Consumint felicitat

Historiadora de l’art i de les religionsFa més de 2.000 anys, parlant de la felicitat, Epicur va dir: “Res és suficient per a qui el que és suficient és poc”. Per a la majoria dels éssers humans, el fet d’existir no és un motiu suficient per a la felicitat. Per a la majoria, el motiu de la felicitat no està en la vida en si mateixa sinó en la manera com la vida s’expressa en nosaltres i els esdeveniments que la van configurant. No estem disposats a acceptar que només pel privilegi d’estar vius ja hauríem de ser feliços. La felicitat s’ha convertit en alguna cosa que hem d’assolir o conquerir i hem perdut la capacitat de deixar que la vida s’expressi lliurement i sense artificis.

El desassossec fa llançar-nos a la recerca de fórmules que ens condueixin com per art de màgia a aquest estat de benestar permanent, si pot ser com més aviat millor. Això ha propiciat l’aparició de tot un mercat de la felicitat amb una poderosa i perversa publicitat. Juntament amb guies i receptaris que ens imposen un determinat model social de vida feliç, se’ns ofereix, a cada cantonada, una gran oferta de productes i experiències que ens asseguren que si els consumim, podrem assolir el tan anhelat estat de felicitat. Aquest mercat viu de la negació de la nostra pròpia vida, d’alimentar la nostra incomoditat amb ella, de despertar els nostres anhels per desitjar el que veiem en altres vides fins al punt que ja no som capaços de viure la nostra perquè ens sembla poc atractiva o interessant, paradoxalment, pel fet de ser la nostra i no la d’un altre.

La recerca o anhel de la felicitat ha perdut la seva singularitat i ha acabat inserida en el mercat, en la dimensió del que té un preu. Així és com, malauradament, la felicitat s’ha convertit en un producte, en un objecte més de consum, i estem oblidant que la felicitat és un assoliment o estat interior que emergeix dins de la persona.