L’esport de les escombres que no volen

BarcelonaLa història diu que el quidditch va ser inventat el 1750 pel departament d’Esports i Jocs Màgics d’Irlanda i la Gran Bretanya. És un esport que es juga amb escombres voladores i la seva normativa es pot consultar al llibre Quidditch a través del temps. Un exemplar que, de fet, es guarda a la prestigiosa biblioteca de Hogwarts i forma part de la fictícia saga de llibres de Harry Potter.

A la ment de la seva creadora, J.K. Rowling, només els mags poden jugar a aquest esport tan peculiar, en què les pilotes floten a l’aire i alguns jugadors han arribat a desaparèixer a meitat de partit. Durant mil·lennis el quidditch ha sigut vetat als muggles, les persones que no tenen sang bruixa a les venes. Però el 2005 uns estudiants de la Universitat de Vermont, als Estats Units, van decidir trencar l’encanteri i fer baixar a terra les escombres voladores. Des d’aleshores aquest esport no oficial s’ha estès per tots els campus universitaris del país nord-americà fins a arribar al Canadà, Austràlia, Europa i també a casa nostra.

Tocar de peus a terra

El 2012 es va crear el Madrid Lynx a la Universidad Autónoma de Madrid. Un any més tard Alba Arrieta, estudiant d’història de la Universitat de Barcelona, va fundar el Barcelona Eagles, equip que des d’aleshores no ha parat de créixer entre els alumnes universitaris. De fet, no van trigar gaire a crear l’Associació Catalana de Quidditch, que més tard va anar seguida de la creació de l’associació espanyola, amb l’objectiu de poder participar en els tornejos europeus. Actualment a l’Estat hi ha més de 20 equips de quidditch, entre els quals hi ha els Tarragona Nightmare Grims o els Barcelona Wyverns. “Els amics sempre em fan la broma de si volem durant els partits”, explica Clàudia Tomás, jugadora de l’equip Barcelona Eagles i estudiant del grau d’estudis de l’Àsia Oriental. I és que, mentre que Harry Potter jugava sobre una Nimbus 2000, els muggles s’han de conformar amb tubs de PVC amb proteccions als dos extrems per no fer-se mal.

Si s’hagués de comparar el quidditch amb algun esport conegut, seria una barreja entre el rugbi, l’handbol i jugar a matar. Un esport que al Tomás, un noi que no es considera atlètic ni especialment bo en els esports, li ha permès gaudir per primera vegada d’un esport en equip. “És un joc molt explosiu i dinàmic”, explica Abraham Giménez, que amb els seus 36 anys és el jugador més veterà del Barcelona Eagles. Administratiu de l’Ajuntament de Barcelona, Giménez confessa que ha llegit els llibres de la famosa saga, però afegeix que el factor decisiu per apuntar-se a l’equip va ser, simplement, la necessitat de fer esport.

Joc tàctic

Traslladar les regles del joc original a la vida real no va ser una feina senzilla per a l’IQA, l’americana International Quidditch Association. D’una banda, als dos extrems del camp, que té forma ovalada, hi ha tres cèrcols de diferents alçades que fan de porteria. Cada jugador va equipat amb un pal de PVC que no pot caure a terra, fet que afegeix un punt de complicació al joc. Els equips són de sis jugadors i és obligatori que siguin mixtos, amb la peculiaritat de ser l’únic esport en què s’accepta que els participants juguin amb el gènere amb què s’identifiquin, independentment del seu cos.

Cada equip té tres posicions específiques: els caçadors, els buscadors i els guardians, que a la vegada juguen amb tres pilotes diferents: la quaffle, la bludger i la snitch. Pau Pérez, el jove entrenador dels Barcelona Eagles, reconeix que el quidditch és un esport molt complex en què “passen moltes coses alhora”. Però precisament pel fet de ser un joc que requereix molta preparació mental i visió tàctica, Pérez assegura que és un esport que “acostuma a agradar molt”. Així doncs, la part física però també la part mental són les que es treballen als entrenaments setmanals, que es fan els diumenges al matí al Parc de la Pau de Sant Adrià de Besòs.

