“Després de tot aquest temps juntes, el millor es poder dir-nos que ens necessitem i ens estimem”

Fa tants anys que Laura Rosel coneix les seves amigues Anna i Núria que, assegura, “fa mal de comptar-los”. Va ser a l’institut. La Laura i la Núria eren les alumnes noves en un centre on la majoria d’estudiants es coneixien des del parvulari, i l’Anna va ser l’encarregada d’acollir-les. Ella va fer-ho tot més fàcil, i des d’aleshores es van convertir en les Tres Mosqueteres.

Almenys aquest és el nom amb què, gairebé trenta anys després, van decidir batejar el seu grup de WhatsApp. “WhatsApp és la flama de la relació. Amb els horaris de bojos que tenim, ens permet estar connectades en qualsevol moment”, diu la periodista.

Ja d’adolescents eren molt d’intercanviar missatges. El sistema que feien servir aleshores era més precari, però igualment efectiu: les notetes de paper. “Era l’època en què començaven les primeres sortides a la Zona Hermètica de Sabadell, i els dilluns comentàvem com havia anat. L’Anna conserva les notes, i de tant en tant encara ens n’envia alguna per WhatsApp”, riu Rosel.

Ara que totes tres estan a punt de fer els 40 anys, planifiquen un viatge per celebrar la seva amistat. I serà un remember. “Quan vam acabar la universitat vam fer un viatge de cap de setmana a Eivissa, totalment improvisat i en un moment en què totes estàvem en un punt d’inflexió vital. Va ser un viatge a l’Eivissa autèntica, la de la nit, de sortir fins que es fa de dia i de ballar descalces fins a tancar el bar. Va ser molt alliberador i va unir-nos molt”, rememora Rosel. “Va ser un cap de setmana molt èpic, i no vol dir que el repetim tal qual, però serà el nostre punt de partida”, precisa.

Pel seu quarantè aniversari, a més, l’Anna les ha convençudes de fer-se un tatuatge conjunt. El seu primer tatuatge. “Encara no està decidit, però probablement serà un símbol, alguna cosa al·legòrica: un triangle, una rodona… Ni lletres ni números, una figura, petita i discreta i que no es vegi”, diu fent broma la presentadora del FAQS.

D’entre les coses que han viscut tots aquests anys, Laura Rosel es queda amb el que s’han demostrat les unes a les altres. “Esclar que hi ha vegades que ens hem enfadat i ens hem deixat de parlar, però el més bonic de tot plegat és que amb el temps hem pogut parlar-ne obertament i plorar-ho juntes. Després de tot aquest temps, el millor és poder dir-nos que ens necessitem i ens estimem”. Perquè, per a Laura Rosel, en definitiva, l’amistat és això: poder ser qui ets sense trampes. “Sé que passi el que passi els meus amics em continuaran estimant. Tal com sigui i tal com faci”. O, com deien els tres mosqueters, “tots per a un i un per a tots”.