Parlen les dones del vi

En un món històricament masculí, la seva feina comença a ser coneguda i reconeguda

Les dones que fan vi tenen més projecció que mai. En els últims anys s’han multiplicat les elaboracions que duen el seu segell, el reconeixement de la seva feina en les gales de premis i la incorporació en llocs que semblaven només reservats per a homes. Fins i tot un llibre que ja enfila la segona edició s’ha publicat per donar veu a mig centenar d’elaboradores, la meitat catalanes.

“Hem avançat molt”, reflexiona la presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers (ACS), Anna Vicens, si bé avisa que justament l’àmbit vinculat a la sala dels restaurants va encara un pas enrere. Un dels principals reptes és que les dones del vi tinguin les mateixes oportunitats de ser conegudes.

La prescripció dels vins d'El Celler de Can Roca de Girona s’associa amb Josep Roca, un dels tres germans que encapçalen un dels millors restaurants del món. Segurament resulta més difícil tenir present que el Pitu, com l’anomenen els germans, treballa en contacte directe amb Audrey Doré, que és la cap de sommeliers de l’establiment, i que el 2017 va ser la primera dona a ser distingida com a millor sommelier de Catalunya. “No em sembla que el vi sigui un món d’homes”, assegura Doré. Va néixer el 1980 i considera que forma part d’una generació de professionals que això ni s’ho plantegen. Doré constata que “la feina de sommeliers en general no és gaire visible”, i reclama que a elles se les posi en relleu per ser bones professionals, no pel fet de ser dones.

La sommelier i fotògrafa Clara Isamat així ho ha fet en el documental 'Revolución líquida', que ha rebut el premi Projecció Internacional del Festival Most de cinema. Al bell mig de la filmació es mostra un moment fraternal amb dones com Doré i Isamat que tasten el blanc natural La Maca Beu de la viticultora Nuria Renom. S’hi recull com la proliferació de noves ocupacions ha afavorit la incorporació de dones, com evidencia la periodista especialitzada Ruth Troyano, o que trenquen esquemes, com Vicens, que ha exercit l’ofici de sommelier sense haver treballat mai a la sala d’un restaurant.

Les dones grans, també

Isamat admet que li hauria resultat “molt més fàcil” que només hi sortissin homes. “A la gran majoria de vinicultores no les truquen a no ser que hi hagi la intenció de trucar una dona”, recalca, si bé creu que cal no limitar-se a les noves generacions. És per això que ja treballa en la idea d’un nou documental que realci les dones de més de 80 anys que han treballat la vinya.

Per la seva banda, Vicens ha sigut una de les artífexs d’un canvi de paradigma a la Unió d'Associacions Espanyoles de Sommeliers (UAES): per primer cop hi ha dones a la junta. “Sempre hi ha a qui li sobta”, admet. A la UAES vol plantejar que cal aire fresc en els concursos de sommeliers, que no han canviat en anys. Encara s’hi fa la prova de la decantació amb l’espelma, malgrat que “als restaurants ja no n’hi ha, d’espelmes” per airejar el vi. En aquestes competicions continua havent-hi molt poca presència femenina.

La sala dels restaurants és un dels espais on es pot donar peu a actituds masclistes. “Alguna vegada he anat a una taula per prendre comanda i m’han contestat que estaven esperant el sommelier”, reconeix Doré. Quan diu que és ella, “sempre donen mil excuses i cap problema”, afegeix. Isamat relata ara una situació que li va passar al restaurant Pera Batlla, que va tenir fa uns anys a l’Empordà amb la seva parella, que també és una dona. Quan estava a punt de tancar, quedaven dos homes d’un poble pròxim i un li va etzibar: “Per què no aprofitem que estem sols i obrim una ampolla de xampany per a tots i després continuem la festa?” La resposta d’Isamat va ser clara: “Que s’equivocaven de local”. L’escena “no va anar a més”, continua, però fins ara no ho havia compartit més enllà de persones pròximes malgrat que ja han transcorregut uns vuit anys d’aquesta experiència. “No ho havia dit mai”, rebla.

