Gramàtica i sintaxi del benestar

Construïm la nostra persona, la nostra memòria o els nostres somnis paraula a paraula

Un dels vocables més rellevants de la filosofia grega és 'logos', que pot tenir diversos significats: paraula, pensament, discurs, intel·ligència, principi, etc. Va ser utilitzat, per primera vegada, per Heràclit, per a qui el 'logos' era “el principi universal a través del qual tots els esdeveniments naturals tenien lloc”.

És curiós com, actualment, hem destituït el 'logos' –la paraula– del lloc tan rellevant que ocupava en la cosmovisió de la Grècia antiga i, d’aquesta manera, hem anat oblidant el seu poder creador. Les paraules no només serveixen per comunicar idees, sinó que ens impacten físicament, emocionalment i intel·lectualment. Al contrari del que es diu, les paraules no se les emporta el vent: tenen la capacitat de crear realitats, emocions positives o negatives, curar o emmalaltir, construir o destruir, alterar o asserenar… Les nostres paraules poden expressar creences saludables que construeixen marcs possibilitadors o creences limitadores. Ens agradi o no, les paraules amb què ens expressem són la manifestació del nostre món interior. Així doncs, el llenguatge és una poderosa eina que tenim els éssers humans però, depenent de l’ús que en fem, pot ser un gran aliat o tot el contrari.

Construïm la nostra persona, la nostra memòria o els nostres somnis paraula a paraula. Les paraules que escollim per narrar la nostra experiència són tan importants com la mateixa experiència, ja que la recreen. La paraula té un poder transformador. Depenent de com decidim explicar la nostra vida, podem recrear-la com a víctimes o com a supervivents.

Per estrany que ens pugui semblar, el benestar emocional té la seva pròpia gramàtica i sintaxi. Com diu Luis Castellanos, autor del llibre 'La ciencia del lenguaje positivo' (Paidós): “Si tens cura de les teves paraules, elles tindran cura de tu”.

Més continguts de