‘Masterclass’ de ‘drag’ a l’Argentina

L’Argentina porta anys i panys amb la desgràcia a sobre, però últimament el carro - aka l’economia- encara va més pel pedregar. Concretament, des que el dia 11 d’agost el president Mauricio Macri va perdre unes primàries i va descobrir que no repetiria en el càrrec perquè el candidat Alberto Fernández li havia arrabassat el lideratge amb un sorpasso que els sondejos no havien augurat. El fet que no fos Macri sinó el kirchnerista Fernández qui hagués de pilotar la salvació del país va fer que alguns indicadors econòmics argentins acabessin com el Costa Concordia. La borsa va caure un 72%, el peso es va depreciar un 38% i la inflació es va descontrolar tant que alguns mitjans apunten que va acabar el mes al voltant del 60% interanual.

Definitivament, Fernández no sembla una bona notícia per apartar aquell gran país de la catàstrofe. Però, ves per on, porta l’esperança, tal com diversos mitjans d’aquí i d’allà ens han explicat sense voler. El polític -que és molt probable que també guanyi les eleccions que hi haurà a l’octubre- arribarà a la Quinta de los Olivos amb el seu únic fill, Estanislao Fernández, un noi de 24 anys que ha estat gairebé tan notícia com el seu pare. Però no per haver desinflat les borses, sinó per haver-se inflat el bra i el booty. I és que resulta que és drag queen. I no una qualsevol: es diu Dyhzy i és molt seguida a Instagram, on ja té més de 93.000 seguidors.

Resulta molt trist que això encara sigui considerat notícia avui en dia. Sobretot perquè és venut -no obertament: a sobre són covards- com una taca. No seria rellevant, per exemple, que el fill de Fernández fos un trader que es dedica a especular amb aliments i fa que gent treballadora no pugui pagar el menjar que es mereix. Tampoc ho seria, per posar un altre exemple, que fos un llicenciat en dret que es dedica a l’enginyeria fiscal i ajuda empreses a pagar mig peso l’any en impostos des d’un luxós bufet.

Però, esclar, si el jove practica el crossdressing o es dedica a desafiar des de l’humor tots els rols de gènere, sí que mereix ser notícia. Una notícia, no ens enganyem, pensada per fer-la triomfar a la xarxa, on ja faran la feina bruta de la burla explícita. Sembla mentida que, avui, quan un home es caracteritza de dona per portar a terme un propòsit artístic -el drag no només és entreteniment, sinó que porta la crítica adherida de manera indissociable- resulti una qüestió destacable. Imaginin-se com deu ser quan un home es vesteix de dona només perquè li plau. O perquè ho sent...

Habitualment es parla de com ho tenen de difícil les dones per poder viure lliurement sense el permanent judici en contra de l’heteropatriarcat. I no els falta raó. Si Fernández tingués una filla enginyera de camins que anés vestida de cowboy també l’haurien trinxat. Potser en comptes de diaris seriosos ho haurien fet revistes de moda. En qualsevol cas, que aquestes línies serveixin per assenyalar que complicat que ho té tothom que, pel que fa a gènere, no s’ubica en un extrem, perquè la societat encara castiga molt la fluïdesa. A vegades fins i tot des de dins del col·lectiu homosexual, que també porta el gen heteropatriarcal integrat sense ser-ne ni conscient.

Es pensen que dorm amb les plataformes?

Tant de bo l’ara famosíssima Dyhzy es converteixi en una lliçó per a l’Argentina i els faci una masterclass multicolor del drag i els seus valors. De la seva valentia. De saber enriure’s dels problemes. De combatre’ls inspirant-se en la cultura pop i potser arribant a més gent que cremant contenidors. De desconstruir tots els esquemes que s’han mostrat inútils per crear-ne de nous. De ridiculitzar els grans ídols i no seguir-los com un ramat d’ovelles. De ser tremendament incisius sense crits ni males arts, només amb intel·ligència. I un llarg etcètera.

Per cert, ¿no creuen que aquests senyors que es dediquen a fabricar informacions es pensen que l’Estanislao va tot el dia vestit de drag queen? Em fa la sensació que no saben ni que la Dyhzy és un personatge. Es deuen pensar que dorm amb les plataformes posades, oi? O que arribarà a la presa de possessió del seu pare amb perruca, no?

El cas de Fernández Jr. és especialment greu perquè incorpora el masclisme. Però no és nou. Ve de lluny, la tradició periodística de ficar-se amb els pobres fills dels polítics per debilitar políticament els seus pares. Els ha tocat a tots, des de Barron Trump fins a la pobra Chelsea Clinton o a les filles gòtiques de Zapatero. Alguns mitjans de comunicació s’aprofiten del fet que els adolescents visquin la seva vida lliurement -i això que ja és prou difícil a determinades edats- per fer-ne escarni i atacar els seus progenitors. Si a nivell social tinguéssim una mica més d’escrúpols i consciència, en comptes dels pares-polítics a qui hauria de passar factura una informació així hauria de ser als mitjans que la publiquen.

Espero que les pressions que li tocarà aguantar al pobre Estanislao li serveixin perquè es faci un lloc al cor de RuPaul i el fitxi per al seu talent show mundialment conegut. Si li surt bé, potser la Dyhzy es convertirà en una estrella global que pot portar la millor cara de l’Argentina arreu del planeta. Segur que llavors aquests que ara tant s’hi fixen no la voldrien entrevistar. Com els diria Mother Ru: “ Sashay away”.