Digue’m on vius i et diré qui ets

Barcelona“El lloc on vivim parla de la nostra manera de ser, de pensar, de viure... Quan entrem a una casa de seguida sabem si les persones que hi viuen són organitzades o caòtiques, relaxades o maniàtiques. La decoració d’una casa mostra l’evolució dels interessos i les prioritats dels inquilins al llarg de diverses etapes, o fins i tot la convergència de diverses etapes de la vida”. Qui ho explica és Diana Quan, autora del llibre El paradís és casa teva (B.cat), on ha volgut fusionar la saviesa de la tradició oriental amb algunes estratègies de la cultura occidental per aconseguir el màxim benestar de portes endins.

L’interès i la passió pels temes relacionats amb l’ordre i la decoració van en augment, i ho demostra l’èxit del llibre La màgia de l’ordre, de la japonesa Marie Kondo, que porta milions d’exemplars venuts arreu del món i s’ha convertit en un autèntic fenomen editorial. Diana Quan, en el seu llibre, aprofundeix en el tema i busca oferir una sèrie de consells pràctics, no només d’ordre sinó també sobre els materials, els colors, la il·luminació i la disposició de l’espai, per tal de convertir el lloc on vivim “en l’oasi que somiem”. Si ho aconseguim, diu, tindrem un lloc fantàstic on poder refugiar-nos cada dia “de l’estrès laboral o escolar esgotador”. Fem un repàs dels seus consells més pràctics per aconseguir una llar plena de benestar.

La gran excusa: “No tinc temps”

Per a l’autora, un dels errors més comuns que cometem “és la deixadesa”, és a dir, “no mimar casa nostra”. “Sovint passa perquè tenim un munt de coses competint per la nostra atenció i pel nostre temps”, diu. “Anem corrent cada dia, sobrecarregats i estressats. A sobre, ens obsessionem per viatjar molt lluny per desconnectar i descansar, i és cert que viatjar ens enriqueix i ens amplia les perspectives vitals però caldria aplicar aquest aprenentatge al nostre món íntim, a la nostra llar”, destaca. Per tant, i per començar, diu que “hem de reparar, mantenir i millorar casa nostra com qui té cura d’un jardí. Si l’abandonem acabarà sent un lloc de pas, que és el que no hauria de ser una llar”.

La primera impressió. Què transmet un rebedor?

Esther Algara, estilista i editora de la revista digital HomeLifeStyle.es, es mostra d’acord amb les tesis de Quan: “La casa és el reflex dels que hi viuen i moltes vegades això es veu tot just entrar, al rebedor”. Algara explica que aquesta peça de la casa ens transmet molta informació. Si té pocs elements, colors neutres, està endreçat,si hi ha safates per deixar les coses... vol dir que hi viu una persona organitzada i a qui li agrada controlar. Si, en canvi, hi viu una persona més caòtica el més probable és que el rebedor estigui desendreçat”. Tot i això, aquesta estilista alerta que “tampoc ens podem agafar les coses al peu de la lletra, perquè avui dia hi ha molts pisos amb problemes d’espai i el desordre que podem veure pot ser, en part, fruit d’aquesta problemàtica”.

Diana Quan proposa que per aconseguir una llar harmònica apliquem el mètode japonès Kaizen, molt estès en el món de la indústria nipona i que consisteix a fer petites millores de forma continuada, cada dia, en lloc de fer un únic canvi, per gran que sigui. “Així, les petites accions diàries s’acaben convertint en un hàbit que produeix resultats permanents”, diu Quan.

De la teoria a la pràctica. Com ho aconsegueixo?

