No volem ser pares (i no passa res)

Les parelles que trien lliurement no tenir fills encara pateixen molta pressió social, tot i que cada vegada són més i reclamen que es respecti la seva decisió

L’Adriana té 38 anys i explica que sempre ha tingut clar que no vol tenir fills. “És una idea que no m’atrau i la imatge d’una família no em representa”, diu. Ja fa uns anys que té parella, i ell comparteix aquesta decisió plenament. “Ens agrada molt la nostra vida, viatjar, anar a restaurants, gaudim molt del cinema i del teatre, de sortir amb els amics, i sabem que tot això s’acabaria si tinguéssim fills, i no hi volem renunciar”. La seva opció és definitiva i irreversible, diuen, fa molts anys que està pensada i es referma cada cop que veuen com canvia la vida dels seus amics quan tenen criatures. “A pitjor”, segons ells.

Però, tot i tenir-ho molt clar, els plouen les preguntes, indiscretes, constantment. “I què, no us animeu a tenir nens?” “Si t’ho penses molt ja no hi seràs a temps!” “No tenir fills és molt egoista”, els han arribat a dir, al costat d’altres perles com: “I qui us cuidarà quan sigueu grans?” Ja siguin familiars, veïns o una dependenta al supermercat. “Tothom s’atreveix a preguntar i opinar sobre la nostra vida -lamenta l’Adriana-. Si jo tingués un problema de salut que m’impedís tenir nens, aquestes preguntes em farien mal. Ara simplement em molesten -tot i que cada vegada menys, diu-, però crec que la gent és molt xafardera i molt irresponsable”, sentencia. A més, a ella li plouen molts més comentaris que al seu company. “Les mirades sempre van dirigides a mi, com si fos normal que ell no volgués tenir fills però ningú entengués que jo no els vulgui”, es lamenta.

Augment d’un 14% a Europa

El seu cas no és únic, ni de llarg, perquè cada vegada hi ha més parelles que opten, lliurement, per no tenir fills. Són encara una minoria, però, segons dades de l’Eurostat, a Europa han augmentat un 14% en l’última dècada. A l’Estat les parelles sense fills ja representen gairebé 4 milions de llars, segons les últimes dades de l’INE, tot i que en aquestes xifres també s’hi inclouen les parelles que no poden tenir fills per algun problema de salut i que, per tant, no prenen la decisió lliurement.

A l’informe Childlessness in Europe, coordinat pel Max Planck Institute for Demographic Research (Rostock, Alemanya) i publicat el gener del 2017, diversos experts expliquen com, des de la segona meitat del segle XX, la demografia europea ha viscut canvis molt destacats, incloent-hi l’augment de les parelles sense fills. “Mentre les generacions anteriors estaven pressionades per tenir fills per les normes socials, les doctrines religioses i la falta de mètodes de control de natalitat -diu l’informe-, la possibilitat de les generacions actuals de triar es veu com una fita en les condicions de vida”. En aquest estudi s’explica que l’augment de les parelles sense fills s’ha analitzat des de diferents punts de vista en tota la literatura publicada sobre el tema. Hi ha estudiosos que ho expliquen com “una conseqüència d’una societat cada cop més individualista i egocèntrica”; d’altres “culpen les dones sense fills de l’envelliment de la població i de posar en perill els sistemes de pensions”; i altres, en canvi, recomanen “l’estil de vida lliure de criatures” i animen a “evitar la paternitat i la maternitat”, sobretot per la superpoblació del planeta. Finalment, des d’una perspectiva feminista es descriu la decisió de no tenir fills com “una expressió d’una vida més lliure, ja que en generacions anteriors les dones s’havien de construir a partir dels rols d’esposa i mare”. De fet, l’anàlisi feminista reclama que, en anglès, es deixi de parlar de parelles childless, que asseguren que té una connotació negativa perquè el sufix -less implica una mancança, i es comenci a parlar de childfree, que implica una decisió voluntària.

Una decisió com la que va prendre l’Esther, que ara està a punt de fer 50 anys però en porta més de 10 amb la seva parella. “Jo tinc la vida que m’agrada i no he encaixat mai en el rol de mare, no m’hi he vist i estic molt satisfeta amb la decisió presa”, diu. Comenta que ara ja ningú li diu res, però durant molt de temps va haver de suportar preguntes i comentaris: “Certa gent no entenia que no volguéssim tenir fills”. “En aquell moment se’m feia molt pesat, però amb els anys els comentaris van anar desapareixent”.

