Llums que guien

Inaccessibles, històrics, panoràmics i centenaris: una ruta pels fars més singulars de Catalunya i les Balears
El far de Sant Sebastià / DAVID BORRAT

Han sobreviscut tempestes, llamps i trons, han salvat navegants del naufragi i, sobretot, han il·luminat el camí de molts vaixells i barques. N’hi ha que pensen que ja només hi són com a testimonis de la història i que estan deshabitats, però el cert és que continuen ben vius. També n’hi ha que en tenen una idea romàntica, però “la vida quotidiana dels faroners ho era tot menys romàntica”, explica David Moré, historiador dels fars i familiar d’una nissaga de 14 faroners. El que sí que és cert és que normalment se situen en entorns envejables i tenen estructures singulars que enamoren tots els visitants. Però per sobre de tot, i contràriament al que pensen molts, aquests punts de llum encara són imprescindibles per a la navegació. “Als fars més importants del país s’hi han instal·lat dispositius de senyals radioelèctrics avançats, els DGPS, que corregeixen la navegació”, explica el David. Hem parlat amb ell, amb Remei Camps i amb Cesc Puig, responsables del blog Racó del far, per elaborar una ruta pels fars més singulars de Catalunya i les Balears. Us proposem un recorregut farcit d’història, anècdotes i dades per descobrir-ho tot dels llums que guien.

Far de Sant Sebastià

A molts ens ve al cap el far de Sant Sebastià de Palafrugell quan pensem en un far català. És el més important del país perquè té l’abast lumínic més potent de tots: 32 milles nàutiques. També se’l relaciona amb el far amb més impacte de llamps, però segons David Moré “a tots els fars hi cauen llamps perquè estan al litoral en zones de molta tempesta”, i recorda que al seu oncle un llamp el va fer caure escales avall, precisament a Sant Sebastià. “Té una cúpula de vidre preciosa”, explica Remei Camps. “Es coneix com una llanterna aeromarítima, que es va canviar per substituir la metàl·lica quan els fars també orientaven la navegació aèria”, puntualitza Moré. Com a tots els fars, la llanterna no és visitable, però dins de l’edifici hi trobareu un restaurant japonès “boníssim i amb bones vistes”, a opinió de Remei Camps i Cesc Puig.

Far de cap de Creus

“És un far molt emblemàtic, tothom l’hauria de visitar”, creu Puig. “Per l’entorn i per la vista; sembla un paisatge lunar, molt feréstec”, afegeix Camps. Antigament era un dels fars més necessaris del país, ja que “una llum guia era imprescindible en dies de navegació amb mal temps i tramuntana, que allà són molt freqüents”, explica Moré. Si hi aneu un dia de vent, us podreu fer una idea del que era la part menys agraïda de la vida d’un faroner.

Far de cala Nans

“Arribar a cala Nans et transporta a l’època quan els fars encara eren inaccessibles”, diu Remei Camps. Aquest far de Cadaqués és l’únic de la península al qual no es pot arribar per carretera. “Sempre s’ha tingut la idea que estan aïllats i és veritat que estan en llocs isolats, però la societat sempre hi ha acudit perquè han sigut un focus d’atenció, abans científica i ara turística”, considera Moré. El camí fins al far és un dels més bonics del Camí de Ronda de l’Empordà, amb vistes espectaculars d’un dels pobles més bonics de Catalunya i amb caletes on refrescar-vos si el visiteu en ple estiu.

Far de Tossa

“Va ser una reivindicació dels pescadors de Tossa, per cobrir la zona entre Palamós i Calella”, explica David Moré, que hi va viure fins als 15 anys, quan el gestionava el seu avi. Va ser l’últim far de la Costa Brava a construir-se, i just l’any passat va celebrar el centenari. Es va edificar sobre les ruïnes de l’antic castell, fet que el situa en una posició estratègica on podreu gaudir d’una vista única del poble i de la costa.

Far de Torredembarra

Va començar a fer llum l’1 de gener del 2000 i es considera un dels fars més moderns del país, tot i que a finals del 2015 es van instal·lar dos fars bessons a l’entrada del port de Barcelona. El de Torredembarra va servir per cobrir una zona d’obscuritat que hi havia entre el de Vilanova i el de Salou, i també ostenta el títol de tenir la torre més alta dels fars del país.

Far del Llobregat

Conegut també com la Farola, ha quedat absorbit pel port de Barcelona, però va ser un dels fars més importats de la zona. Ubicat al delta del Llobregat, molts experts encara no entenen com continua dret. Està construït sobre un terreny fangós, que al llarg dels anys s’ha assegurat. “Antigament formava part del terme municipal de l’Hospitalet i hi havia una platja al costat”, explica Cesc Puig. Ara està envoltat de mercaderies del port de Barcelona, però la seva torre poligonal i la seva planta rodona continuen fent d’aquest far un dels més característics del país.

