L’ESTIU DE LA MEVA VIDA

Així estiuejava Pau Debon, cantant d’Antònia Font

"Ara entenc el significat: estiuejar era allò"

La platja de Sa Coma, a l’est de Mallorca. Mitjans dels anys 80, estiu de ple. Pau Debon, la veu d’Antònia Font, encara té molt presents les llargues acampades damunt l’arena. La família Debon Santandreu vivia a Palma, a uns 60 quilòmetres de Sa Coma. Conta en Pau que tenien un Seat Panda blanc, “dels primers que sortiren. L’omplíem de trastos i ens hi embarcàvem, mon pare, ma mare, el meu germà [Pere Manel, bateria d’Antònia Font] i jo. Ah, i la Cussa, que en aquells temps els cans podien anar a la platja. I cap a Sa Coma s’ha dit”.

Clavaven la tenda de campanya damunt l’arena -“també es podia acampar a la platja”-, a recer d’un pinaret, cap a Sa Punta de n’Amer. Així passaven els estius, de sol a sol. Sota els pins, “fèiem un clot per al lloc comú”. Diu que en pocs dies, ell estava negre com el carbó -“ni crema, ni hòsties”-. Records entretallats, però intensos: “Jugàvem a futbol a l’arena i no molestàvem ningú. Just com ara. Pescàvem pops amb les mans. Caçàvem crancs a les roques, fermàvem mig peixet a un fil de niló i sortien de l’amagatall”.

El trempó (una amanida de pebre tendre, tomàtiga i ceba que és el plat recurrent de l’estiu a Mallorca), per a Pau Debon quedarà sempre lligat a les acampades a Sa Coma. “De trempó, en devíem fer molt, perquè, encara ara, cada vegada que en menjo, me’n record del campament”. Tot això, remarca, “abans i després que arribés aquella hora fatídica que no et podies banyar, ni els peus! Aquella hora després de menjar era sagrada, no fos cosa que tinguessis un tall de digestió. Et passaves la darrera mitja hora demanant a ta mare si ja feia l’hora, cada cinc minuts. No acabava mai. Ara no se’n parla, d’això, tothom es banya en haver dinat. No devia ser molt perillosa la cosa”. I riu.

Més records: “A vegades, venien els cosins de Sant Llorenç a passar el dia. Una festa. En canvi, a la padrina no l’hi record: els vells de Mallorca no anaven a la mar”. Memòria musical: “Ens endúiem una cassette i escoltàvem els primers discos de Tomeu Penya, Coverbos i Càrritx i roses ”. Memòria de persones: “Hi havia una família que solien acampar prop de nosaltres. El pare era un home gras que sempre tenia calor, així que inflava un matalàs de plàstic, el fermava a una roca amb una corda llarga, el tirava a la mar, i allà dormia tota la nit, ona va, ona ve”.

Vists amb perspectiva, Pau Debon no ho dubta: “Ara que tinc fills i vas una estona a la platja; ara que, amb el mòbil, desconnectar és impossible; ara entenc el significat: estiuejar era allò”.

Més continguts de