Gossos viatgers

Gossos viatgers

Com i on viatjar amb animals

Gossos viatgers

En Meko va sortir de Màlaga l’abril del 2014 i 259 dies més tard va arribar a Tailàndia després d’haver recorregut 35.157 quilòmetres amb un Seat Toledo de l’any 1990. Va passar per 18 països diferents com Grècia, Turquia, l’Iran i l’Índia i els seus propietaris van gastar 2.609 litres de gasolina. En Meko era un Golden Retriever que es va convertir en un gos viatger seguint els passos dels seus propietaris. “Quan vam plantejar el viatge ni ens va passar pel cap deixar-lo a casa. Era un més de la família!”, recorda Javier Sánchez, propietari d’en Meko, que va narrar la seva aventura a la web Perromochilero.com.

Però en Meko no és l’únic gos viatger. En Kan, un gos pastor d’origen català, ja ha voltat mig Europa. Recollit d’una gossera de Tarragona quan només tenia tres mesos, l’Iria Maneiro i l’Alberto Ferreira li han encomanat la seva passió per viatjar. Procedents de Galícia i el País Basc, primer van recórrer tota la península Ibèrica amb autocaravana i fa uns anys van establir-se a la República Txeca. “Com que Europa és bastant cara per viatjar ininterrompudament vam decidir buscar un país cèntric amb una taxa d’atur baixa. I va sorgir la República Txeca, que només té un 3% d’atur, que és pet-friendly, té bona cervesa i està situada al cor de la vella Europa! Què més podíem demanar?”, diu l’Iria, que també explica que els viatges que continuen fent amb furgoneta els expliquen a la web Animaltrip.com. A ells tres fa tres mesos que s’hi ha sumat un nou membre: una altra gossa, la Veña. “No va ser premeditat, va ser en un viatge a Eslovàquia que vam veure un anunci d’una gossera. Una gossa adulta com ella era probable que es passés la resta de la vida allà i no ens hi vam poder resistir”, explica.

Un vehicle, la millor opció

A part d’endur-se’l amb l’autocaravana, l’Iria i l’Alberto solien fer volar en Kan sense problemes. “Ha fet aproximadament 25 vols a la bodega i sempre ho ha entomat bé, fins que el penúltim vol que va fer ja es va posar nerviós quan el vam posar a la cistella de transport”, explica l’Iria, que diu que el van fer volar una altra vegada però ara ja no ho faran més. “Ell ha decidit que ja en té prou”, creu.

Havien treballat molt la seva confiança i les estades a la cistella en situacions estressants, però no recomanaria mai un viatge a la bodega sense haver-ho treballat. Acostumaven a anar amb Lufthansa, “perquè és la companyia més pet-friendly ” i es gastaven una mitjana de 200 euros per vol.

La primera idea del viatge d’en Javier i la Lauranne, la seva parella, va ser anar a Malta. “Volíem anar-hi a aprendre anglès, però només el bitllet d’en Meko amb una companyia especialitzada ens costava 3.000 euros anar i tornar. Amb aquests diners podíem posar molts litres de benzina!”, apunta. És per aquest motiu que al final van decidir emprendre l’aventura d’arribar fins a Tailàndia amb cotxe, i s’hi van quedar a viure.

“L’experiència va ser memorable i ens ha marcat la vida”, afegeix. “Anar en cotxe ens facilitava el tema del transport amb gos i ens donava total llibertat”, acaba. A diferència dels països europeus, on sempre has de portar el passaport i el carnet de vacunes de l’animal en regla, als països de l’Àsia central en Javier no es va trobar cap problema per passar fronteres amb en Meko. “A molts llocs se sorprenien que el gos tingués passaport”, recorda.

Allotjaments per a gossos

Des de la República Txeca, l’Iria, l’Alberto, en Kan i la Veña ja només viatgen amb furgoneta. “És molt més còmode”, diu l’Iria. A l’estiu, gossos i amos dormen a l’autocaravana i a l’hivern busquen allotjaments que admetin animals. “Ens agrada molt més dormir a qualsevol lloc amb la furgo, però a l’hivern les temperatures a Centreeuropa són molt baixes”, considera. “En general és força fàcil trobar un lloc. Simplement, quan busco a Booking, poso el filtre d’admissió d’animals de companyia i l’oferta és bastant àmplia”, diu l’Iria, que explica que han arribat a emportar-se el gossos a un balneari eslovac.

