Irreverència i melancolia a la tercera jornada del 080
Brain & Beast, que era la més esperada, no decep i torna a presentar una col·lecció molt arriscada
BarcelonaQuan la música ja sona, el dissenyador Ángel Vilda surt a la passarel·la amb la típica bata de quadres d’anar per casa i caracteritzat d’home vell. A l’esquena hi porta brodat el missatge “Better is yesterday ”. I comença a caminar... Exactament així va arrencar la desfilada de Brain & Beast, la més esperada -i aclamada- de la tercera jornada del 080. L’avi Vilda va obrir foc, però darrere d’ell van sortir una vintena de models amb looks que destil·laven malenconia (a més d’acidesa i ironia). ¿Creieu que abans tot era més bonic? Potser perquè es portaven les samarretes amb muscleres, les faldilles de plàstic transparent o de príncep de Gal·les, els abrics de denim oversize, les camises de topos, els pantalons amb costures volades, les dessuadores amb missatge... D’això anava Trilogy. Vol. II. Labyrinth, un viatge nostàlgic i excessiu cap a les siluetes dels 40, 50 i 60, en què el gènere no importa i amb velats homenatges a creadors com Courrèges, Cardin i Balenciaga, barreges de teixits, jocs de contraris (com una samarreta que fusionava les de Cristiano Ronaldo i Messi) i molts detalls de bona costura. Brain & Beast és pur espectacle, un còctel d’una irreverència que en poques ocasions es veu al 080. I s’agraeix.
També hi ha altres maneres de reivindicar, potser més subtils, però igual d’efectives. En acabar la desfilada de Colmillo de Morsa, Javier Blanco i Elisabet Vallecillo van sortir a saludar el públic vestint una samarreta amb el lema “Without slaves ”. Aquesta imatge ja era una declaració d’intencions: ells aposten per la moda sostenible i la producció local. I ho porten fins a les últimes conseqüències. En la seva col·lecció de primavera-estiu 2018 els punts de partida eren Chopin, George Sand i els paisatges de Mallorca. Una història amorosa que van traslladar a la passarel·la amb estampats de ratlles marineres i pinyes que amaraven tot l’armari: tops, bruses, pantalons amples i vestits vaporosos per a elles i camises i bermudes per a ells. També es van veure les ganes que tenen Colmillo de Morsa de difuminar fronteres de gènere. ¿Un noi amb jersei transparent i faldilla amb sivelles? ¿O amb una jaqueta amb aplicacions florals? I per què no?
Aubergin també treballa en unes coordenades similars a les de Colmillo de Morsa. Creuen en la moda sostenible, busquen teixits ecològics i intenten que les seves peces siguin fons d’armari i, si és possible, unisex. Tot això es va copsar a Essaouria, una col·lecció inspirada en les formes i els colors d’aquesta ciutat marroquina. Les parques, les bombers i les samarretes estaven pensades per als dos sexes, com també uns elegants pantalons-flor. Aubergin va tornar a presumir d’estampats propis i no va oblidar les seves peces fetitxe: les granotes masculines i els vestits llargs. Pilar del Campo, una jove creadora especialitzada en jaquetes de pell, va amarar-se de Gaudí per presentar una col·lecció amb què volia mostrar totes les possibilitats d’aquesta peça, decorant-la amb serrells, adorns metàl·lics, aplicacions florals, cadenes... i combinant-la amb cotilles i culottes.
L’armari de tardor-hivern
La irrupció del See now, buy now a les passarel·les ja no té marxa enrere. Dins de la 080 Fashion Nights, Custo va recuperar la col·lecció de tardor-hivern 2017, una part de la qual ja s’havia vist al febrer a Nova York. A Light years (versió extended) van manar els teixits lluents i molt treballats, i van destacar els vestits llargs i mini amb obertures estratègiques per a elles i els abrics oversize, les americanes creuades i els pantalons de tub per a ells. La sensació? Que Custo té una fórmula màgica que no se li esgotarà mai (i un públic que l’adora).
Dues marques que s’estrenaven a la passarel·la del 080 també van optar pel See now, buy now. Maria Roch va inspirar-se amb el kintsugi i va triomfar amb seus els elegants vestits de seda, monocolors i amb una caiguda espectacular. Alguns eren llisos i d’altres tenien aplicacions brillants, una picada d’ullet a aquest art de reparar japonès. Gema Sach, en canvi, no va arriscar i va proposar un armari femení molt comercial i versàtil, on van destacar els pantalons, els abrics i els vestits de festa, la seva aposta més recent.
