CABARET POP

Kirk i Anne, 70 anys de paciència

L’actor Kirk Douglas ha deixat viuda l’Anne, amb qui ha compartit gairebé set dècades

Kirk i Anne, 70 anys de paciència / AFP

Si per mi fos, jo avui els parlaria d’una història d’amor en clau de futur. Una història d’amor i compromís polític que m’encantaria que es produís però que de moment encara no tenim cap dada que avali que existeix. Es tracta de la relació que jo adoraria entre Greta Thunberg i el youtuber Miquel Montoro, el nen mallorquí amant de la vida rural que s’ha fet famós per un vídeo en què crida: “Hòstia, pilotes. Que en són, de bones! M’encanten!”

Malauradament, però, aquest shippeig entre les dues icones del món postmil·lennial -de neoruralitat 2.0 i de combat climàtic- no és res més que això: un amor que m’encantaria que existís. ¿S’imaginen que bonic que seria anar a la platja a banyar-nos i veure-la passar en catamarà cap a Mallorca per amor? ¿S’imaginen que èpic que seria que baixés ella del vaixell i ens esbronqués perquè fem servir una protecció solar no ecològica? Seria la nostra Jordi Pujol climàtica. ¿Recorden quan l’expresident va fer aterrar un helicòpter per esbroncar un pagès?

Doncs bé, com deia, en comptes de parlar de futur, l’actualitat ens porta a parlar de passat. De l’extint matrimoni entre l’actor Kirk Douglas (01), mort aquesta setmana als 103 anys, i la seva dona Anne Buydens (01), de 100 anys i actualment la seva viuda. Molts mitjans han qualificat aquests dies el seu matrimoni de gairebé 70 anys com “una gran història d’amor”, com si això de l’amor anés a pes i fos més “gran” pel simple fet de ser oficialment parella durant més temps. Com si no poguessin existir històries d’amor enormes en què la presencialitat ha durat només unes vacances...

En qualsevol cas, el que m’ha sobtat més d’aquest cèlebre matrimoni de Hollywood no és l’hipotètic amor que han compartit, sinó la paciència que han demostrat. Perquè per estar 70 anys amb algú, crec que s’ha de tenir molta paciència. Sobretot amb algú com ell, que era una llegenda de la indústria cinematogràfica i va ser molt atractiu de jove -coses que sempre ajuden...-, però que també era un faldiller. Tant que The Times ha publicat, amb motiu del seu traspàs, que va voler anar-se’n al llit amb 30 dones diferents en 30 dies i que amb l’última ja no va poder acabar de consumar de tan esgotat com estava.

Resulta especialment simptomàtic que Buydens -que quan va néixer, Alemanya encara es deia República de Weimar...- hagi estat 70 anys amb ell però ja fos la segona esposa de l’actor. I això és perquè ell era tan faldiller que la primera, Diana, se’l va treure de sobre ben ràpid. Entre el 1943 i el 1951 li va sobrar temps per veure clar que qualsevol dia es quedaria encallada en una làmpara de les banyes que portava i el va engegar. Més tard es va saber que mentre estaven junts Douglas li va ser infidel amb figures com Marlene Dietrich, Rita Hayworth o Joan Crawford. Encara que Hollywood anava avançat en aquest sentit, Diana va ser coratjosa per separar-se en aquells temps i amb dos fills en comú. L’actriu va completar l’abandó del mite amb unes memòries en què el definia com una “au rapinyaire sexualment voraç”, i en què va explicar que ella també es va permetre algun caprici amb Errol Flyn. Com més ràpid es cura el despit es actuant per despit...

‘I la europea?’

Al llibre que Douglas i la seva segona dona van escriure sobre la seva llarga relació, Kirk and Anne: letters of love, laughter, and a lifetime in Hollywood, ella va confessar que, al llarg d’aquestes set dècades, l’actor -que era fill d’immigrants jueus provinents de l’Imperi Rus i es deia Issur Danielovitx Demski- també li va ser infidel però que ella no ho vivia traumàticament perquè no l’hi amagava. “Kirk mai va provar d’ocultar-me res. Com a europea, vaig entendre que no era realista esperar una fidelitat total en un matrimoni”, va escriure ella. ¿És Europa el continent de la resignació femenina? Quina excusa més cutre!

En fi, la seva llarga relació em sembla qualsevol cosa menys una història d’amor. Em sembla més aviat una enganyifa que ningú va tenir ganes de desmuntar i que tothom va aguantar perquè era el més pràctic. Però com sempre passa quan algú mor, tot és meravellós i l’aplaudiment es unànime. La correcció política és a un pas d’acabar amb l’última neurona que ens quedava.

I sense abandonar les històries d’amor, cal parlar de la de la reina Letícia (03). No amb Felip VI, sinó amb la família Tous. Ara que l’empresa catalana passa per mals moments de popularitat perquè, segons Efe, l’associació Consujoya els va denunciar per diversos delictes -la demanda va ser arxivada...-, la reina ha pres partit per ells.

En concret, posant-se unes arracades ben vistoses de la firma. Ho hem descobert a través d’unes fotos de la visita dels reis dijous a Écija, servides per les agències i que semblen d’un catàleg de joieria. La reina s’hauria d’haver esperat que s’acabés el recorregut de la demanda, que tot i haver estat arxivada molt de pressa, ja s’ha recorregut davant l’Audiència Nacional. Ho dic per almenys intentar semblar imparcial. Però vaja, si ja es va posar unes Tous quan els manresans van fer fora de la seva fundació Helena Rakosnik i Pilar Rahola, no podíem esperar gaire més ara. En fi, no em facin cas, que ja saben que jo tot ho trobo malament. Fins i tot les històries d’amor correspost.