ENTRE AMICS

Des de la malaltia del Narcís han intensificat la relació familiar i afectiva

Jaume Padrós, metge

Cada Nadal, des de fa més de 30 anys, el doctor i Creu de Sant Jordi Jaume Padrós reuneix amics i família per veure la pel·lícula Que bonic que és viure, de Frank Capra. Hi ha dues persones que no fallen mai: ell i el seu amic Narcís. És una amistat que ve de lluny. “De sempre. Vivíem al mateix barri, a la Dreta de l’Eixample. Els pares ja eren amics, i ara els fills també ho són. Una amistat de tres generacions!”, exclama el president del Col·legi de Metges de Barcelona.

Quan eren joves, el Jaume i el Narcís compartien una gran estima per Catalunya i la seva cultura i, sobretot, per la muntanya. Els caps de setmana sortien sovint a caçar bolets o pescar truites al riu Noguera Pallaresa, a Esterri d’Àneu. Després menjaven alguna cosa a Cal Mariano, un petit restaurant entre Sort i la Pobla de Segur. Era la seva escapada preferida, encara que la pesca i els bolets els van dur arreu de Catalunya: dels rius dels Pirineus a les platges del cap de Creus.

Fa 12 anys tot va canviar. El Narcís va tenir una malaltia molt greu que el va deixar amb una discapacitat. “Va estar a prop de la mort. La vida del Narcís es va transformar i l’amistat s’hi va haver d’adaptar, perquè era una amistat incondicional”, reivindica el Jaume.

Ara fan altres coses: “Hem intensificat la relació familiar i afectiva vivint el dia a dia, vivint més. La seva malaltia ens va fer veure a tots la importància d’aprofitar el que t’ofereix la vida”. Com ara el sentit de l’humor. “El sentit de l’humor amb afecte, sense cinisme, amb intel·ligència”, puntualitza el doctor: “Posar humor a situacions dramàtiques les humanitza”.

“Puc donar testimoni que el Narcís i jo hem rigut -i molt- junts, de les coses més intranscendents i també de les serioses, i això ens ha ajudat a desdramatitzar, a relativitzar i a adaptar-nos a la realitat”. Del Narcís, a banda del plaer senzill de la seva companyia, n’admira la generositat: “Valoro aquella generositat del «tot el que és meu és teu», de no fer-se el sord a les inquietuds o al patiment dels altres. El Narcís és molt generós”.

Jaume Padrós dona gràcies als seus pares per totes les bones amistats que ha fet i encara conserva. “Hi ha estudis que diuen que tenir bones amistats allarga la vida. Jo no ho sé, si amb bons amics vius més, però que vius millor, segur”. I afegeix: “Els meus pares sempre em deien: «Acosta’t a la bona gent, que això et farà millor. Cultiva l’amistat de la bona gent, que t’ajudaran a ser més bona persona»”. Els va fer cas i ara té la gran sort de ser amic del Narcís.