Fa uns dies, la il·lustradora Gladys Perint Palmer va explicar que no sentia el mateix quan dibuixava en directe en una passarel·la que quan ho havia de fer a través d’una pantalla. Té la seva lògica per a algú que s’ha passat la vida caçant instants a peus de passarel·la amb tanta passió que una vegada fins i tot va tacar de tinta la catifa rosa d’una desfilada de Chanel. Però el live sketching és una addicció. Almenys, així ho viu la Lucy Victoria Davis, una artista londinenca establerta a Barcelona que no falla mai en la seva cita amb el 080. Llapissos i retoladors són les eines per captar l’essència d’un disseny i donar-li vida sobre el full en blanc. Exactament com va fer ahir a la tarda des de casa seva durant la desfilada de Júlia G. Escribà. Que hauria preferit ser a peu de passarel·la? Per descomptat. Però, com diu Perint Palmer, ja tornaran els vells temps. La qüestió és seguir dibuixant.
Foc nou per al 080: reinventar-se per no morir
Menchén Tomàs, Júlia G. Escribà, All That She Loves i Mans inauguren l’edició digital de la passarel·la
BarcelonaL’acreditació de premsa penjada del coll era el salconduit per evitar les cues que havia de fer la gent anònima. També et garantia un seient al front row, és a dir, a primera fila. Mentre esperaves que comencés la desfilada, xerraves amb el col·lega del costat o rellegies la nota de premsa sobre el dissenyador de torn que havien deixat al teu seient. Mentre el públic s’acomodava, els fotògrafs competien per trobar el millor lloc i els responsables del sitting suaven solucionant contingències d’últim minut. Finalment, les llums es fonien a negre, la música començava a sonar i, quan la primera model trepitjava la passarel·la, desenes de smartphones s’aixecaven alhora i li plovien els primers clics de la tarda.
Nova normalitat
Tot això s’ha acabat. Almenys en aquesta edició del 080 Barcelona Fashion, la plataforma pensada per promocionar la moda i la indústria tèxtil catalana. Una plataforma amb una admirable capacitat de resiliència. Fins i tot en temps de covid, en què es presenta 100% digital. I què vol dir això? Doncs que ja no hi ha cues, ni públic expectant, ni nervis al backstage, ni un front row exclusiu per a premsa i convidats. Les desfilades -ara reconvertides en fashion show films - es gaudeixen des de l’ordinador o des del mòbil, no importa on estiguis ni com vagis vestit. Només cal clicar a la pàgina oficial del 080 per veure els curts enregistrats la setmana passada al Recinte Modernista de Sant Pau. Sí, si Charles Frederick Worth aixequés el cap, no se n’avindria.
La primera visió que vam tenir d’aquest 080 va ser el foc. “Volia encendre de nou la flama, tenir aquesta esperança que tornarem a tenir festes i esdeveniments”, explica Olga Menchén. La seva és una col·lecció eminentment de festa, dominada per vestits i conjunts de dues peces que suggereixen sensualitat i elegància a través del moviment i que ha declinat en una paleta cromàtica que s’alimenta dels tons d’un capvespre. Es diu Reflexos, per la llum, sí, però sobretot per un estat d’ànim que aposta pel present. “Tinc els teixits, tinc els patrons... Per què fer esperar les clientes un any?”, es pregunta. I és així com la veterana Menchén Tomàs ha subvertit el codi de les temporades.
Nous teixits
A la Júlia G. Escribà no li ha calgut trencar dogmes de la vella escola. Només té 20 anys i encara estudia a la Llotja. També té les coses molt clares: és una activista climàtica que vol alçar la veu a través de la moda. Una moda sense gènere, sense temporades, que advoca pel disseny, la sostenibilitat i la innovació. “La tecnologia no s’ha de veure com un enemic sinó com un aliat. Jo l’aplico als teixits, creant peces de moda urbana termoregulables”, afirma. No és ciència-ficció, és la realitat que ens espera i que en les seves mans pren forma de granotes, túniques, dessuadores i samarretes de línies rectes, colors granítics i esperit versàtil i d’avantguarda. “El format cinematogràfic d’aquesta edició m’ha permès transmetre millor el meu concepte”, explica, després de convidar-nos a un viatge interespacial.
![Foc nou per al 080: Reinventar-se Per no morir](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Unes guerreres mediterrànies abillades amb biquinis i banyadors protagonitzen Inspira, la col·lecció de primavera/estiu 2021 d’All That She Loves, l’estimulant projecte de moda de bany de Clara Esteve. “La nostra essència és la sostenibilitat, les tintures que fem amb la tècnica shibori i la producció local”, assegura. La proposta és una bomba d’estil i de color, una dissecció de la llum que amara la roba de bany, però també camises, vestits, shorts, samarretes i túniques. I com a novetat, peces d’ activewear i sportwear amb teixits tècnics i cremalleres a l’espatlla. Per què no és sempre estiu?
Nous horitzons
Després de tres fashion show films enregistrats a la Sala de les Columnes, amb el quart i últim vam sortir als jardins de Sant Pau. Aquest era l’escenari que volia Jaime Álvarez - alter ego de Mans- per presentar un cherry picking de la seva col·lecció de primavera-estiu 2021, que ja va mostrar completa durant la passada i atípica Setmana de la Moda d’Home de París. Uns jardins que lliguen amb les fotos de Slim Aarons, el fil conductor d’una proposta que relliga sastreria i artesania i que (de)mostra que una nova masculinitat és possible. “Ens agrada fer mescles amb teixits a priori més femenins com la seda o el setí i introduir-hi colors frescos”, explica el sevillà, feliç de mostrar els seus primers estampats. Tot i que el que veritablement el motiva és que cada cop més homes deixin de banda els prejudicis. Mereixia Mans un aplaudiment? Sí, però ningú va poder sentir-lo en aquesta ocasió...
