ELS EFECTES DEL COVID-19

Descobrir el sexe en temps de pandèmia

L’estat d’ànim i les restriccions marquen la sexualitat d’uns joves que enyoren el contacte físic
Una parella a punt de fer-se un petó a l’últim vagó d’un tramvia entelat / GETTY

Amb una pandèmia pel mig tot s’intensifica, també el sexe: que et ressegueixin el cos amb un dit es torna una injecció d’afecte, rebre segons quin whatsapp t’escalfa el cos, morrejar-se mentre el món cau a trossos “és més emocional que mai”, el mer acte de despullar-se en companyia és un “oasi” miraculós on s’esfumen totes les tensions que carregues de fa mesos. També diuen que hi ha moltes més carícies. Nois i noies que han vist com el covid impactava de ple en els seus primers anys de joventut descriuen així com està sent el sexe en temps de pandèmia.

Però, al contrari del que es podria pensar, ho fan amb certa preocupació. Lamenten que la sexualitat que està explorant la seva generació està limitada per les restriccions i diuen també que posa al descobert les mancances que arrosseguen des del primer confinament: “Explorar-nos ha passat a jugar un paper molt més important en les nostres vides, perquè ara cobreix les necessitats físiques i afectives que el distanciament social ens nega en una edat tan clau de la vida”, explica l’Andreu (prefereix un nom fals perquè no se l’identifiqui), que és un de tants joves que la segona onada ha enxampat solters. A més, denuncien, ningú els proporciona recursos per resoldre aquesta situació.

Experts reclamen recomanacions sobre la sexualitat més enllà dels missatges de la "por" al contagi

Els experts coincideixen que la sexualitat dels més joves ha quedat enterrada en un segon pla per a les institucions que gestionen la pandèmia, quan efectivament hi estan convivint i hauran d’aprendre a gaudir-ne envoltats de mesures encara un temps llarg. Sobretot critiquen que s’abordi la qüestió d’una manera molt “prescriptiva” i amb missatges de “perill” per no contagiar “els éssers estimats” –l’Agència de Salut Pública recomana directament no fer-se petons amb persones amb qui no es conviu per evitar-ho–, quan està demostrat que utilitzar “la por” “no funciona” en aquests casos. “Un cop més estem estigmatitzant els joves sense acompanyar-los emocionalment ni donar-los alternatives; al contrari, estem imposant-los què han de fer; em pregunto si algú ha anat a demanar-los quines són les seves demandes i com se’ls poden fer arribar”, diu Clara Martínez, de l’equip de Sexualitats - educació sexual feminista de l’entitat Sidastudi.

Efectivament, la majoria de joves consultats coincideixen que no els ha arribat cap informació “útil” –diuen– més enllà que es desaconsella tenir relacions amb no convivents. Ni per part de l’escola, ni de l’administració, ni de la família. “El poc que he llegit ho vaig buscar jo mateix, i al cap de cinc minuts ja vaig veure que era totalment surrealista, com follar només de quatre grapes”. L’Emília fa broma i diu que tot just ha rebut un mem on d’una mascareta en surt un condó. El text diu: “No havia vist mai tanta responsabilitat junta”. Tampoc li consta cap consell “en positiu” a la Maria, que assegura que “t’ho fas com pots” i “amb moltes abraçades”.

La Gemma sí que en pot parlar amb els educadors del CRAE Pere IV on viu –que recorden que “el grau de responsabilitat” que assumeix aquesta generació és molt “elevat”–, però assegura que no recomana a ningú començar una relació en temps de pandèmia si no es té pis propi, com li ha passat a ella.

Les xerrades sobre sexualitat per a joves han estat aturades durant molts mesos

A l’equip de Sexualitats - educació sexual feminista de l’entitat Sidastudi consideren que s’haurien d’estar proporcionant “estratègies positives que fessin reflexionar sobre com cuidar la nostra sexualitat en un moment com aquest”, que en principi s’allargarà. A la pràctica, especifica Martínez, això podria passar per ensenyar com comunicar a les parelles sexuals quins són els límits propis –“De moment prefereixo que no ens vegem en directe, però sí que ens escrivim relats eròtics, per exemple”– i com es poden negociar les pràctiques sexuals amb les quals cadascú se sent còmode. “També hem trobat a faltar una crida a la creativitat: per què no podem incloure la màscara en el joc sexual o provar de donar-nos plaer a altres parts del cos?”, es pregunta mentre recorda que, a més, durant molts mesos, canals que podrien haver servit per debatre aquestes qüestions, com els tallers de sexualitat, tampoc van funcionar. “Si a Catalunya tinguéssim una educació sexual formalitzada, no estaríem tan perduts gestionant la sexualitat en temps del covid”, rebla.

Més o menys desig?

Més enllà de la intensitat intrínseca que poden tenir les trobades íntimes en temps de pandèmia, l’Emília explica que hi ha setmanes que el desig cau en picat. “Ara mateix, per exemple, en tinc zero ganes: no sé si perquè estic baixa d’ànims o perquè amb aquestes restriccions és impossible conèixer gent nova que t’atregui. Segurament les dues coses”, lamenta aquesta jove de 17 anys que va perdre la virginitat just aquest estiu un dia que els pares eren fora. Ho agreuja, continua, el fet que amb la segona onada han desaparegut tots els espais on podies “lligar”: “Anem molt poc a l’institut, al carrer teòricament hem de dur la mascareta, si li vols veure la boca a la persona tampoc pots anar a berenar a un bar i òbviament no podem sortir a les nits”.

Fer-se gran en temps de pandèmia: encara més difícil

L’Emília diu que s’inclou dins del grup de joves “responsables”, però reconeix que hi ha hagut algun moment que ha sucumbit: “Necessites que algú t’abraci, sincerament”. “El Satisfyer i el sèxting ens salven, però hem d’aprendre a gestionar d’altres moments que passen, com passen als adults”, diu la Maria. Tanmateix, totes dues consideren que els esforços de l’administració haurien d’anar a evitar conductes de risc més freqüents entre els joves com abaixar-se la mascareta quan no cal o compartir got.

L’últim perill

La crida a donar un tomb a l’enfocament de la sexualitat dels més joves en temps de pandèmia és “urgent”. Segons els experts, no fer-ho els pot portar aquesta generació a patir conseqüències negatives en el terreny sexoafectiu, com ja apuntava l’Andreu, el testimoni inicial d'aquest reportatge. “Els ingredients perquè en un futur n’hi hagi que es tanquin en ells mateixos, es tornin persones més insegures o joves amb l’autoestima més baixa, o simplement que sentin que van tard en el món de les relacions, hi són”, adverteix la psicòloga Aina Lliteres. A més, recorda, que donar aquest tomb també serà útil per al món dels solters adults, “que ho estan vivint igual però amb pis propi”.