Festival de ‘hits’, ‘vips’ i artistes a la inauguració de Kave Home

Aquí som de sortir poc i moderat però quan ho fem, ho fem bé. I bé vol dir de manera elegant, sofisticada i mesurada per evitar que se’ns descontroli la nit i el dia següent ho paguem. Una mica de rauxa, sí; però sobretot, molt seny. Esclar que sempre hi ha excepcions i la d’avui n’és una. Soc a Diagonal 448, on Kave Home (l’empresa catalana que ve a ser l’Inditex dels mobles de disseny i que malgrat la seva curta vida ja és tot un fenomen) acaba d’inaugurar la seva botiga insígnia a so de bombo i platerets. Mil metres quadrats, dos pisos i un arbre enorme i gegant plantat al bell mig. Centenars de dissenys. Modernitat i valentia. Rapidesa i transformació. Esforç i amor per la feina ben feta, i una aposta valenta i decidida: sense por ni dubtes. Just el que ens cal en aquest país.

Avui aquí no hi falta ningú. Tota l’escena creativa-lúdico-festiva ha fitxat. I la sociétée desfila sobre talons i entre còctels, canapès de salmó (pocs) i bombolles amb regust de l’ADN de Kave Home. Sí, sí: bombolles amb gust de Kave Home. Moltes llengües fora caçant-les i els comentaris pertinents sobre el tema. La primera d’arribar és Judit Mascó (i també la primera a marxar); saluda la model Clara Mas (01) i junteses fan (bé, ens fem, tot sigui dit) fotos, selfies, stories en tots els formats haguts i per haver. Arriba l’actriu Agnès Busquets (02) i la seva actitud antiheroica amb històries que són un contrapunt al panorama festiu fa petar de riure. Parlem de l’edat, els somriures i les arrugues. I sobretot, de com fer-les desaparèixer. La periodista Laura Duran s’apunta a la conversa i la Cris Puig ens escriu que està tornant d’un rodatge a Fogars de la Selva per al FAQS de dissabte i no hi arriba a temps.

Mentrestant, l’ Aldo Comas es guanya el sou com a DJ posant hits que van de les Spice Girls a la Rosalía passant per Amistades Peligrosas i Backstreet Boys. Si hi ha algú que representa l’essència del rock’n’roll en aquest país és ell: actitud desacomplexada, tarannà excèntric, vida a cop d’excessos. Acabem damunt la barra cridant “No somos modernos ” i cantant Un beso y una flor de Nino Bravo. Entre tema i tema, m’explica que viu a l’Empordà amb dos cavalls, un porc, dos emús, deu gallines, tres gossos, el seu fill i la dona, que per cert és l’actriu Macarena Gómez i avui no ha pogut venir perquè Netflix contraprograma amb una festa a Madrid.

Quim Morales arriba impecable i manté el saber però pagaria per saber què pensa de tot plegat mentre s’ho mira des d’un segon pla. Amb la il·lusió de veure’ns (o no) em llança un coixí a la cara i em rebenta el llavi. Però aquí som soferts i seguim com si res amb el llavi sagnant i un gel per atenuar el cop. I tard, però per sort a temps, detecto el clan d’artistes i amics que són la viva imatge de la Barcelona més creativa i talentosa del moment.

Els artistes Amaia Arrazola i Txemy arriben amb el seu baby en mà, que mira amb ulls enormes el xou del seu voltant. Això és adoctrinar els nens: l’art de ben a prop. L’artista Marina Capdevila arriba sense nens (i encara menys ganes de tenir-ne, per ara); el Zosen i la Mina, parella creativa i real, es queden dels últims i em posen al dia del seu últim projecte: un mural enorme, amb l’ajuda de nens, al barri de la Mina. També hi ha Guim Tió -artista de referència absoluta (fan, incondicional!) i cofundador de l’editorial Noom Books- i Tilman Solé, de Mucho Studio, Gabriele Schiavon, fundador de La Granja Studio, i el dissenyador de moda Josep Abril. Tota l’escena creativa de la ciutat present, amb ganes de trobar-se, celebrar-se i divertir-se a l’encreuament de la ciutat que amb aquesta inauguració s’ha convertit en la milla d’or del disseny de Barcelona.