ENTRE AMICS

"La meva percepció de la vida és una taula plena d’amics, envoltada de menjar i cafès, i parlar i parlar”

Jordi Basté, periodista

Al periodista Jordi Basté no li han agradat mai les discoteques, ni tan sols quan tenia 20 anys i sortia amb la colla d’amics al Port de la Selva, a l’Alt Empordà. El motiu? Que no s’hi podia xerrar, esclar. “Després de sopar, jo preferia quedar-me al bar i parlar, i debatre, i fer tertúlia”, diu. I reflexiona: “La meva percepció de la vida és una taula plena d’amics, envoltada de menjar i cafès, i parlar, i parlar. La meva vida m’agrada més al voltant d’una tertúlia que no pas d’una discoteca”.

Al voltant de la taula plena d’amics de Jordi Basté, n’hi ha tres que no creu que hi faltin mai. Hi són des de sempre. O gairebé. El primer és el Joan Domènech, a qui va conèixer a la universitat, a Bellaterra. “El futbol i la facultat ens van unir”, diu el periodista. Quan hi ha partit, i Jordi Basté no és al camp, ell i els seus amics es troben a casa del locutor. Alguna vegada també hi ha anat el Joan. “Ho vivim molt”, diu, i recorda en especial la nit en què Albert Om es va posar de genolls davant la televisió i es va estripar la samarreta, després que Iniesta hagués marcat a l’últim moment contra el Chelsea. “Va despertar la meva filla”, rememora.

Un nom que tampoc falta mai a la taula d’amistats d’en Jordi Basté és l’Albert Benet. Van treballar junts a Catalunya Ràdio, i la seva relació no era ni bona ni dolenta, era correcta. “Però quan em vaig separar de la meva dona, l’Albert es va bolcar en mi”, detalla. No va ser una etapa fàcil. “A partir de segons quina edat, separar-se és més difícil. Jo ho vaig fer amb 45 anys. I per més que tinguis una vida en què estàs envoltat de molta gent, la soledat la vius igual o més que qualsevol altre. Pots fer un programa de sis hores i tens molta gent que t’acompanya, però després estàs sol”, relata. “Has de conviure amb la solitud. Després deixa de ser solitud i és independència, i ets feliç”.

La tercera persona que Jordi Basté no deixarà perdre mai és, justament, la seva exdona. “Ens vam separar el 2012 després de gairebé 20 anys junts, i entenc que per a molta gent la nostra relació és una raresa. És una relació excepcional, parlo amb ella 3 o 4 vegades cada dia, i no sé concebre la vida sense tenir-la a prop. Som pares de dues criatures i estem vivint a 50 metres l’un de l’altre. Mínim un cop a la setmana, dinem junts tots quatre. Quan tinc un problema, la primera persona a qui truco és a ella, i tinc la sensació que ella fa el mateix. L’Adriana em coneix tant que no s’equivoca mai. Sempre em dona el consell perfecte, i sé que sempre hi serà”. El Joan, l’Albert i l’Adriana són tres persones molt diferents, però per a Jordi Basté tenen una cosa en comú, indestructible: “Sé que hi seran sempre. Encara que no ho sembli, soc una persona insegura, i ells són alguns dels que em fan caminar segur per la vida”.