Famosos que han tret la sida de la foscor

Charlie Sheen és l’últim d’una llarga llista de ‘celebrities’ que han fet pública la seva malaltia

Les històries personals de molts famosos ajuden a divulgar situacions que moltes persones anònimes estan vivint en silenci i sense cap referent a seguir. Pel que fa a la sida, el testimoni de molts famosos afectats al llarg dels últims trenta anys ha sigut molt més eficient que qualsevol campanya pública.

Charlie Sheen ha anunciat que és portador del VIH quatre anys després de saber-ho i compartir-ho només amb el seu cercle íntim. L’actor, a més, ha denunciat haver sigut extorsionat per persones que se n’havien assabentat i que l’amenaçaven d’explicar-ho. D’aquesta manera ara s’uneix a una llarga llista de famosos que han reconegut públicament la malaltia. El primer que va enfrontar-se a tots els prejudicis de la sida va ser l’actor Rock Hudson, que fa 30 anys es va convertir en el símbol de lluita contra la malaltia i contra el tabú que l’envoltava i que encara l’envolta.

L’any 1985 la sida començava a ser un problema d’abast mundial per la seva alta taxa de contagi i de mortalitat, ja que no hi havia medicaments eficaços per combatre-la. Tot i això, el silenci era imperant. La situació, però, va canviar el juliol d’aquell any, quan Hudson va reconèixer públicament que feia un any que estava diagnosticat i que havia desenvolupat la malaltia. Un anunci que va ser una bomba per molts motius. A part que es tractava d’una respectada estrella de Hollywood, per a molts la informació confirmava tàcitament el que era una evidència mai confirmada: la seva irreconeguda homosexualitat.

L’anunci de Hudson, que moriria tot just uns mesos després de fer pública la seva malaltia, el 2 d’octubre del 1985, va portar la sida a l’àgora pública, encara que no es va desterrar del tot la imatge que es tractava d’un virus que només es contagiava entre homosexuals i drogoaddictes que compartien les xeringues. Després d’aquell punt d’inflexió, els famosos que feien públic que també s’havien contagiat va anar creixent sense parar, cosa que va desterrar de mica en mica la falsa creença que només afectava determinats grups.

El fotògraf Robert Mapplethorpe, parella de la cantant Patti Smith, va morir quatre anys després que Hudson a conseqüència de complicacions de salut derivades de la sida. Tenia només 42 anys i era un dels fotògrafs de més impacte en l’àmbit internacional. El 1990 una revista anunciava que l’actor Anthony Perkins, recordat pel seu paper a Psicosi, també patia la malaltia. Va morir al cap de dos anys de fer-se públic.

Però aquests dos casos queden petits al costat del de Magic Johnson, que va ser el primer famós de fora del món de la faràndula que reconeixia el seu contagi. La llegenda de la NBA va confirmar el novembre del 1991 que tenia el VIH tot i que no havia desenvolupat la malaltia. En aquells moments, Johnson va decidir retirar-se del bàsquet -tot i que va formar part del Dream Team dels Estats Units als Jocs de Barcelona 92- i consagrar la seva vida a lluitar contra la malaltia. Entre d’altres, va escriure llibres sobre la seva experiència per conscienciar la societat del risc. De fet, el cas va commocionar prou l’opinió pública perquè es constatés un augment del 60% en les proves de detecció.

1991, un any negre

Però el 1991 va ser un any especialment dur pel que fa a aquesta malaltia. Tot un revulsiu que va fer que els mitjans s’hi aboquessin i la població entengués que l’exposició era enorme. Aquell mateix any el cantant britànic Freddie Mercury, líder del grup Queen, va morir de sida amb només 45 anys, després d’una brillant carrera musical i amb un futur prometedor sobre els escenaris.

Mercury va anunciar en un comunicat que tenia sida el 23 de novembre d’aquell any per fer callar els rumors que corrien per Londres i arribaven fins als seus amics. Va morir a conseqüència de la malaltia tan sols un dia després. Feia cinc anys que n’era conscient, i amb la seva gent de més confiança -entre els quals hi havia la seva banda- vivien al ritme que marcava la malaltia, que avançava a passes de gegant i que va acabar amb el cantant reclòs a casa seva a Kensington, convertida en un hospital.

La seva passió per la música era l’únic motiu que tenia per seguir endavant i no va parar de treballar fins poc abans de morir. De fet, l’any de la seva mort Queen publicava Innuendo, un conjunt de cançons que tothom va llegir de manera diferent en saber-se la greu notícia de la malaltia del líder. Cançons com The show must go on servien per entendre com ell havia decidit afrontar la situació i transmetien un missatge d’esperança. Passava el mateix amb I want it all, del 1989, composta també sabent quin era el seu trist destí. Una de les persones a qui va confessar que tenia la malaltia va ser Montserrat Caballé, amb qui va començar a treballar el 1987. Junts van gravar Barcelona, que seria l’himne olímpic del 1992. La soprano sempre ha lloat públicament la manera com Mercury va portar la malaltia. En el testament, l’artista va deixar la seva fortuna a la lluita contra el sida. També havia gravat vídeos parlant-ne i conscienciant que es van emetre pòstumament. Quan va morir Mercury, la llista de famosos afectats ja començava a ser molt llarga. S’hi podia comptar el director teatral Michael Bennett; l’actor Brad Davis, protagonista de L’Exprés de Mitjanit, i el realitzador Tony Richardson. Tot i que aquests casos també van ser molt sonats, el 1993 un nom molt conegut recorria mig món associat a la malaltia: transcendia que el rus Rudolf Nureyev, considerat un dels millors ballarins de la història, patia la sida des del 1984.

Un seguit de noms d’esportistes també van portar la malaltia fins a persones que no havien vist afectat cap referent seu. Va ser el cas del tenista Arthur Ashe, el primer home negre que va guanyar a Wimbledon, i del doble campió olímpic de salt Greg Louganis, que ho va anunciar el 1995. Una figura respectada com l’escriptor Isaac Asimov, divulgador científic, va morir el 1992. La seva vídua va explicar 10 anys després que havia sigut per culpa del virus. Tot i això, va assegurar que l’hi havien contagiat amb una transfusió de sang en una operació.

Barcelona, ciutat de referència gràcies a Bosé

Aquesta nit se celebra la sisena edició de la Gala Sida Barcelona, organitzada per Miguel Bosé, que aquest any ha escollit l’actriu Belén Rueda com a ambaixadora. La festa, que concentra al MNAC famosos d’arreu del món, recapta fons per a la Fundació Lluita Contra la Sida, que presideix el doctor Bonaventura Clotet i dirigeix Bosé. L’any passat la gala va recaptar 713.000 euros, una xifra que dóna una bona mostra que el paper dels famosos -afectats o no per la sida- pot ser útil per finançar la investigació i també per conscienciar.

Elizabeth Taylor, solidària amb la causa fins a la mort

L’actriu Elisabeth Taylor compartia una estreta amistat amb Rock Hudson. Per això, després de la mort de l’actor va fer seva la lluita contra la sida amb la fundació que ella mateixa va crear, The Elizabeth Taylor AIDS Foundation. Una de les fites de la seva lluita va ser la intervenció que va fer davant l’ONU reclamant implicació política en l’assumpte, i el premi Príncep d’Astúries rebut per la seva contribució a la causa. Poc abans de morir va demanar als fans que no li portessin flors a la tomba i que donessin els diners a la seva fundació.

Més continguts de