Un vi per a cada dia

Moguda per les ganes d’aportar aires nous, Patrícia de Golferichs ha creat l’agenda de vins catalans 'UnDiaUnVi', on es recomana una elaboració per a cada dia de l’any. “Tenia ganes de fer alguna cosa més fresca i que fos rigorosa”, detalla. Funciona també com a guia on apareix fins i tot una cosa gens habitual, el nom de qui ha elaborat el vi. De Golferichs, diplomada en turisme i formada en vins, creu que cal guanyar-se el terreny “amb bona feina”, si bé remarca que “el vi no deixa de ser un món molt pagès”, i de retruc d’homes.

A ella molts li han fet les “típiques bromes”, alimentades també per ser un àmbit on es beu molt i per l’edat que té, 33 anys. “Sembla que ser jove sigui incompatible amb ser intel·ligent”, lamenta, però vol llançar un missatge optimista i confia que amb les noves generacions arribarà la igualtat.

Per a Isamat, aquest concepte significa que tothom tingui les mateixes oportunitats. Encara resulta difícil que així sigui, opina l’enòloga Sara Pérez, del celler Venus La Universal de la DO Montsant i segona generació de la nova fornada de vinicultors que han impulsat el Priorat. El premi Decanter Man of the Year, d’una de les revistes més influents del món, només l’han guanyat tres dones en gairebé 35 anys, subratlla. Al Col·legi d’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya s’ha distingit vuit dones de 53 guardonats. I als premis Verema, que atorguen una comunitat molt nombrosa d’aficionats al món del vi, nou dones d’un total de 77 distincions en una dècada. Pensa en què sentiran les filles si volen seguir els seus passos i veuen que els millors són gairebé només homes amb corbata d’una certa edat. “Si no hi ha visibilitat de les dones, és difícil que et formis pensant que algun dia podràs optar a tenir somnis il·limitats”, sosté.

La lluita per accedir al poder

Per a Pérez, “és evident que el món del vi està dominat per homes”. Recorda que fa 20 anys la lluita era que les dones també podien accedir al poder, i per aconseguir-ho ella mateixa va pressuposar que s’havia de comportar com ells. “A partir de l’any 2000 vaig decidir que aquest món també era meu i la meva visió també comptava, i que havíem de destruir l’estat heteropatriarcal, perquè hi havia d’haver cabuda per a totes les races, religions, gèneres i maneres d’expressar-se”, relata. Considera que el mateix sistema ha acabat assumint “que queda malament que no hi hagi dones”, cosa que d’entrada pot semblar afalagador, però perpetua la invisibilitat. “Que no siguin moltes i diverses fa l’efecte que dona i vi s’acaba resumint en les dues o tres que som a tot arreu, i el món continua sent masculí”, adverteix, i conclou: “O som moltes o això no serveix de res”.

Entre les múltiples facetes de Zoltan Nagy hi ha la de divulgador del vi, i ha fet un pas amb el llibre 'Reinas de Copas', on explica la història personal de 50 elaboradores de tot Espanya, la meitat catalanes, entre les quals hi ha Pérez. El llibre ha arribat a la 2a edició en castellà i per primer cop es publica en anglès. L’ha ideat com un homenatge. “Gràcies a les dones, avui dia tenim vi a taula”, reivindica, i ho exemplifica amb el fet que quan l’home ha marxat a la guerra era ella qui cuidava la vinya. El llibre, que no té cap precedent similar a l’Estat, és alhora una guia de vins, ja que cada protagonista ha escollit l’elaboració pròpia que li resulta més atractiva. La segona edició ampliada surt al febrer. A l’hora d’escriure ha trobat dones que no han volgut sortir perquè “no volen destacar”, que li han dit que “no calia” el llibre, i homes que li han preguntat quan farà un “reis de copes”. Els ha respost que no cal.

Un sector amb més homes que dones

Gairebé no hi ha dades que mostrin com les dones s'han obert camí en el món del vi, que tradicionalment ha estat considerat d'homes. Cap organisme de la Generalitat ha pogut aportar una radiografia global, però les poques dades existents permeten fer-se'n una idea. Al Col·legi d'Enòlegs i Enòlogues de Catalunya tenen associades 73 dones, que representen el 20,74% del total de 352 membres. Expliquen que amb la crisi els homes s'han reduït un 6% i elles un 2%. A l'Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech, de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès), la proporció és similar: aquest curs 2018-19 de 133 estudiants, 30 són dones (el 22,55%). El desequilibri és menor en el grau d'enologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, on els darrers quatre cursos elles sempre han representat entre el 38% i el 39% de l'alumnat. Enguany són 47 dones d'un total de 122 estudiants.

 

Més continguts de