Què pensem mentre nedem a la natura?

Barcelona“Vam decidir creuar un llac al Parc Natural Yosemite, a Califòrnia. Ningú hi havia nedat mai i els guardaboscos no ens van poder oferir cap tipus de guia, així que vam agafar un mapa i vam escollir a l’atzar un punt de sortida i un d’arribada. El llac feia més de dos quilòmetres i vorejava la falda d’una muntanya nevada impressionant. Sense pensar-nos-ho gaire la meva amiga i jo ens vam tirar a l’aigua. Quan ja havíem creuat la meitat del llac vam haver de parar perquè topàvem amb trossets de troncs esmicolats que suraven i que no tenien sentit en aquell punt, i també sobresortien branques de pi diminutes; però les branques no flotaven, estaven rectes, com plantades. Vam decidir mirar a sota per entendre d’on venien i vam descobrir un paisatge que ens va desconcertar i meravellar alhora: estàvem flotant damunt d’un bosc de pins altíssims que s’estenia fins a molts metres de profunditat. No es veia el final i els troncs es fonien en la foscor més absoluta. Veure aquell bosc ens va provocar una sensació estranyíssima perquè era tan alt que vam tenir vertigen... nedant! Des de llavors, quan em tiro a l’aigua penso que estic preparada per a qualsevol imprevist”.

Aquesta és només una de les moltes aventures que Laure Latham ha viscut des que es va tirar a l’aigua i va nedar des de la presó d’Alcatraz fins a la badia de San Francisco. Quan fa travesses nedant en aigua (molt) freda li passen pel cap frases del tipus “Hòstia! És que està molt freda!” o “Em noto els dits? Sí? Doncs continuo”. Però quan el cos s’aclimata la creativitat se li dispara. “Sense e-mails ni xarxes socials és quan la meva ment s’allibera. De vegades canto i recito poesia; el que més faig és escriure i reescriure els textos per al meu blog, i em surten unes frases boníssimes. L’únic problema és que quan surto de l’aigua i em començo a assecar les idees marxen. És com un somni de dia interromput i que a més s’acaba de cop”.

Millora la salut

Durant l’última dècada s’han portat a terme estudis que demostren que fer esport a l’exterior amb contacte visual amb la natura pot aportar més beneficis reconstituents que fer-ho en escenaris urbans. Quan nedem en aigües obertes l’hemisferi dret està molt més actiu: entra en joc la percepció de la bellesa natural i l’harmonia entre l’aigua i el paisatge que ens envolta. Per contra, si nedem en una piscina -o en una peixera, com en diuen els nedadors d’exteriors-, s’activa l’hemisferi esquerre i entren en joc factors més tècnics, com el càlcul del temps i la distància (“braçada vint-i-quatre, vint-i-cinc... Arribo a la paret, tombarella, m’impulso i una, dues, tres...”).

La Gemma Sabaté va aprendre a nedar als 24 anys perquè era l’única disciplina que li quedava penjada per completar la triatló. Ara, en canvi, si un dia no entra a l’aigua se sent estranya. “Quan nedes a la piscina tens la sensació de ser com un hàmster a la roda, no hi ha estímuls visuals, ni dificultats; per tant, només has de nedar i nedar ràpid. Nedar a la natura és un altre món. A part del vent o la pluja, et fan mal la cara, el cap i les dents; perds la sensibilitat de les mans i els peus, i els músculs no responen igual. Però és màgic. És un moment en què puc veure les coses amb més perspectiva i els problemes semblen més petits. Si és una travessa molt llarga i és estiu, en els últims metres acostumo a visualitzar una cervesa ben freda...”

Beneficis de l’aigua freda

Els beneficis de submergir-se en aigua freda són molts més que fer-ho en aigua calenta. La circulació de la sang s’accelera, es cremen més calories i fins i tot millora la vida sexual, ja que després de múltiples immersions s’incrementa la producció de testosterona i estrògens. El sistema immunològic s’enforteix: els nedadors d’aigües obertes tenen un 40% més de cèl·lules blanques que la mitjana dels humans per lluitar contra les infeccions. Passar fred per constipar-se menys, així és com els víkings i els romans enfortien els seus cossos. “Jo fa anys que no em constipo”, diu Alexandre Fuzeau, que és metge de medicina interna i firma com a Dr. Ice. També és l’home que té el rècord de França en una cursa de 1.000 m, aconseguit als Campionats del Món de natació en gel 2015 a Múrmansk (Rússia). Atenció: l’aigua estava a 0,08 ºC, que és el mateix que celebrar la festa major de la testosterona i els estrògens.

Fuzeau explica que les percepcions s’exageren: “La reverberació de la llum damunt les onades, el so de la respiració i les sensacions tàctils que el cos captura a través de l’excés d’estimulació que implica nedar en un lloc nou. Quan em concentro per tirar-me a l’aigua m’endinso en una forma de meditació que impacta en el meu cos i em fa pujar la temperatura fins als 37,5 ºC; la ment i el cos treballen junts, no podem dissociar-los”.

Nedar a la natura també és anar a dormir d’hora i llevar-se de matinada. És arribar a la riba i treure’s la roba per passar d’un fred agut a un de punxant que et deixa sense aire. És avançar entre un mar de plàncton que s’il·lumina a cada braçada, fregar les pells lliscoses d’animals indefinits i sentir la primera escalfor del sol a l’esquena. Així que, encara que sembli una bogeria, llevar-se a les quatre per tirar-se a l’aigua hivernal deu amagar algun secret perquè tots els que ho han provat canviïn la cervesa amb els amics per tirar-se, nus, a un mar d’aigua negra.

Creuar el llac de Puigcerdà a 0 ºC

Fa molt fred i en Pep Vivas arriba en màniga curta i camina com si anés a la platja en ple agost. Cada dia dorm amb les finestres obertes i neda al mar abans que surti el sol. “Forma part de l’entrenament”, diu. Els propers 12 i 13 de març, en el marc del seu projecte solidari Cerdanya A-braça’m, organitza juntament amb la International Ice Swimming Association, la French Ice Swimming Association i l’Ajuntament de Puigcerdà una travessa pionera d’1 quilòmetre al llac de Puigcerdà. Serà la primera d’aquestes característiques al sud d’Europa i comptarà amb personatges com Jacques Tuset, un dels millors nedadors del món en aigües obertes. Tuset ha travessat el canal de la Mànega, té el rècord de les Medes a les Formigues (22 km) i ha sigut dels pocs que han nedat al riu Sena; ho va fer per la coroiderèmia, la mateixa malaltia per la qual ho farà a Puigcerdà. El Pep i molts d’altres nedaran per la malaltia del rabdomiosarcoma, i els diners que generi aquesta activitat es destinaran a diferents fundacions. En el projecte Cerdanya A-braça’m, per 1€ es poden apadrinar braçades a través d’Elmeugradesorra.org. El Pep té previst culminar el seu projecte solidari creuant el canal de la Mànega el juliol del 2017 en benefici de l’Associació del Rabdomiosarcoma.