Una societat que pressiona

Com corrobora Mireia Cabero, professora del grau de psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya, “la societat exerceix molta pressió sobre aquestes parelles”. Ella explica que “encara ara molta gent creu que per formalitzar una relació cal tenir fills, i que si no n’hi ha és com si no fos de veritat”. Aquesta experta creu que, tot i que avui dia “som molt més lliures i podem dir que no volem tenir fills, encara falten anys plens d’exemples de parelles així per normalitzar la situació”.

Un exemple d’això és la pressió que ha patit l’actriu Maribel Verdú, que sempre explica que a les entrevistes li pregunten quan pensa tenir fills en lloc de preguntar-li sobre les pel·lícules que fa o els projectes que té entre mans. L’actriu ha lamentat en més d’una ocasió que la societat “veu les dones com a màquines de tenir fills”. Ella és una cara coneguda que ha patit aquesta pressió social i que ha tingut el valor d’explicar-ho per visibilitzar el que els passa, dia a dia, a moltes persones anònimes que han decidit prendre aquesta decisió i s’han d’estar justificament constantment.

Però quins són els motius que porten una parella a no tenir fills? Per a Natàlia Cantó, professora dels estudis d’arts i humanitats de la UOC, n’hi ha uns quants. “En primer lloc hi ha la voluntat de viure i gaudir la vida d’una altra manera que no sigui cuidant fills, de dedicar-te a altres coses”, però també hi ha altres motius que poden ser importants. “En el cas de les dones, som molt conscients que els fills suposen una factura molt alta per a la nostra carrera, i per això n’hi ha moltes que prefereixen no tenir-ne”. Un altre motiu que enumera aquesta experta és “el context socioeconòmic i la precarietat que pateixen les parelles joves, en edat de tenir el primer fill”. Hi ha molta gent que no es veu amb recursos suficients ni amb prou estabilitat laboral per fer aquest gran pas que, per a molts, requereix una mínima estabilitat financera.

Mireia Cabero també creu que les ganes de gaudir de la vida són un dels principals motius que porten a no tenir fills. “Hi ha gent que mira dins seu i veu que la vida que tindrà sense fills és preciosa, i així són fidels a ells mateixos, als propis somnis, i no tenen criatures. És tan legítim com qui somia portar fills al món”. Per a aquesta professora de psicologia, “un es pot sentir perfectament realitzat, com a persona i com a parella, sense fills”.

Qui és més feliç?

L’Adriana, en aquest aspecte, s’atreveix a afirmar que ella i la seva parella són “més feliços” que les parelles d’amics seus que tenen fills. “És fort dir-ho, però crec que és veritat. No tenen temps per fer res que no sigui estar amb els seus fills, i estan cansadíssims”, resumeix. Per a Cabero, l’afirmació és atrevida. “La felicitat depèn de com et sents, no de si tens fills o no. Qui viu la vida que ha triat és qui té més possibilitats de ser feliç. Per tant, si la parella ha triat conscientment tenir fills, pot ser feliç. I al contrari, també”. En aquesta línia, la professora d’arts i humanitats de la UOC Natàlia Cantó creu que “la felicitat no es mesura així”, i destaca que “no ens hem de comparar amb els altres sinó pensar com serem més feliços nosaltres, seguint el nostre instint”. Aquesta experta recorda que “tenim el privilegi, des de fa poc temps, de poder-nos plantejar si volem tenir fills o no, i en les condicions que vivim crear una família vol dir fer renúncies i tenir menys recursos, així que si no se’n tenen moltes ganes és perfectament legítim no fer-ho”.

Els anglosaxons són amants de fer servir les sigles per simplificar els conceptes. També ho han fet amb les parelles que decideixen no tenir fills, quan han batejat com a DINKS ( double income no kids ), és a dir, dos sous sense fills. El terme s’utilitza sobretot en el màrqueting, que ha descobert en aquest sector de la població un nínxol per col·locar productes, sobretot d’oci: el fet de tenir dos sous i no tenir criatures fa que el poder adquisitiu de la parella sigui més alt i que tinguin molt més temps disponible per gastar en el que els agrada, ja siguin viatges, cultura o tecnologia.

DINKS Una parella amb dos sous i sense criatures

Més continguts de