Mirabai Starr, misericòrdia salvatge

Especialista en història i religions, el seu últim llibre recull la saviesa de les dones místiques

El 2001, el mateix dia que Mirabai Starr publicava el seu primer llibre, una traducció de Sant Joan de la Creu sota el títol Dark night of the soul [La nit fosca de l’ànima], la seva filla Jenny, de catorze anys, va morir en un accident de cotxe. No era la primera vegada que Starr, professora de filosofia i religions del món a la Universitat de Nou Mèxic, havia d’entomar el cantó més dur i desolador de la vida sense, per això, deixar de banda la fascinació, la reverència i l’amor profund amb el que tot ho mira.

Nascuda a Nova York el 1961 en el bell mig de la contracultura, en una comunitat que valorava la saviesa dels diferents camins espirituals i en rebutjava els dogmes, de ben jove va patir els abusos continuats d’un fals guia espiritual. “Vaig trigar anys de la meva vida adulta a superar-ho i per això he donat suport a dones i nenes que necessitaven reclamar la sobirania dels seus cossos. Curar-me del maltractament sexual va implicar recuperar la santedat del cos i deixar enrere la fantasia que la vida espiritual consisteix en transcendir el cos i, en conseqüència, que el meu cos fos vulnerable als abusos”, explica a Misericordia salvaje. La sabiduría de las místicas (Kairós), la traducció al castellà del seu últim llibre, que arriba ara a les llibreries.

Considera un terreny fèrtil per al seu camí espiritual la terrible pèrdua de la filla i l’experiència traumàtica que va patir de jove. Quan el foc crema necessitem aigua, joc de contraris. Només la llum apaga la foscor. Potser aquesta és la lògica que mou Starr a sentir-se partícip d’un món que va més enllà del món, d’una realitat que supera qualsevol intent d’emmarcar-la i, menys encara, de manipular-la segons els desitjos del moment. Per a les místiques, aquelles dones de tots els temps per a les quals aquesta professora i traductora sent una profunda admiració, la vida contemplativa no consisteix tant en transcendir les il·lusions de l’existència mundana o assolir un estat de perfecta equanimitat, sinó, com ella mateixa explica, en “estar plenament present, en la mesura que es pugui, davant de les realitats de l’experiència humana”.

Camins sapiencials

Una de les claus per assolir l’equilibri que mostra Starr és no aferrar-se a una creença que ens desconnecta de nosaltres mateixos. “Quan les ideologies religioses i les pràctiques espirituals comencen a apartar-nos de la vida en lloc de connectar-nos amb el centre de nosaltres mateixes, ha arribat el moment d’estar disposades a deixar-les anar i a no tenir cap pressa per substituir-les. Al contrari, podem canviar el nostre punt d’atenció i tornar a dipositar-lo en allò normal i corrent, i beneir-lo amb el do de la nostra atenció plena. I veuràs, admirada, que desborda de llum sagrada”.

A més de publicar diverses traduccions a l’anglès de literatura mística, com la ja citada de Sant Joan de la Creu, o algunes obres de Teresa d’Àvila i Hildegarda de Bingen, per les quals ha rebut un gran reconeixement, és autora de diferents obres d’assaig, com la dedicada al diàleg entre les tres religions abrahàmiques ( God of love: A guide to the heart of judaism, christianity and islam ) o el llibre on parla d’aquesta necessitat de transformació vital després de la desolació i la pèrdua de la filla ( Caravan of no despair: A memoir of loss and transformation ).

En el seu últim llibre, i l’únic publicat a casa nostra, Misericordia salvaje, Starr vol oferir el bo i millor del que ha après de dones sàvies del passat i del present barrejat amb anècdotes i reflexions personals. “Si com a dona t’has vist exclosa de les institucions religioses establertes però t’has sentit il·luminada amb la poesia de Matilde de Magdeburg o de Rabi’a de Bàssora, si trobes tanta saviesa en l’Alcorà com en el Tao Te Ching, aquest viatge resseguint les petjades de les místiques és el teu viatge”, explica l’autora, a qui no interessa gaire el canvi que, a poc a poc, viuen les institucions religioses tradicionals amb la incorporació de dones en càrrecs importants dels quals fins ara estaven excloses. “No es tracta d’irrompre en les religions dominades per l’home i recuperar el que considerem que és nostre per dret. La majoria de nosaltres no tenim cap desig de cobrir-nos amb el mantell del rei. Abans voldríem desfer-nos d’aquests vestits i anar despullades, substituir la corona de joies per una de margarides. Ara bé, això no vol dir que considerem la religió una pèrdua de temps. Tot al contrari! Malgrat que ens inspira desconfiança la jerarquia religiosa i ens sentim alienades pels dogmes, ens atrau profundament l’essència dels camins sapiencials d’aquest món, i descobrim el gust d’aquest elixir en els ensenyaments dels místics (sobretot de les místiques) de totes les tradicions espirituals”, afirma.

Energia femenina

Tot i que escriu principalment de dones i de religions, Starr vol aclarir que les categories tradicionals per definir aquests àmbits han deixat de ser útils: “Veig la sexualitat d’una manera molt semblant a com veig la religió. Molts i moltes ens situem en un ventall sexual que sempre flueix. El moviment contemporani interespiritual també és la resposta natural a la diversitat d’expressions humanes del fet sagrat. Tancar-nos en una identitat sexual binària o en una tribu religiosa exclusiva ja no ens sembla una posició vàlida a la majoria”. Així mateix, “la saviesa indígena, la psicologia moderna i l’experiència que han viscut la majoria dels éssers humans ens han demostrat que en la nostra psique hi ha elements masculins i femenins i que la proporció varia segons l’etapa de la nostra vida i en funció de com vagin canviant les circumstàncies”.

De la mateixa manera que hi ha joies en les grans tradicions espirituals del món que val la pena conservar, argumenta l’autora, hi ha un “elixir guaridor en l’experiència femenina” ignorat o marginat que cal recuperar: “Pel seu èmfasi en el valor de les relacions, els sentiments i l’empoderament mutu per sobre de l’èxit individual i dels arguments empírics, crec en l’energiafemenina com a font de sanació”.