Pistes per a caçadors de bolets

BarcelonaSi li preguntes a un boletaire d’on treu aquells cistells plens de bolets que amaga amb recel dins del cotxe, és quasi segur que mai et desvelarà el lloc. Amb sort t’assenyalarà un punt indefinit a l’horitzó i et donarà quatre indicacions de poca utilitat. Cada gran boletaire amaga un secret de terres fèrtils i fructíferes i només els més afortunats l’arriben a conèixer alguna vegada.

Per sort, hi ha micòlegs i divulgadors com Marc Casabosch que ens donen algunes pistes per tenir èxit en les nostres caceres boletaires. La primera indicació que ens fa és que aquestes setmanes les grans cistellades s’estan produint pel Berguedà, part del Ripollès i la Cerdanya. I, arran de les pluges dels últims dies, també se’n començaran a trobar molts pel prelitoral, el Maresme i Collserola. Unes zones on, si es compleixen els pronòstics, s’hi podran trobar bolets fins Nadal. En canvi, la zona del Pirineu i Prepirineu occidental està sent molt fluixa.

Quan pensem a anar a buscar bolets, sovint oblidem que tots els boscos produeixen bolets aprofitables. “Segons la varietat que busquis, hauràs d’anar a un bosc o un altre”, aconsella Casabosch. Un cop sabem quin tipus de bolet volem anar a buscar, ens hem de guiar pel sentit comú: a finals d’estiu els bolets busquen la frescor de la rosada i surten als marges del bosc, mentre que en plena temporada, és a dir, actualment, es troben a dins del bosc.

Els bolets per zones

Catalunya és terra de bolets, i pràcticament se’n poden trobar a totes les comarques. Tot i això, és més factible aconseguir grans cistellades a les àrees més plujoses del Pirineu i el Prepirineu. En El gran llibre dels bolets (2014), Marc Casabosch desglossa, comarca a comarca, totes les varietats de bolets que s’hi poden trobar. N’esmentem algunes.

Alt Urgell

És la comarca més boscosa de Catalunya. Les seves grans extensions de coníferes són ideals per trobar-hi pinetells i ceps, mentre que les pastures que s’apoderen dels relleus més elevats, com el Cadí, les serres d’Odèn i del port del Comte, són bones per trobar-hi moixernons.

Berguedà

Paradís boletaire per excel·lència. A les seves grans extensions de pinedes de pi roig, com la baga de Campllong, s’hi troben una gran varietat de pinetells, rovellons, ceps, moixernons i llenegues, entre molts altres bolets.

Cerdanya

Les seves extenses masses boscoses, com el bosc madur de Guils-Fontanera i la muntanya de Saltèguet, són idònies per trobar-hi rovellons d’avet, ceps, pinetells, carreretes o orelles de gat.

Garrotxa

Aquesta terra de volcans i boscos planifolis solen ser lloc de cultiu de varietats com pinetells, llenegues, escarlots, camagrocs, carreretes, trompetes i múrgoles. L’Alta Garrotxa acostuma a ser una bona zona per fer-hi rutes boletaires.

Pallars Sobirà

Les millors mostres de boscos madurs dels Pirineus les trobem en aquesta comarca. Els seus sòls silicis, com la zona de la mata de València i el bosc de Virós, són ideals per trobar-hi pinetells, ceps i fredolics. Al sud, com la serra de Boumort i l’estany de Montcortès, és zona de moixernons i carreretes.

Ripollès

Les generoses precipitacions i humitats de la comarca fan que hi sigui molt favorable el creixement de bolets. En zones com l’Alta Vall del Ter i la serra Cavallera s’hi poden veure, entre una gran varietat, pinetells, rovellons, camagrocs, fredolics i ceps.

Solsonès

Terra de boscos i conreus, les seves pinedes de pi roig, com la serra de Busa, estan plenes de pinetells, rovellons, fredolics i múrgoles. Els boscos de pinassa també resulten ideals per trobar llenegues negres, camagrocs i carlets.

Minimitzar els riscos

Un dels perills a què estan exposats els boletaires quan surten al bosc és que, en caminar mirant a terra, és fàcil que es perdin. Segons la Generalitat, el rescat d’un boletaire perdut al bosc costa una mitjana de 2.200 euros. Per aquest motiu, juntament amb els Bombers, aconsellen comprovar la previsió meteorològica abans de sortir, endur-se mapes i sistemes tecnològics com GPS, vestir roba amb colors vius per permetre la localització, portar aigua i menjar i no anar mai sol.

