Menys pizza i més ioga, els ‘gamers’ aposten per la vida sana

Els jugadors professionals de videojocs segueixen rutines d’esport, dieta i teràpia per preparar-se

Les flexions i els estiraments són més difícils del que semblen, i després d’unes quantes sèries Alfonso Aguirre Rodríguez es posa les mans sobre els genolls i intenta recuperar-se. Al novembre Aguirre, un jugador professional de videojocs espanyol de 24 anys, va unir-se a l’equip Origen, un dels que competeixen a la lliga europea de League of Legends, un videojoc amb més de 100 milions de persones registrades que compta amb jugadors i equips professionals. Als jugadors d’aquest equip, tots contractats a la tardor, els van dir que funcionarien d’una manera una mica diferent del que estaven acostumats. I ara aquí els tenim, cinc nois joves que viuen asseguts davant d’una pantalla d’ordinador la major part del dia, suant durant un entrenament d’una hora en un gimnàs ple de gent.

El debat sobre si els gamers professionals han de ser considerats atletes no s’acabarà mai. Mentrestant, actuen cada vegada més com a atletes. Origen és un dels dos equips que pertanyen a RFRSH Entertainment, una companyia d’esports electrònics amb seu a Copenhaguen. Fa dos anys aquesta empresa va contractar Kasper Hvidt, antic capità de la selecció danesa d’handbol, perquè fos el seu director esportiu. Hvidt, que té 43 anys, no tenia experiència prèvia en gaming. Però això és el que el feia interessant.

Una afició de masses

Els e-sports s’han convertit en una afició de masses els últims anys i han atret nous fans, nous patrocinadors i noves inversions. Els millors professionals ara guanyen sous de sis xifres i encara guanyen més amb els premis en efectiu. I, tot i això, tal com va veure Hvidt, l’enfocament que feien del rendiment era molt amateur. Menjar bé, dormir bé, fer exercici, buscar patrocinadors... aquestes idees han sigut a la base dels esports tradicionals durant segles. Però en els esports electrònics es veuen com a idees radicals.

L’altre equip de la companyia, Astralis, que competeix a escala internacional en el joc Counter-Strike: Global Offensive feia gairebé un any que no guanyava res quan Hvidt va entrar a l’empresa, a mitjans del 2017. El 2018 l’equip va guanyar 3,7 milions de dòlars en premis i va aconseguir un dels millors anys fets mai per un equip d’esports electrònics.

I així, l’equip Origen ha començat aquest any el mateix viatge de superació atlètica. L’any passat un dia normal per als seus jugadors era seure, prendre begudes energètiques ensucrades i menjar fast food. Ara els seus dies passen entre batuts de proteïna, matalassos de ioga i exercicis de respiració fets lentament. Els efectes d’aquests canvis, diuen els membres de l’equip, són fàcils de veure. Origen ha guanyat 11de les 13 finals en què ha competit, ha acabat la temporada en segon lloc i s’ha assegurat la presència a l’última ronda dels play-off. “Són petites coses -diu Fabian Broich, l’assistent de l’entrenador d’Origen-. Però tot suma, i amb el temps tens un equip emocionalment més estable i més concentrat”.

A RFRSH, Hvidt ha muntat un equip multidisciplinari amb un entrenador, un psicòleg esportiu, un massatgista, un metge i un nutricionista, i ha organitzat un pla de benestar per als jugadors que combina resultats de recerca científica, tot el coneixement derivat dels esports tradicionals i sentit comú. Broich, que té 28 anys i va ser jugador professional amb la selecció alemanya, actua com a connexió entre l’equip de managers i els jugadors, implementant les teories en el terreny.

Els jugadors, que venen de 5 països europeus diferents, i tenen entre 18 i 25 anys, viuen a Dinamarca i volen cada cap de setmana a Berlín, on tenen lloc els partits de League of Legends davant d’una sorollosa audiència d’estudi. A Copenhaguen els demanen que es moguin en bicicleta -una norma que al principi tots odiaven- i que facin classes de fitness i ioga durant la setmana. Els dilluns es troben amb un equip de psicòlegs per fer una trobada que anomenen “buidar la motxilla”. Cada matí l’equip es troba per esmorzar a l’apartament de Borich, un ritual pensat per aixecar del llit els jugadors a una hora raonable tenint en compte que són animals nocturns famosos per llevar-se molt tard. Els altres àpats estan controlats per un nutricionista.

Patrik Jiru, de 18 anys, jugador de la República Txeca de l’equip Origen, explica que abans d’aquest canvi de vida “me n’hauria anat a dormir a les 5 de la matinada, m’hauria llevat a les 2 del migdia, hauria menjat dos cops al McDonald’s i ja està”. Mikkel Hjuler, entrenador de la selecció danesa, va preparar per a l’equip alguns exercicis especials per a gamers. Els va enrotllar els punys amb bandes elàstiques i els va doblegar els dits. També els va ensenyar a fer exercicis de coll i cervicals. Els jugadors segueixen entrenant moltes hores al dia davant dels ordinadors.

A tota velocitat

Trevor Henry, de 31 anys, comentarista de Riot Games, la companyia que hi ha al darrere de League of Legends, es meravella de la rapidesa amb què el panorama competitiu dels videojocs s’està professionalitzant. “Si mirem enrere només uns quants anys veiem que els jugadors professionals jugaven unes 10 o 11 hores cada dia i menjaven plats preparats per emportar-se -diu Henry-. Les capses de pizza s’acumulaven a les habitacions. La roba no estava mai neta. Seré molt sincer: els equips no es netejaven ni les pròpies samarretes. Portaven la mateixa samarreta durant 24 setmanes, una peça que no sabia què era el sabó”.

Aquest estil de vida, una mica monacal, una mica de fraternity d’universitat nord-americana, no només estava acceptat, sinó que es considerava una de les raons de l’èxit dels jugadors. Però ara aquesta creença comença a canviar, i a Europa el canvi de League of Legends, que ha passat a ser una competició de 10 equips amb un model de franquícies semblant al de les lligues nord-americanes, ha animat les empreses a fer inversions a més llarg termini.

L’any passat Fabien Devide, el director de Team Vitality, una companyia francesa de gaming, va passar set mesos a la casa de gaming del seu equip de League of Legends, a Berlín. Ho va fer després del que va veure. “Era una casa de bojos -diu Devide descrivint l’ambient que hi havia, amb una total absència de límits entre la vida personal i professional-. Així fàcilment podia convertir-se en un ambient tòxic”. Devide explica que Team Vitality va plantejar-se separar els seus jugadors en diferents apartaments. Però fixant-se en l’exemple pioner de RFRSH va decidir obrir un centre d’entrenament a París i contractar un director, com Hvidt, per establir un programa basat en les maneres de fer de l’esport tradicional.

Més continguts de