Nova York inventa alternatives al cafè

La llet de cúrcuma, el te fermentat i el matcha agafen el relleu al regnat de la cafeïna

A diferència del que molts pensen, als Estats Units no tot és cafè de ranxo. A les grans capitals, com Nova York, l’oferta cafetera de qualitat, de mica en mica, ha guanyat terreny al filtre. Establiments com Joe Coffee o Toby’s Estate Coffee molen les seves pròpies varietats i les distribueixen a molts altres locals. Però molts novaiorquesos s’han avorrit del cafè i la recerca d’alternatives dispara en totes direccions, sobretot fugint de les bombes calòriques que moltes cafeteries ofereixen en lloc de cafè. La cadena Starbucks en té part de culpa. Aquesta empresa de Seattle va impulsar la moda dels xarops dolços de tot tipus de gustos per acompanyar el cafè. De fet, una de les seves begudes estrella, que s’ha generalitzat a moltes cafeteries quan arriba el fred, és el Pumpkin Spice Latte. Es tracta d’un cafè amb llet al qual s’hi incorpora un concentrat d’espècies pròpies del pastís de carabassa, entre elles la canyella, el clau, la nou moscada i el gingebre. I que no hi faltin la nata i el caramel. Per això, a Nova York, que és un laboratori de tendències que després s’estenen arreu del món, estan proliferant alternatives al cafè que cada cop tenen més seguidors. N’analitzem algunes.

1. Llet daurada

Emmascarar el gust del cafè ja no és suficient i la mentalitat inquieta i addicta a l’Instagram dels novaiorquesos ha trobat un aliat perfecte: la cúrcuma. Aquesta espècia de color groc intens forma part habitual de l’artilleria culinària de molts països del sud d’Àsia, on també és costum barrejar-la amb llet. Llet daurada, en diuen, pel seu color natural. Jai Lott, responsable de la petita cadena de cafeteries Bluestone Lane, va ser el primer a introduir l’anomenat golden latte a Nova York. “El primer lloc on el vaig veure en format latte va ser a Melbourne i vam decidir afegir-lo al nostre menú fa un any. Buscàvem una beguda diferent, que no portés un carregament de sucre i que entrés pels ulls”, explica. Ja no són els únics. Moltes botigues especialitzades en te de la ciutat el serveixen destacant-ne els beneficis per a la salut, com desgrana el mateix Lott. Els ingredients parlen per si mateixos i, a diferència del cafè, el golden latte nodreix el cos i, simplement, et fa sentir millor. La cúrcuma té també a favor nutricionistes com Lauren Krohn. Aquesta especialista ens explica des del seu despatx de Brooklyn que “aquesta espècia conté centenars de nutrients vegetals i antioxidants i té un poderós efecte antiinflamatori. L’escalfor potencia alguns d’aquests efectes, així que és molt recomanable prendre-la cuinada o acompanyada d’una beguda calenta”. Krohn recomana la llet vegetal per sobre de l’animal, que diu que “inhibeix” aquests nutrients.

2. El cava dels tes

El te també ha viscut el seu petit terratrèmol i molts cafeters han sucumbit a les bombolles del kombutxa. Novament el ganxo són les seves propietats saludables. I és que per algun motiu els xinesos el van batejar com el te de la immortalitat. La preparació del kombutxa no és del tot senzilla, però és possible fer-lo a casa. Ho explica la nostra nutricionista. Es tracta d’una beguda fermentada resultat de la barreja d’una colònia de bacteris -el nom científic és Medusomyces gisevi - i llevat. “No se n’han fet gaires estudis, però sabem que el kombutxa té activitat antioxidant, especialment si està fet amb te negre, i que conté probiòtics, que són beneficiosos per als intestins”.

La fermentació li dona al te una efervescència natural que li ha fet guanyar-se el sobrenom de cava dels tes. Per si no fos prou, també és la responsable que la beguda tingui un minúscul percentatge d’alcohol. Però que no s’emocionin els amants de la festa, perquè caldria beure’s vuit ampolles de kombutxa per notar els mateixos efectes que una sola cervesa. El fet és que aquesta varietat ha irromput amb força en cadenes de supermercat de productes ecològics com Whole Foods Market. La col·lecció de gustos és inabastable i juga amb la varietat de te utilitzada i dels ingredients amb què s’acompanyi. Els més sol·licitats incorporen pebre de caiena i llimona per potenciar els efectes depuradors o la ja popular cúrcuma.