La ‘snitch’ humana

Una de les fidels seguidores dels Barcelona Eagles és l’estudiant Anna Serrano, que assegura que una partida de quidditch és “impressionant de veure”. Sobretot quan al minut divuit apareix l’anomenda snitch. Qui hagi vist les pel·lícules de la saga sabrà que la snitch és una esmunyedissa pilota daurada que s’ha d’atrapar. Doncs bé, en el món dels muggles la snitch és una persona neutral vestida de groc amb un mitjó penjat al darrere dels pantalons, dins del qual hi ha la cobejada pilota daurada. L’objectiu de la snitch humana és evitar que els jugadors li prenguin la pilota, amb l’avantatge que pot fer qualsevol cosa a qui intenti fer-ho, fins i tot tirar a terra l’escombra del jugador (fet que l’obliga a anar fins a un dels cèrcols per poder tornar a començar). Sens dubte, un dels moments més divertits i originals d’aquest esport.

Fa tres anys els Barcelona Eagles van crear el torneig europeu Barcelona Moustaches Time, que se celebra cada mes de setembre a la Universitat de Barcelona. Un torneig que se suma a la febrada de campionats que organitzen els diferents equips a escala mundial, sempre amb una infraestructura bàsica i amb comunicació via xarxes socials, en la majoria dels casos. Però al final, tal com confessa Pau Moncusí, un dels jugadors pioners dels Eagles, el més interessant del quidditch és “el gran ambient de comunitat que es crea”. Potser, en realitat, és en això en el que acaben consistint tots els esports.

Normes del ‘quidditch’ per a ‘muggles’

Per ser un bon jugador de quidditch es necessita, per començar, una escombra de PVC, tres pilotes petites de goma (bludgers ), una pilota de voleibol ( quaffle ) i una pilota de tenis ( snitch ) dins d’un mitjó groc. L’objectiu del joc és sumar deu punts cada cop que s’encistella la quaffle per una de les tres porteries ovalades de l’equip rival, que estan custodiades per un guardià. Els encarregats d’encistellar són els caçadors de cada equip, si és que superen els colpejadors rivals, que, per intentar aturar-los, els llançaran bludgers amb l’objectiu de fer-los caure. Tot això es complica pel fet que els jugadors mai han de baixar de l’escombra i, en cas que els caigui a terra, hauran de tornar a començar el joc anant a tocar les anelles que fan de porteria del seu equip.

En el minut 18 apareixerà un jugador neutral vestit de groc que durà al darrere dels pantalons un mitjó del mateix color amb una pilota de tenis a dins. És la snitch, la pilota decisiva. Si l’atrapa un buscador, farà guanyar trenta punts al seu equip i farà que la victòria final sigui més a prop.

Un esport de caràcter integrador

Una de les peculiaritats del quidditch és la regla del màxim quatre: a cada equip hi ha d’haver un màxim de quatre persones del mateix gènere jugant al camp. A més, a diferència de cap altre esport, no hi ha discriminació per raó de sexe, gènere, orientació sexual i creences. Per tant, es reconeix com a gènere, a part del masculí i del femení, l’agènere o no binari. És a dir, es pot definir el gènere per la identitat pròpia i no pels genitals. De fet, als Barcelona Eagles compten amb dos jugadors que s’autodefineixen com a no binaris, de manera que poden jugar tant a la banda masculina com a la femenina.

La regla del màxim quatre és una de les regles de les quals més orgullosos se senten a l’IQA (International Quidditch Association), ja que, com esmenten a la seva pàgina web, “dóna l’oportunitat a totes les persones de diferents sexes de jugar plegades en una esfera competitiva i de gran intensitat física, a la vegada que se’ls ensenya a respectar-se mútuament sense tenir en compte quin gènere tinguin”. Aquesta norma també dóna l’oportunitat a moltes persones del col·lectiu LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals) de poder jugar en un esport inclusiu. “El quidditch em dóna seguretat. Sóc trans i queer, dues raons per les quals fins ara no sabia amb quin gènere jugar als esports d’equip. Amb l’opció de poder participar com a no binari ara ja no he d’escollir més”, explica un testimoni anònim de l’IQA.

Com a curiositat, a la saga de llibres de Harry Potter els equips de quidditch tampoc estan separats per raons de gènere. Per això la norma del màxim quatre plasmada a la US Quiddich ha rebut el nom de “9 ¾”, igual que l’andana per agafar el tren Hogwarts Express.