Estils 24/10/2020

Copies o dissenyes?

Armilles romaneses, brodats mexicans, estampats navajos o vestits típics del Carnaval gallec: res s’escapa de les urpes de l’apropiació cultural

Laia Beltran
4 min
01. Una imatge del boteiro del Carnaval de Viana do Bolo copiat per Dolce&Gabbana. 02. Una imatge del 1961 d’un grup d’indis navajos, una tribu que ha demandat Urban Outfitters per ús impropi dels seus símbols.  03 i 04. Un grup d’indis de la tribu haida d’Alaska, que han emprès accions contra una web de moda per vendre jerseis que imiten les seves robes.

BarcelonaAqui regularment segueix el Twitter del president Carles Puigdemont segur que li va sobtar una repiulada de fa uns tres anys sobre l’assumpte Dior-Bihor, un dels casos d’apropiació cultural més escandalosos dels últims temps. Tot va esclatar quan la prestigiosa firma francesa va presentar a París la seva col·lecciópretardor2017. Entre les seves propostes destacava una armilla negra amb motius brodats en diferents colors. El preu? 30.000 euros la unitat. Efectivament, aquesta delicada peça d’artesania podia passar per un disseny original de Dior, però en realitat copiava una armilla que fan servir les camperoles de la regió romanesa de Bihor.

Aquesta ficada de pota de Dior va tenir molt de ressò a Romania, d’on és originària Marcela Topor, la dona de Puigdemont. I si es va viralitzar tantíssim va ser gràcies a la revista de moda romanesa Beau Monde i a l’agència de publicitat McCann Bucharest, que van idear una enginyosa campanya per avergonyir la marca francesa i posar en valor la indumentària de la regió de Bihor. ¿Vols una armilla, una brusa o un abric autèntics? Doncs compra’ls directament a les artesanes de Bihor Couture, que van organitzar-se darrere de la web homònima per recollir comandes virtuals d’arreu del món. I la crida va tenir efecte, amb comandes prepagades a quatre anys vista. “Es nota que en el sector de la moda hi ha una crisi d’inspiració. Una cosa és agafar un motiu folklòric i reinterpretar-lo. Una altra de molt diferent és apropiar-te’l, ni tan sols citar la font, i, a sobre, treure’n benefici econòmic. Per això el cas Dior-Bihor va ser tan escandalós”, sosté Laura Juverdeanu, una mediadora cultural molt implicada en la recuperació i promoció de la tradició tèxtil romanesa.

Aquest cas també recorda el de la firma nord-americana Tory Burch, que per a la col·lecció resort del 2018 va copiar un antiquíssim abric romanès que s’exposa al Museu Metropolità de Nova York. “A nosaltres ens agrada que la nostra cultura sigui font d’inspiració per crear coses noves, però el que no pots fer és copiar-ho i a sobre dir que és d’inspiració africana”, afirma Juverdeanu sobre la polèmica amb Tory Burch, que es va tancar amb un comunicat de disculpa de la dissenyadora publicat a les seves xarxes socials.

Retirar productes

Precisament, la irrupció de les xarxes socials -i la pressió que els internautes hi poden fer- ha fet que en els últims anys alguns creadors hagin hagut de retirar productes del mercat per evitar interminables demandes judicials i crisis de reputació. Aquest va ser el cas de la firma francesa Isabel Marant, que per decorar una camisola d’estil bohemi de la col·lecció primavera-estiu del 2015 va copiar un brodat tradicional de la comunitat mexicana de Santa María Tlahuitoltepec (arran d’això, a Oaxaca es va obrir un debat sobre la necessitat de declarar aquests brodats Patrimoni Immaterial de la Humanitat).

Els dissenyadors italians Dolce&Gabbana també van apropiar-se de l’acolorit vestit del boteiro -una de les figures protagonistes del Carnaval de Viana do Bolo- per a un disseny de la seva col·lecció primavera-estiu del 2018. Davant del soroll que hi va haver a les xarxes socials i les queixes de l’ajuntament d’aquesta població gallega -que els instaven a reconèixer públicament l’origen del disseny-, els creadors italians van optar, en canvi, per no donar cap explicació i retirar de la circulació la peça en qüestió.

La línia vermella que separa l’apreciació cultural de l’apropiació és molt fina. Segons Franchesca Ramsey, una activista i videobloguera nord-americana, hi ha una premissa bàsica: “És molt bonic interessar-se per una altra cultura, però cal fer-ho des del respecte i la comprensió. Per exemple, per als maoris de Nova Zelanda els tatuatges a la cara tenen un significat especial. El que no pots fer és apropiar-te’n per vendre ulleres de sol, com va fer la marca Jean Paul Gaultier, perquè llavors els deixes buits de significat i els transformes en un producte”, destaca. També critica l’ús indiscriminat de símbols de cultures marginades -com per exemple les trenes africanes, les rastes o els adorns de plomes- des d’una posició de privilegi blanc.

Precisament, la falta de respecte per tradicions mil·lenàries és el que va portar la nació navajo a demandar el 2012 la cadena de moda Urban Outfitters. La clau de volta era l’ús impropi que s’havia fet dels seus símbols per crear una línia de productes navajo que incloïa des de roba interior fins a bijuteria, cosa que des del seu punt de vista era absolutament ofensiu per als seus ancestres i que, a sobre, no donava cap ingrés a una comunitat que en gran part subsisteix gràcies a l’artesania. Tot i això, el judici va acabar el 2016 amb un acord entre les dues parts que obria la porta a una futura col·laboració comercial.

Aquesta necessitat de donar valor a la cultura indígena -en el sentit més ampli del terme- també està darrere de la demanda que el Sealaska Heritage Institute ha emprès aquesta primavera contra la web d’alta moda Mytheresa.com i, de rebot, el conglomerat Marcus Neiman. El motiu? Tenir a la venda un jersei de la marca italiana Alanui que costa 2.500 dòlars i que imita un patró geomètric original de les tribus tlingit, haida i tsimshian que està documentat des de fa més de dos segles. Segons els demandants, fer-ne ús sense permís viola les lleis federals de protecció dels drets d’autor, a més de ser una apropiació cultural de manual.

Protegir el patrimoni

En la línia de la demanda feta per aquest institut d’Alaska, cada cop sorgeixen més entitats arreu del món que han optat per alçar la veu. És el cas de IA La Blouse Roumaine, que treballa per donar a conèixer i protegir el fabulós patrimoni tèxtil romanès. “El pintor Theodor Pallady era molt amic d’Henri Matisse, a qui va regalar vestits tradicionals romanesos. Aquest és l’origen del quadre La brusa romanesa (1940), que temps després també va inspirar creadors com Yves Saint-Laurent”, assegura Juverdeanu. De fet la ia -que és com es coneix aquest tipus de brusa blanca, amb màniga llarga i ampla i brodats a les espatlles, el pit o el coll, segons la regió d’origen-és una de les peces més imitades dins de la tendència global boho chic. “Fins i tot Zara n’ha fet, però almenys n’han fet una adaptació, no l’han copiat tal qual. Per a nosaltres la ia és un símbol cultural i hem de protegir-lo”, conclou contundent Juverdeanu.

stats