Navegants astronòmics

BarcelonaNavegar sense GPS, sense comunicacions via satèl·lit, sense internet i, per descomptat, sense mòbils. Així és com es navegava fins ben entrats els anys 90 i com es feia a la famosa Whitbread Round the World Race, la regata més important que hi havia al calendari oceànic dels anys 70 i 80. “Tenia 25 anys, estava estudiant marina mercant i no em podia imaginar una proposta millor”, explica l’Albert Bargués, avui un navegant veterà, però que el 1985, quan es va embarcar en aquella aventura, tot just començava la seva carrera.

El van contactar a l’últim moment per formar part de la tripulació del veler Fortuna Light, un equip que no superava els 23 anys de mitjana d’edat. Durant gairebé 9 mesos van fer la volta al món en 4 etapes sortint de Gosport (Anglaterra) i fent parades a Ciutat del Cap (Sud-àfrica), Auckland (Nova Zelanda) i Punta del Este (Uruguai). “Vaig suplir la meva inexperiència en navegació aportant els meus coneixements en socorrisme, radiotelecomunicacions, cuina i navegació astronòmica”, explica. “Teníem uns aparells que et podien donar la situació per satèl·lit, però en l’etapa per l’Índic Sud no funcionaven i ho vam fer tot amb el sextant”, recorda. “És un aparell que et permet determinar la latitud on et trobes en funció de la separació angular entre el sol i l’horitzó”, descriu. “Llavors era l’única manera que teníem d’orientar-nos, ho fèiem per obligació”, recorda.

Amb el nom d’Ocean Globe Race, aquesta cursa commemorarà el 50è aniversari de la mítica regata Whitbread d’aquí 3 anys, i s’hi vol recuperar la navegació tradicional com a homenatge. Els participants hauran de navegar amb vaixells dels anys 70 i 80, tripulacions no professionals i fent servir la navegació astronòmica, sense mitjans de geolocalització. Dels 32 velers que s’hi han inscrit només n’hi ha un amb representació catalana. És el que estarà format per l’equip de regates Mestral Sailing Team, encapçalat pels tarragonins Guillermo Cañardo i Marc Miró. El recorregut serà el mateix que el que es feia antigament: quatre etapes amb escales a quatre ports que encara estan per definir. L’organització, però, ja ha determinat que la regata sortirà d’Europa per anar a l’Àfrica, navegar fins a Nova Zelanda o Austràlia per l’Índic Sud, arribar a Sud-amèrica pels mars del Gran Sud i tornar a Europa per l’Atlàntic. El Guillermo i el Marc ara tenen tres anys per preparar-se i trobar la tripulació, que com a màxim serà de 10 persones. També han de fer el pla econòmic del projecte, que ja han avançat que volen que sigui autofinançat. A més, han de buscar un veler que compleixi les característiques. “Ha de ser dels anys 70 o 80, tenir un màxim de 21 metres d’eslora i no es permet que tingui materials més innovadors com la fibra de carboni o de vidre”, detalla el Marc. A partir d’aquí, els caldrà molt d’entrenament: tots els tripulants del veler hauran d’haver navegat un mínim de 1.500 milles nàutiques amb el vaixell escollit abans de la sortida.

Ni GPS, ni mòbil, ni Spotify

Però el que farà la regata més singular és la prohibició de l’ús de noves tecnologies. “Per orientar-nos dependrem del sextant, les taules astronòmiques i les cartes de paper”, explica el Marc. Pel que fa a les previsions meteorològiques, només disposaran del Weather Fax: “Un sistema que rep un mapa amb les línies isòbares i la previsió de 3 dies, però igualment haurem de fer servir el baròmetre, mirar els núvols i la velocitat del vent”, detalla el Marc. I per comunicar-se només tindran una ràdio d’ona curta amb abast global.

Una altra de les limitacions que ha fixat l’organització de la prova és l’ús de telèfons mòbils i noves tecnologies d’oci: “No podem portar tauletes per posar música ni vídeos i la música que vulguem escoltar l’haurem de portar en cassets”, explica el Marc. L’únic que sí que es permet és l’ús de càmeres fotogràfiques actuals “perquè les imatges tinguin bona qualitat”. Els velers també podran dur plaques solars, ja que l’organització aposta per una regata sostenible amb el medi ambient, i la tripulació podrà gaudir d’equipació actual. Tots aquests reptes els afrontaran dos navegants molt preparats i amb moltes ganes d’aventura. El Guillermo Cañardo és metge d’urgències i treballa al Sistema d’Emergències Mèdiques, i ha sigut cap d’operacions de rescat al Mediterrani durant tres anys amb l’ONG Open Arms. En la seva faceta esportiva ha travessat dos cops l’oceà Atlàntic en solitari en un veler en la regata Mini Transat i l’Atlàntic Sud amb un catamarà. El Marc Miró és capità de la marina mercant, llicenciat en nàutica i especialitzat en navegació astronòmica i vinculat a l’ensenyament de la nàutica. Durant els últims 20 anys ha navegat per l’Atlàntic Nord i Sud i pel Mediterrani a bord de vaixells mercants, iots a vela i remolcadors. Esportivament, com a navegant oceànic compta, entre d’altres, amb una travessa a l’Atlàntic en solitari.

Tots dos han estat formats a la Base Mini Barcelona, dirigida per Anna Corbella, primera navegant catalana i espanyola a fer la volta al món a vela sense escales amb la seva participació a la Barcelona World Race, i la primera dona espanyola a travessar l’Atlàntic en solitari en competició. “Són dos navegants molt diferents, però l’experiència de la Mini Transat els va unir molt, és una prova de resistència brutal. Per a mi qualsevol persona que l’ha acabat té unes qualitats excepcionals per navegar”, opina l’Anna. “El Marc és molt meticulós, molt formigueta, li agrada tenir-ho tot controlat, és un gran estrateg i li entusiasma la navegació clàssica”, segueix. “El Guillermo, en canvi, té una energia i una capacitat de patiment i de tirar endavant davant de qualsevol situació espectaculars”, considera.

A part de la seva trajectòria, el que els ha mogut a fer la volta al món a vela com es feia fa 30 anys és l’aventura. “És l’aventura de les nostres vides”, diu el Marc. “M’agraden els reptes i quan se’m va presentar aquest m’hi vaig tirar de cap, perquè això va de navegar per mars on hi ha onades enormes i tempestes”, apunta el Guillermo.

No tenen por a la incomunicació. “El més bonic de deixar el mòbil a terra i centrar-te en la navegació és que deixes les preocupacions i et centres en el mar”, afegeix el Guillermo. Per a l’Anna també és molt interessant fer una travessa sense comunicacions: “Haver-te d’enfrontar, tu sol, a totes les adversitats et fa créixer com a persona. Dona una puresa a tot, ja que no tens cap interferència i arribes a un nivell de concentració que et fa viure l’experiència amb una intensitat brutal”.

Com a veterà, l’Albert Bargués els vaticina una aventura amb majúscules i aplaudeix la iniciativa com un homenatge i un respecte per la història de la navegació: “De vegades la tecnologia ens fa ser prepotents i més segurs del que toca i hem d’aprendre a ser humils, no cal castigar-nos. Utilitzar-la però amb respecte”. “A mi em motiva la navegació clàssica perquè et fa treure les màximes habilitats com a navegant, sense estar connectat a un ordinador que et vagi dient què has de fer”, explica el Marc. “És una manera de navegar més completa que dona molta confiança i seguretat, aprens a integrar-te més a la natura, les estrelles i el mar”, afegeix.