D’altra banda, Marc Casabosch insisteix en el fet que s’ha de ser conscient de la quantitat de bolets que recollim. “Hem de tenir clar per què sortim a buscar bolets i, si és per a autoconsum, amb dos o tres quilos n’hi ha prou”, adverteix. El bolet és un aliment que es deteriora amb molta rapidesa i, segons el micòleg, la cultura de l’excés suposa un malbaratament dels recursos i un perill per a l’ecosistema del bosc.

Pel que fa a l’etern debat de si tallar o no tallar l’arrel dels bolets, Casabosch recomana “extreure delicadament els bolets de terra”. Només en el cas dels bolets més petits, com els camagrocs i les trompetes, seria aconsellable tallar-los amb unes tisores. “És una manera de minimitzar l’impacte, ja que la nostra estada al bosc no hauria de deixar rastre”, aconsella l’expert. En aquest punt insisteix en el tema de les deixalles. “Cada any se’n troben més al bosc”, comenta. Segons Casabosch, si cadascú de nosaltres recollís una sola deixalla quan surt a collir bolets, el bosc quedaria net: “Un petit gest a l’abast de tothom”.

Un altre factor que s’ha de tenir en compte és respectar les zones on està prohibit collir bolets, com és el cas del Parc Nacional d’Aigüestortes. A la resta del territori català es poden collir bolets sempre que els propietaris dels boscos no hagin senyalitzat que en el seu territori estigui prohibit. En cas de veure un senyal de prohibició, Casabosch recorda que sempre s’ha de respectar. “Al Berguedà s’hi estan produint molts conflictes perquè hi ha boletaires que no fan cas”. Al cap i a la fi, en una terra clarament boletaire, el que cal evitar és la sobresaturació als boscos.

Aquest bolet és bo o és verinós?

Identificar bolets no és fàcil ni ràpid: cal analitzar amb prudència els trets de cada espècie per evitar carregar el cistell amb fongs tòxics. El dissabte 5 i el diumenge 6 de novembre podreu adquirir amb l’ARA 101 bolets de Catalunya que cal conèixer, del naturalista Toni Llobet i el micòleg Enric Gràcia, una guia visual i lleugera -perfecta per dur en les rutes boletaires- que us ajudarà a reconèixer les espècies més comunes del país. La guia, a un preu de 5 euros, inclou 101 bolets il·lustrats amb textos i informació complementària, i dades sobre l’abundància, l’hàbitat i la comestibilitat de cada espècie.

Els experts aconsellen...

Vesteix amb roba de colors vius, de manera que et localitzin fàcilment en cas de pèrdua.

Porta equipament adequat per a la muntanya: calçat esportiu, roba impermeable i d’abric.

Agafa una navalla o tisores per tallar els bolets petits.

Per moderar l’autoconsum, emporta’t cistelles on càpiguen màxim tres quilos de bolets.

Abans de sortir, comprova la previsió meteorològica i informa’t sobre la zona si no la coneixes.

Recorda portar aigua i menjar, mai se sap quantes hores acabaràs passant al bosc.

No t’oblidis d’anar ben proveït de mapes i sistemes electrònics, com el GPS i el telèfon. En cas de pèrdua s’ha de trucar al 112.

Mentre busques bolets, recorda d’anar-te fixant en punts de referència per orientar-te: camins, barrancs, lloc on has aparcat, etc.

Mai surtis sol, i recorda de mantenir sempre contacte visual o verbal amb la persona que t’acompanya.

Agafa i consumeix només els bolets que coneguis per evitar patir intoxicacions.

Adapta la sortida a la teva edat i condició física. Evita les zones abruptes i amb risc de precipitació.

Ara que els dies són més curts, planifica la tornada al punt de partida abans que es faci fosc.

Respecta els senyals de prohibit collir bolets que et trobis als boscos de propietat privada.

Recull les deixalles que generis durant la teva estada al bosc i, si pots, agafa les que et vagis trobant.

No arranquis els bolets tòxics amb l’objectiu de fer un favor als altres boletaires. Tots els bolets tenen la seva funció en l’ecosistema forestal.