3. L’elixir verd

Si d’aquest combat contra el cafè n’ha sortit, de moment, un clar guanyador, és el matcha. L’anomenat elixir verd s’aconsegueix molent les fulles de te i barrejant la pols resultant amb aigua calenta, que, finalment, s’incorpora a la llet. El seu reclam principal és que porta prou teïna per satisfer els consumidors que no tiren sense la seva dosi diària de cafeïna. A més, el cos l’absorbeix d’una forma més regular i, entre els seus atributs, destaca l’agudesa mental que ha convençut molts estudiants.

A Nova York, MatchaBar va ser la primera cafeteria que va rescatar aquesta beguda tradicional japonesa i la va posar al mateix nivell que el cafè. Això va ser el 2014, i des d’aleshores aquest te ha viscut un veritable boom i s’ha tornat omnipresent en molts locals de la ciutat. Malgrat que el matcha es pot prendre calent o amb gel, l’estiu passat la novetat va ser que es va introduir, també, en tot tipus de begudes refrescants.

4. Carbó amb llet

La recerca d’alternatives al cafè també ha topat amb un element d’una ubiqüitat sorprenent però molt criticat pels professionals de la nutrició. El carbó actiu es troba en tota mena de cremes per a la cara i el cos, a la pasta de dents, als filtres d’aigua i ara també a la taula. Aquest element d’ús estès en la medicina xinesa i ayurvèdica va ser descobert per molts consumidors nord-americans el Halloween del 2015. Per celebrar la festa dels ensurts i els caramels, la cadena de menjar ràpid Burger King va servir la seva clàssica hamburguesa amb el panet negre de carbó actiu. El ganxo comercial va funcionar i de seguida va saltar als gelats, als còctels i a la pastisseria, tot i que alguns crítics alerten que el seu consum pot ser perillós. Tot i això, era només qüestió de temps que el món cafeter s’afegís a aquesta moda i el servís barrejat amb llet escumosa. Els granets de carbó actiu li donen un to negre molt vistós però s’encallen a la llengua com una sorra que no és del tot agradable d’empassar. La seva popularitat ha crescut empesa per eslògans sobre el seu poder desintoxicant, però Krohn adverteix dels seus efectes. “El carbó actiu s’utilitza a la sala d’urgències en casos d’enverinament. Els entusiastes del seu consum fora dels hospitals afirmen que ajuda a prevenir la ressaca i també a eliminar toxines, però no hi ha cap estudi que ho avali”. La nutricionista aprofundeix en el seu recel advertint que el carbó actiu “absorbeix indiscriminadament tant substàncies químiques com nutrients necessaris per al nostre cos”.

5. Moda temporal?

Ara el debat és si aquestes alternatives han arribat per quedar-se o si es tracta de l’enèsima moda passatgera. Com a introductor de la llet daurada a Nova York, Jai Lott n’és, lògicament, un defensor. “No és tant una moda com una nova manera de pensar dels consumidors. La gent s’està conscienciant cada vegada més sobre la necessitat de prendre aliments i begudes reals i sans”, diu. En canvi, Krohn, fidel al seu punt de vista d’especialista en salut, critica que alguns es prenguin aquestes noves begudes “com pocions màgiques”. Tot i que alguns d’aquests preparats són beneficiosos per al cos, “no s’han de veure com el substitut d’aliments o una compensació al tall de pastís que ens hem menjat abans: no hi ha res com una dieta variada centrada en una combinació de verdures, fruites, llegums, cereals i gra per rebre tots els nutrients necessaris”, recorda. I no s’oblida de fer una defensa del cafè, en el seu estat més pur. “El cafè, en estat natural, és una beguda saludable. Ho sabem per diversos estudis científics que destaquen el seu paper en la prevenció de malalties cardíaques, l’Alzheimer i, fins i tot, determinats casos de càncer”, diu. De fet, molts nord-americans prenen la dosi diària recomanada d’antioxidants a través del cafè. Però les lloances de Krohn fan referència al cafè pres sense afegits, i la nutricionista arrufa el nas davant dels veritables còctels de calories en què l’han convertit.

Més continguts de