Eva Fortes: llegir la pluralitat jueva

Aquesta jueva d'arrels catalanes és una de les organitzadores de Séfer, el Festival del Llibre Jueu

Fins on arriben les arrels de cadascú? Com ens nodreixen els avantpassats en el nostre dia a dia, per exemple a l'hora de prendre decisions? I la nostra identitat, inevitablement múltiple, ¿com es vincula amb aquest passat per esdevenir futur? ¿Com construïm recipients per conservar una identitat líquida sense que s'evapori ni es podreixi i que, alhora, serveixi per acollir tots aquells vestigis que ens formen?

Sovint els llibres han recollit intents de resposta a totes aquestes qüestions. Bé siguin llibres sagrats o profans, la lectura, qualsevol lectura, esbossa respostes però, sobretot, planteja més interrogants i genera un efecte bola de neu: més escriptura, més preguntes, més lectura... Narracions sense un inici clar i, encara menys, un final tancat. Com recorden Amos Oz i Fania Oz-Salzberger a 'Los judíos y las palabras' (Siruela): “Les nostres paraules no són les nostres paraules. Canvien mentre les pronunciem. Mai es queden prou temps per pertànyer a ningú. Així passa amb els jueus. Sovint els jueus no són els jueus. Són la humanitat sencera quan s'enfronta amb la narració, el significat i la llei, posats per escrit”.

Identitat migrant

Amb aquesta intenció oberta es presenta Séfer, el Festival del Llibre Jueu, organitzat per l'entitat Mozaika en diversos indrets de Girona (avui, dijous 19) i Barcelona (del divendres 20 al diumenge 22 de setembre). Una ocasió per endinsar-nos en totes aquestes preguntes, que ajuden a formular encara més preguntes mentre trenquen afirmacions inamovibles, tòpics, prejudicis.

“Tinc coneguts que, quan els dic que soc jueva i els mostro coses que fem a Mozaika, com el Festival del Llibre Jueu, em diuen: «Ah, jueva, deus tenir molt diners... »”, explica Eva Fortes, una de les organitzadores d'aquest festival. Nascuda a San Diego l'any 1987, i després d'estudiar a Nova York, fa cinc anys que viu a Barcelona. “A Nova York mai vaig sentir que havia d'amagar el fet de ser jueva, però quan vaig arribar aquí sí que em vaig sentir incòmoda. Esperava a conèixer bé algú per dir que ho era. Vaig notar molta ignorància, probablement pel desconeixement, que es converteix en mite. Aquí hi ha estereotips que a Nova York no els havia vist, tot i que existeixen a tot arreu perquè són tòpics de fa segles, però sembla que aquí hi hagi menys reticències a dir-t'ho directament. I no sempre són reaccions dolentes. Per exemple, algú em va dir: «Ets jueva? Doncs deus ser molt intel·ligent... » Hi ha una mena d'antisemitisme subtil i inconscient perquè la gent no s'adona que ho és, com també passa amb la islamofòbia”.

Ho explica amb un català perfecte de lleugera pronunciació anglosaxona condimentat amb petites incursions d'un castellà amb accent marcadament mexicà, fet que provoca, inevitablement, curiositat per la seva trajectòria i orígens. “A Nova York volia estudiar àrab, però no hi havia plaça i em vaig decidir pel català. El meu avi, turc d'origen sefardita, va lluitar a la Guerra Civil amb les Brigades Internacionals i a Barcelona va conèixer la meva àvia. Va ser detingut i, finalment, va poder commutar la pena de mort per l'exili. La parella va marxar a Colòmbia, on va néixer la meva mare. D'altra banda, el meu pare és un jueu mexicà que de jove va emigrar a Califòrnia, com la meva mare. A San Diego hi hem nascut els meus germans i jo. De petits el pare ens ensenyava fragments d'oracions en hebreu i celebràvem algunes festes jueves amb altres famílies. Un cop mort Franco, els meus avis van visitar sovint Barcelona, i a vegades també veníem nosaltres. M'encantava la ciutat, i de petita ja tenia clar que volia passar un temps aquí”. Després d'una estada a l'Amèrica Llatina treballant pels drets humans, va decidir estudiar un màster a Barcelona i passar-hi un any. D'això en fa cinc i, de moment, no té previst marxar. “De petita era més religiosa i, després, a vegades m'he sentit més agnòstica, a vegades atea però de cultura jueva, a vegades jo què sé... A Barcelona, però, i amb l'onada d'atemptats que recorrien Europa, vaig sentir la necessitat d'envoltar-me de persones que poguessin reconèixer la meva part jueva. Per això vaig entrar a Mozaika”.

Cultura jueva contemporània

Associació cultural formada per voluntaris de moltes nacionalitats i orígens diversos, i amb la voluntat de promoure la cultura jueva en la seva pluralitat i contemporaneïtat, Mozaika és també un espai de trobada i d'intercanvi amb seu a la històrica Casa Adret, al centre del call barceloní. “A Mozaika –continua Eva Fortes– podem visibilitzar diferències que cal no amagar i que són positives per a la societat. A més, m'agrada que no estiguem d'acord en tot i que això no ens impedeixi fer coses junts. Tot i que parlem molt i debatem, ho fem amb respecte pels altres i busquem el que tenim en comú per fer projectes des de la nostra pluralitat”.

Entre les activitats destacades, Mozaika publica una revista-llibre del mateix nom, gestiona el projecte Toldot sobre cuina i patrimoni jueu i és un dels impulsors del grup Salam-Shalom, on jueus i musulmans de Barcelona, principalment joves, treballen conjuntament per la convivència, el respecte i el coneixement mutu amb trobades festives com, per exemple, al voltant d'àpats conjunts com l'Iftar (el trencament del dejuni durant el Ramadà) i el Séder de Péssah (el sopar de la Pasqua jueva).

Un seguit de propostes acompanyen Séfer, el Festival del Llibre Jueu, que enguany aglutina diverses taules de diàleg sobre temes tan variats com són les arrels jueves en el món dels superherois, la història de l'exili jueu a Barcelona (1881-1954) o una taula rodona amb el títol “Els llenguatges de la identitat, la subversió com a creació”. A més, es dedicaran sessions a figures cabdals de la literatura com Walter Benjamin, Amos Oz o el poeta Edmon Jabès, una de les obres del qual, fa poc i per primera vegada, ha estat traduïda al català, 'El llibre de l'hospitalitat' (Flâneur), un magnífic manifest intemporal d'una identitat errant i interrogant, múltiple i dispersa, en què llegim: “Acaricia la teva ànima. Acaricia el teu llibre. Tots dos estan assedegats de tendresa”.

Més continguts de