Passió zombi

Sèries, llibres, pel·lícules, jocs de supervivència... Per què agraden tant els morts vivents?

Hi ha persones a qui els agrada dormir a les nits, i n’hi ha d’altres que prefereixen passar-les disfressats de zombis mentre envaeixen edificis, pobles i fins i tot vaixells. I no són pocs. De fet, aquest mes d’octubre és un dels que solen tenir l’agenda més plena. Sense anar més lluny, dissabte es va celebrar la ja cèlebre Sitges Zombie Walk, que cada any omple la vila de morts vivents en el marc del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. I la nit i matinada del 12 al 13 d’octubre arriba la primera edició a Barcelona del Survival Zombie (World Real Game), un joc en viu adrenalític que omplirà de zombis el Poble Espanyol. La missió? Sobreviure a un atac apocalíptic a partir d’una sèrie de proves a tall de gimcana. Això sí, en cas que un ésser d’ultratomba t’infecti, el joc no s’acaba, sinó que et converteixes automàticament en part del seu exèrcit i se’t gira feina perseguint els pocs supervivents que quedin. Per descomptat, no faltarà una bona base de maquillatge feta per professionals i roba estripada per causar més impressió a les possibles víctimes.

Un virus que s’estén

Sembla que durant els últims anys el gènere zombi s’ha estès, i s’ha convertit en tendència entre els més joves (i no tan joves). Possiblement sèries de gran èxit com The walking dead, que ja té 8 temporades, en tenen una part de la culpa. “Els zombis han sigut durant anys els cosins pobres del terror”, explica en un bloc Alexis Puig, autor de La conquista zombie (Foja Cero Libros). “No tenen el glamur ni el títol de noblesa del Comte Dràcula, ni una base literària forta com Frankenstein o el pes de la història de les mòmies egípcies”, segueix Puig, que sosté que no va ser fins a l’aparició de The walking dead, obra de Frank Darabont, que els caminants morts no han conquerit realment tots els públics i han fet les delícies dels productors de cinema i televisió.

Una mirada enrere

Però el cas és que el gènere zombi i la fascinació morbosa que provoca als seus fidels seguidors es remunta molt de temps enrere. Alguns experts coincideixen que el relat Herbert West: reanimador (1922) d’H.P. Lovecraft és considerat com la primera mostra del món zombi en la cultura popular. Fins aleshores formava part del folklore haitià i del culte del vudú. Més tard, als Estats Units es va popularitzar The magic island (1929), de William Seabrook, considerada la primera novel·la sobre morts vivents.

Pel que fa al cinema, el 1932 va arribar l’estrena de White zombie, del director Victor Halperin, considerada la primera pel·lícula del gènere on es mostren els éssers d’ultratomba com a part d’un sortilegi vudú. Però el plat fort que va canviar totes les normes i que va establir el veritable precedent del gènere zombi al cinema va arribar el 1968 amb l’estrena de La nit dels morts vivents, de George A. Romero. Una història que per primera vegada s’allunyava dels rituals d’origen vudú i, en canvi, presentava els zombis com a morts retornats a la vida per culpa de virus que afecten els humans i els aboquen a l’extermini. A més, és la primera vegada que se’ls caracteritza de forma aterridora i els converteix al canibalisme (preferiblement, cervells). Més tard Romero va fer les pel·lícules El despertar dels zombis (1978) i El dia dels morts (1985), que conformen la trilogia essencial del gènere. De fet, la figura d’aquest director és tan important en el sector que als Estats Units fins i tot se celebra, el 4 de febrer, el Dia de l’Orgull Zombi, que coincideix amb el seu aniversari. A partir de la trilogia de Romero ha sorgit una llista interminable de pel·lícules que segueixen aquesta estela i que l’han anat revitalitzant, com 28 dies després (2002), de Danny Boyle, o la sèrie de videojocs, llibres i pel·lícules de Resident evil. Sense oblidar les pel·lícules en clau humorística com Zombies party (una nit... de mort) (2004) o Dead set: mort en directe (2008), una sèrie de televisió de terror que va ser rodada a la casa del Gran Hermano britànic.

Els temors més profunds

El gènere zombi ha generat rius de tinta (i sang) des de fa anys. Fins i tot s’han publicat suposats manuals de supervivència en cas que arribi una gran apocalipsi d’ultratomba. Però, com pot ser que desperti tantes passions? Algunes teories apunten que els zombis causen pànic perquè ens hi veiem reflectits. És a dir, que inconscientment sabem que això és el que ens espera quan arribi el nostre final: la mort, la desfiguració del cos i, finalment, la putrefacció.

Altres teories apunten que aquestes pel·lícules tracten, de forma indirecta, sobre amenaces presents al món d’avui: des del terrorisme, en forma d’enemics invisibles que poden aparèixer en qualsevol moment, fins a l’escalfament global, mostrant escenaris apocalíptics, o la pèrdua de la nostra identitat enmig de la globalització, ensenyant masses informes d’éssers sense identitat. O també les amenaces de virus pandèmics que poden afectar la humanitat i que són igual de contagiosos que els zombis que surten en pantalla.

Per a Mon Suárez, autor del llibre Todo mejora con zombis (Ediciones B), la realitat és molt més simple: “En el món audiovisual no es requereixen grans dosis d’inversió en efectes especials per fer una pel·lícula d’aquest tipus. Això ha fet que sigui un gènere molt ben tractat en la sèrie B i en tota mena de material amateur”. I pel que fa a la literatura, encara és molt més senzill: “Gairebé mai requereix una explicació àmplia del personatge, fet que ajuda a simplificar-ho tot”. Aquesta senzillesa fa que els zombis agradin a tots els públics, no només als adolescents. “Fins i tot a la meva mare, de 60 anys, li agraden més que a mi”, confessa.

Sobreviu a la purga

¿T’atreviries a passar una nit en un hotel rodejat de zombis? Cada dissabte d’octubre l’Alp Hotel Masella es converteix en l’escenari de Sobreviu a la purga, un joc en viu en què els participants han de sobreviure a un atac en tota regla. Això sí, poden escollir entre formar part de la purga, els que maten, o dels antipurga, és a dir, els humans. Els organitzadors d’aquest joc, World Real Games, són els mateixos que els pròxims 12 i 13 d’octubre porten al Poble Espanyol la primera edició a Barcelona del Survival Zombie, un esdeveniment que tindrà un aforament limitat de 1.500 jugadors i que ja acumula 221 edicions arreu del territori espanyol. L’èxit ha sigut tan gran que fins i tot han celebrat tres edicions d’un creuer zombi, que acostuma a salpar de València i es dirigeix a Eivissa amb una horda de zombis descontrolats durant tota una nit. Els organitzadors asseguren que el desembarcament al port és un dels moments més inoblidables.