Gundicha: “No deixo entrar persones mentalment agitades a la cuina”

BarcelonaMenjar és un acte quotidià, però alhora totes les tradicions religioses del món han vist en aquesta acció bàsica el seu aspecte extraordinari, que ens vincula al que és transcendent. El fet que sense alimentació no hi hagi vida i que, per tant, menjar sigui obligat, ha empès la humanitat a dotar aquest gest d'un simbolisme que va molt més enllà de la simple supervivència. Les tradicions religioses faciliten el marc perquè la supervivència esdevingui vida plena i, per tant, han inclòs el menjar en aquest aspecte transcendent, carregat de simbologia. Des de la diversitat d'aproximacions i cultes, trobem que sempre hi ha un nexe comú: l'aliment com a pont entre el món terrenal i el diví. Un aliment que ha de ser preparat i cuinat i, per tant, la cuina és també extensió del temple, lloc devocional, preparació d'ofrenes i, alhora, servei a la comunitat. Cuinar, en moltes tradicions, té el mateix valor que resar o meditar, a la vegada que implica una acció social, de vincle humà.

“Si vingués una gran personalitat a visitar-nos, o fins i tot Déu, la pregunta que ens faríem seria: "Què li faig de menjar? Què li cuino?"; sens dubte el millor del millor. Aquesta mateixa consciència és la que hem de tenir quan cuinem per als altres” explica Jaume Pera, també conegut com a Gundicha: cuiner devocional, comunicador excepcional, alegre i humil membre d'una comunitat sovint estigmatitzada. En molts àmbits, la sola pronunciació del seu nom ja provoca gestos incòmodes, somriures cínics, sospirs de desconfiança: els Hare Krishna.

Temple i restaurant

És mig matí al Barri Gòtic de Barcelona. No gaire lluny, crits de manifestants. De sobte, un càntic repetitiu i nòmada. Cinc nois vestits de blanc i taronja, cap rapat excepte el clatell, alaven a Krishna mentre es passegen pels carrers estrets. N'hi ha que surten al balcó per mirar-s'ho, alguns turistes els fan fotos. Els dos càntics –els de manifestants i els de devots– contrasten en una ciutat ferida. Ben a prop, en una plaça Reial pràcticament assetjada pels turistes asseguts a les terrasses, Gundicha prepara el dinar. Fa dues dècades que, com a encarregat d'aquest restaurant pràcticament invisible situat en un pis de la cèntrica plaça, ofereix menús de migdia. Restaurant i temple dels Hare Krishna a la vegada, possiblement és la millor manera de trencar prejudicis, ja que les portes estan obertes i tothom pot menjar-hi.

"Aprendre a cuinar al temple –explica Gundicha– és molt diferent perquè no cuines per a tu, sinó que cuines per a la divinitat en primer lloc. En el meu cas, vaig aprendre a cuinar per a Krishna. Això significa diverses coses. Primer, que cuines sense tastar res del que fas; segon, que treballes la consciència fins al punt de no desitjar menjar el que estàs cuinant perquè després ho oferiràs; tercer, que et preocupes que la cuina estigui molt neta, i quart, que no hi permets la presència de persones mentalment agitades o que estiguin de mal humor, perquè després això ho ingereixen les persones juntament amb els aliments."

Com afirma Joan Prat, catedràtic emèrit d'antropologia a la Universitat Rovira i Virgili, "la cuina del bhakti [devocional, amb amor], elaborada des del més profund del cor té repercussions físiques, emocionals i espirituals en aquells que l'elaboren i que la consumeixen". Prat, a més de ser un gran especialista en l'estudi de les religions i espiritualitats, és un bon amic de Gundicha. Fruit d'aquesta amistat neix el llibre El libro de gundicha y la cocina del bakhti (Beta Editorial), on Prat prologa un treball que va molt més enllà del clàssic llibre de receptes, ja que cada plat està associat a persones que d'una manera o d'una altra l'han influenciat. Així, els textos explicatius de com elaborar un menjar saludable, vegetarià o vegà, dolç o salat, es barregen amb breus escrits sobre aquestes persones, des de la família i els mestres a amics, veïns del temple o activistes del diàleg interreligiós, un àmbit en què està molt compromès.

"Les persones són una part molt important de la nostra vida –explica aquest cuiner de somriure permanent. Si estem envoltats de persones intel·ligents, de persones amoroses que es preocupen per nosaltres, obtenim bons resultats. Si, al contrari, són persones apàtiques, egoistes, que només estan pendents d'elles mateixes, el resultat serà molt diferent. La veritable riquesa és dins nostre i, quan ens relacionem amb persones que pensen així, s'estableix un intercanvi molt profund que enriqueix les dues parts."

Un gir radical

Nascut a Mataró, amb vint-i-cinc anys va decidir deixar una feina fixa "que no m'agradava, però que em donava una suposada seguretat i canviar-la per una incertesa". L'1 d'agost de 1985 va deixar Mataró per anar a viure a Nueva Vrajamandala, una granja dels Hare Krishna a la província de Guadalajara: "Aquesta va ser la millor decisió de la meva vida, perquè va significar el primer pas d'un gir radical; el canvi d'una vida insulsa i avorrida a una de completament emocionant, interior, profunda... Un desafiament a mi mateix, a aquesta mentalitat conservadora que tenia i a perdre la por a arriscar-me per intentar aconseguir alguna cosa millor".

Els seus primers anys al temple es van basar en aprendre a mirar al seu voltant d'una altra manera, a entendre's i a acceptar-se. "Se'm va trencar el paradigma que tenia que jo no servia per a certes coses. El més important de la meva transformació potser va ser la capacitat de relacionar-me amb els altres, perquè és gràcies a la relació amb altres persones que et vas coneixent. He après diverses maneres de comunicar-me o d'ensenyar, en especial a través de les classes de filosofia que imparteixo, a través de la música, del teatre i de la cuina. I és cuinant on m'he sentit més inspirat a l'hora d'interaccionar amb els altres".

Interacció, doncs, com a clau de diàleg, recepta per trencar estereotips i rumors. Són les dues i, com cada dia, el restaurant es va omplint d'una clientela variada, atreta pels pans paratha farcits, els canelons d'albergínia o el plat estrella, les "Gundi Burguers". Petit oasi ataronjat.