“No serem mai vells. Mantindrem l’esperit jove i l’amistat serà la mateixa”

Quan la Lara Díez no és al plató del Polònia, vestida d’Inés Arrimadas o d’Anna Gabriel, probablement la trobareu prenent alguna cosa a Gràcia amb els seus dos amics de tota la vida. “Amb el Xavi i la Rose som un grup de tres”. Amb ells, difícilment la veureu disfressada d’una altra persona que no sigui ella mateixa. Excepte si torneu enrere en el temps, esclar.

Aquests tres amics es van conèixer un mes de juny en una classe de teatre a Lleida, quan tenien 9, 10 i 11 anys. L’amor pels musicals els va unir i des d’aleshores són inseparables. Es van prometre que, quan fossin grans, viurien junts a Barcelona. “Sempre ens ha agradat molt somiar, ens agradava quan érem petits i ens agrada ara”, diu la Lara. Per això comparteixen un lema tret d’una cançó del musical Rent, on el personatge de la Maureen canta: “Només ens queda la lluna saltar”. “És el nostre codi”, revela l’actriu.

Per a la Lara, filla única fins als 27 anys, el Xavi i la Rose van ser com els seus germans. I, com tots els germans, també van tenir èpoques d’enfadar-se o de distanciar-se, com quan van arribar les primeres parelles. “Però l’amistat mai ha estat en risc”. I si alguna vegada s’han deixat de parlar, ha estat com a màxim durant el temps que dura un trajecte en cotxe de Lleida a Barcelona. “N’hi ha un que sempre arriba tard, i això ha provocat algunes discussions. No diré noms, però no soc jo”, riu.

Ara que viuen al mateix barri, tal com somiaven de petits, només els cal enviar-se un missatge al grup de WhatsApp -dit Zorrúpias- per trobar-se. La Rose és historiadora de l’art i comissària, i el Xavi periodista i escriptor. “Tots tres hem acabat en feines creatives”. Quan estan junts, bàsicament xerren: “No callem ni sota l’aigua. És com fer teràpia”, diu la Lara. De fet, solien fer llargs viatges plegats els tres, però ara cada cop se’n van menys lluny: “Per estar tot el dia xerrant tampoc cal anar a l’altra punta del món”, bromeja.

Ara en preparen un per celebrar l’aniversari de la Rose. “Hem pensat en el Marroc”. Això sí, facin els anys que facin, el Xavi, la Rose i la Lara sempre fan veure que només en fan 23. “«Feliços 23!», ens diem”. “No serem mai vells. No serem mai vells perquè tindrem esperit jove sempre”, assegura la Lara, convençuda. I conclou: “Jo veig que van passant els anys, i la sensació és que l’amistat serà la mateixa. Estarem més arrugats i ens hauran passat més coses, però seguirem trobant-nos, i rient, i fent drames. I rient”.