Antic far de la Banya

Actualment és l’únic far metàl·lic que queda a l’Estat, “record de les estructures que van construir-se al delta de l’Ebre durant el segle XIX”, diu Moré. Es va transportar de la punta de la Banya al dic del port de llevant de Tarragona. Avui, a més de continuar fent de far, també acull el Museu de Fars, una extensió del Museu del Port de Tarragona, que té una exposició permanent de senyals marítims molt interessant.

Far del Fangar

Arribar-hi comporta una excursió de 4 quilòmetres per sorra de platja, enmig d’un paisatge completament desolat, ple de dunes, on el far sembla més un miratge que una realitat. Ubicat en una punta del delta de l’Ebre, la seva llum és imprescindible per a la navegació de la zona. Últimament s’ha promocionat com una icona turística i és un dels punts més fotografiats del delta.

Far de Portopí

Ens hem de remuntar al segle XIV, quan els fars encara eren fogueres, per tornar als orígens del tercer far més antic del món per darrere de la Torre d’Hèrcules de la Corunya i de la Llanterna de Gènova. Actualment situat al port de Palma, té un funcionament ininterromput al llarg dels segles i a la seva base hi ha un dels museus de senyals marítims més importants del món.

Far de Formentor

És un dels indrets més salvatges, més atractius i més admirats de Mallorca. “La carretera en zig-zag per arribar-hi és icònica”, reconeix Morè. Com la majoria dels fars de l’Estat, té una planta isabelina, amb base quadrada i torre rodona, típica del segle XIX. Després d’admirar-lo, perdeu-vos pels seu entorn, els penya-segats que hi ha a la zona són de pel·lícula.

Far de Cavalleria

Situat a l’extrem més septentrional de Menorca, el far de Cavalleria està sobre un dels penya-segats més impressionants de l’illa, gairebé 100 metres per sobre del mar. Quan es va inaugurar, l’any 1857, va ser una decisió molt aplaudida, ja que a la zona s’havien produït més de 700 naufragis des del segle XIV. A l’estiu és un lloc ideal per veure-hi la posta de sol tranquil·lament des de la terrassa del bar que hi ha en un edifici annex.

Far de la Mola

Diuen que no has estat a Formentera si no visites el far de la Mola. Convertit ja en una icona de l’illa us recomanem visitar-lo durant la sortida del sol, quan es crea un ambient màgic entre els colors del Mediterrani. Si no sou matiners, la visita també és obligada, està rodejat del paisatge típic de l’illa, fet a base de murs de pedra. A més, podreu dir que heu estat al cim més alt de l’illa, una fita que s’anomena a la novel·la Hector Servadac de Jules Verne.

Un èxit a Instagram

“Fotogràficament els fars tenen molt de joc”, creu Xevi Parrilla, que gestiona @lighthouse_world a Instagram, amb més de 4.000 seguidors. A la xarxa social, els fars més fotografiats són als Estats Units, però “també es fan moltes fotos a la Bretanya i a Itàlia”. A casa, el rànquing l’encapçalen els fars del cap de Creus, Calella, Torredembarra i el Fangar.

Per veure fotos d’aquest últim far, consulteu el perfil @pinapli. Gestionat per Jonatan Rius, explica que li agrada “humanitzar-los posant-hi una persona; sinó semblen irreals”, i admet que així té “més likes”. Per imatges dels fars de la Costa Brava, seguiu Victòria Pujadas a @mariona_cadaques. La Victòria confessa que li encanta fotografiar fars perquè “tenen alguna cosa màgica”.

Un far singular desaparegut

“El meu avi, Alfredo Cabezas Martos, va ser l’últim faroner que va treballar i viure al far de l’illa de Buda, al delta de l’Ebre”, explica Helena Garrigós. Cabezas, amb la dona i cinc fills, va fugir del far en flames el 21 d’abril del 1938, quan els republicans van prendre-li foc. “Eren les beceroles de la Batalla de l’Ebre i van cremar-lo per deixar-lo inutilitzable, però ni amb granades van poder tombar-lo”. Va arribar a ser el més alt del món (51,5m) en la seva tipologia. Tenia una estructura metàl·lica desmuntable, que va seguir al delta fins al 1961, quan la força del mar se’l va endur. “El que no va aconseguir la guerra ho va fer la regressió del delta”.