El mètode Kaizen utilitza una tècnica que es coneix com les cinc S i que l’autora proposa utilitzar a la llar. La primera S és per la paraula japonesa seiri (classificació) i consisteix a separar el que és necessari del que no ho és. Les cases tendeixen a estar plenes d’objectes antics -roba, sabates, llibres, revistes, mobles...- que en molts casos no s’utilitzen i que l’autora creu que és millor llençar (o donar). Per això proposa dedicar-hi cinc minuts cada dia per fer-ho progressivament. No es tracta de desfer-se de tot de cop, sinó d’adquirir l’hàbit d’anar llençant el que ja no fem servir. La segona S és seiton (ordre) i apunta que un cop tinguem identificat el que és útil ho organitzem amb l’objectiu que la seva localització sigui fàcil. Cada element ha de tenir el seu lloc i la seva funció i aquest ordre extern, diu Quan, es traduirà en harmonia interna. “Veurem com la nostra ment s’ordena i s’assossega”, diu en el llibre. La tercera S és seiso (neteja), perquè “a casa cal mantenir tots els espais pulcres i en bon estat”. La pols, les deixalles, les taques... embruten l’ambient, i per això cal que dediquem uns minuts cada dia a mantenir la casa neta, independentment de la neteja setmanal més a fons que fem. La quarta S és seiketsu (estandarditzar), i fa referència a mantenir els èxits dels tres passos anteriors amb unes normes específiques per a la llar. Cal decidir quin estàndard volem i treballar cada dia per mantenir-lo. I, finalment, l’última S és shitsuke (disciplina) i és imprescindible perquè el mètode funcioni. Es tracta de ser rigorosos i disciplinats en la seva aplicació perquè acabi sent una rutina.

Per la seva banda, Esther Algara destaca que les llars harmòniques, on hi ha un equilibri entre els elements, els colors i les textures, transmeten benestar i pau i són “un gran refugi per als maldecaps de la vida diària”. “És el que els nòrdics anomenen hygge”, explica. “Al nord d’Europa la gent passa molt de temps a casa, fan molta vida de portes endins, amb la família, els amics... i això fa que les seves cases siguin molt acollidores, espais plens de benestar que són un veritable refugi, llocs on només entrar-hi s’hi està molt a gust”. Aquest és, doncs, l’objectiu a assolir.

Un consell clau: posa-hi llum i plantes

Per aconseguir aquests espais tan harmònics, Diana Quan para atenció a tres elements per l’enorme efecte que tenen sobre el nostre estat d’ànim: la llum, les plantes i els colors. La llum natural té un efecte molt positiu en el nostre cos i, per tant, “cal potenciar al màxim la claredat del dia a la nostra llar”, diu. Per aconseguir-ho podem utilitzar cortines de teles translúcides, destinar les habitacions amb més llum solar a les tasques que requereixen una bona il·luminació, utilitzar colors clars per a les parets i els terres perquè reflecteixen la llum, evitar mobles alts que tapin els rajos del sol, utilitzar portes de vidre i miralls per multiplicar la llum i decorar mobles amb fustes blanques. Pel que fa a les plantes, se sap que purifiquen l’ambient i tenen nombrosos beneficis, a part d’aportar un toc natural i fresc als espais. Diana Quan explica que hi ha algunes plantes de les que es creu que afavoreixen el flux d’energia positiva i en posa alguns exemples: l’alfàbrega, l’àloe vera, el bambú, els cactus, els crisantems, el gessamí i el romaní.

Els colors: cal conèixer el seu efecte emocional

Finalment, Quan diu que els colors “tenen una gran influència en les nostres emocions i el nostre estat mental”, i destaca que “gràcies als efectes que certes tonalitats desperten en el nostre cervell es poden modificar certes emocions com la tristesa, el nerviosisme, la seguretat o la concentració”. Per això és important triar els colors de manera conscient. El vermell, el taronja i el groc aporten energia i intensitat, són estimulants, per això s’han de fer servir amb moderació. El blau és relaxant i aporta tranquil·litat, així com els tons suaus de verd. El blanc a Occident és sinònim de salut i netedat i té la virtut de donar amplitud als espais. El negre, en canvi, és el color de la foscor i té connotacions negatives, i la seva presència fa els espais més petits, per tant, s’ha d’utilitzar amb molta cura. Algara comparteix aquesta opinió sobre els colors i apunta que “influeixen en el nostre estat d’ànim”. Ella aconsella dedicar els tons més neutres, com el blanc, el gris o el color pedra, “per a l’embolcall de la casa”, és a dir, parets, sofàs i grans tapissats, i reservar els colors més intensos “per als accessoris i els complements, totes aquelles coses que es poden substituir fàcilment”. I si es vol posar color al dormitori, recomana pintar amb colors vius només una paret -si pot ser, la del capçal del llit- i les altres amb tons neutres, de manera que quan anem a dormir puguem mirar a una paret amb un color relaxant”.