Durant el seu viatge en Javier i la Lauranne van apostar per la tenda d’acampada i el coachsurfing, “una manera de dormir gratis i conèixer gent del país”, explica en Javier, que considera que no podrien haver trobat una opció millor.

La web Viajarconperros.es ofereix una llista exhaustiva dels allotjaments de tot el món que admeten animals de companyia i en fa una valoració en funció dels serveis que tenen per als animals. “N’hi ha que fins i tot ofereixen menús a escollir, passejades i massatges per a gossos”, explica Fran Media, un dels impulsors del portal. La web valora que s’ofereixi, com a mínim, un bol d’aigua per als animals i un lloc per dormir.

Més facilitats que dificultats

Deixant de banda la burocràcia, els gossos viatgers acostumen a fer el viatge més fàcil. Això és el que pensen tant en Javier com l’Iria. “A part de fer-me companyia, en Kan també actua de guardià”, considera ella. “Em cuida 24 hores sense descans i és molt perspicaç amb la gent. A vegades hi ha persones que no li agraden i jo sempre em fio de la seva intuïció”, afegeix.

“En Meko ens ha ajudat moltes vegades a trencar el gel”, considera en Javier. “Ha generat moltíssimes amistats. Tenir un gos crida l’atenció i molts cops és motiu per iniciar una conversa”, afegeix. Sobretot en països molt diferents culturalment: “En llocs com Turquia i el Kurdistan, el gos es considera un animal brut, però els sorprenia molt que obeís ordres i molts el volien tocar. Era la primera vegada que tocaven un gos!”, explica en Javier.

“En Meko era molt sociable i es feia amb tothom”, recorda trist en Javier, perquè el seu “amic incondicional” va morir l’any passat a Tailàndia amb 11 anys després de no superar una infecció a la sang. En el seu record, en Javier i la Lauranne han engegat un projecte solidari per recollir fons per a les gosseres espanyoles. Paral·lelament, s’han involucrat en el projecte SOS DOG, que dona menjar i esterilitza els gossos del carrer d’aquest país asiàtic. Mentrestant, preparen el viatge de tornada a casa. Tenen clar que volen fer el recorregut amb el seu “cotxe atrotinat”, però encara no saben si tindran alguna companyia animal.

Rànquing de països ‘pet-friendy’

Segons la web Viajarconperros.es el país més pet-friendly del món és Holanda, amb una puntuació del 98%. El segueix Nova Zelanda amb un 97%, Alemanya amb un 96%, Austràlia i Suècia amb un 95%, Suïssa amb un 94%, Portugal, Hongria i la República Txeca amb un 93%, Àustria, Polònia i França amb un 92% i Bèlgica, Itàlia i el Canadà amb un 91%. La cua del rànquing l’encapçala l’Aràbia Saudita amb un 5% (on tenir gos a casa és considerat pecat mortal), el Vietnam amb un 12%, l’Iran amb un 13%, Nigèria amb un 14%, el Congo amb un 15% i Tailàndia amb un 21% (on es maten els gossos per la carn i la pell). La puntuació s’elabora a partir d’un barem que ha elaborat aquest portal i que té en compte criteris com el nombre de famílies amb animals domèstics, el compliment dels drets humans i els drets dels animals, les tradicions i costums, el volum de venda d’animals, la legislació vigent del país i la quantitat d’hotels que n’admeten. “No deixen de ser motius subjectius, però que creiem que s’adeqüen a la realitat mundial de respecte als animals”, considera Fran Media.

Catalunya és ‘pet-friendly’?

Tot i que Espanya té un 75% de puntuació en el rànquing de països pet-friendly a la web Viajarconperros.es, segons Fran Media, “Catalunya és la comunitat autònoma més pet-friendly ”, amb un 20% dels allotjaments que admeten animals. “La puntuació a Espanya baixa pel tema dels toros”, admet Media. “En canvi a Catalunya la posició general és de respecte als animals i també hi ha molts bars i restaurants on són benvinguts”, afegeix.

Més continguts de