amb 1.800 socis (600 d’ells actius), una vintena de grups locals i un pressupost anual de 193.000 euros, dels quals més de la meitat arriben per autofinançament.

Entre totes les activitats que fan a favor de la cohesió social i la promoció de la diversitat religiosa -en un país profundament marcat per aquestes qüestions- n’hi ha una de ben original i popular: l’anomenat Interfaith Tour, la volta al món durant 10 mesos d’un grup de joves de diverses religions i conviccions per conèixer col·lectius i persones que treballen precisament l’aspecte interreligiós. És la segona vegada que s’organitza i els mateixos joves seleccionats van penjant a la web interfaithtour.fr vídeos breus i amens en els quals barregen la peripècia vital amb entrevistes i testimonis que, arreu, promouen la coexistència entre creences.

A finals d’abril el segon grup, format per tres noies (una catòlica, una jueva i una atea) i un noi (musulmà) va completar aquesta volta al món interreligiosa. I pràcticament sense temps per descansar els quatre protagonistes van començar una gira per tot França que conclourà al juliol i que els està portant a visitar teatres, centres de culte i instituts d’una trentena de ciutats i pobles, aclamats per un públic nombrós i receptiu amb ganes de notícies més positives i esperançadores, que alhora promoguin l’anhel de sortir a conèixer, a parlar i a escoltar.

Més continguts de