LES ALTERNATIVES A LES DESFILADES

Quin futur tenen les desfilades de moda?

Analitzem com ha afectat el coronavirus al sector i com canviarà a partir d’ara

A finals d’aquest mes de juny s’havia de fer la 26a edició del 080 Barcelona Fashion, la setmana de la moda de la capital catalana, però els mesos d’aturada general per la crisi del coronavirus han obligat a endarrerir la cita fins passat l’estiu. Finalment es farà del 14 al 17 de setembre i “en format 100% digital, és a dir, que les desfilades es retransmetran per internet”, ha explicat a aquest diari la responsable del 080, Marta Coca, que ha puntualitzat que les presentacions es faran “en un espai singular de Barcelona, segurament al Recinte de Sant Pau”, amb “models reals i peces de vestir reals” però sense públic in situ. “Es filmarà de la millor manera possible per tenir la sensació de ser allà”, ha especificat.

És un model pastat al que va emprar el dissenyador italià Giorgio Armani el 24 de febrer per presentar col·lecció durant la Setmana de la Moda de Milà, quan l’amenaça del coronavirus ja era ben present a Itàlia. I a porta tancada també s’està fent la London Fashion Week, que se celebra online des de divendres 12 fins a avui. Aquestes dates estaven reservades per a la setmana de la moda masculina però -pel destarotament de calendari a causa del coronavirus- els organitzadors van decidir aprofitar per fer una “plataforma sense gèneres” i barrejar moda d’home, de dona i genderless, segons va anunciar el Consell Britànic de la Moda.

Pràctic i accessible

És un format democràtic, perquè els continguts són en obert, així que qualsevol persona amb interès i wifi pot accedir-hi des de qualsevol indret del món, però hi ha gent a qui no agrada perquè no podrà veure-ho en persona i sense filtres i es perdrà el caliu de trobar-se amb la gent del sector i sentir-se especial, participant d’un fet exclusiu. El que podem consensuar és que les desfilades resultaran (encara) més fredes i distants.

Potser estem assistint a l’esgotament d’un format que es va inventar al París de mitjans del segle XIX de la mà de Charles Frederick Worth, un dels pares de l’alta costura i el primer creador d’indumentària que va entendre la importància de la firma, de la moda, de l’autenticitat, i per això va ser el primer que va posar-li una etiqueta a un vestit amb el seu nom. Aquest visionari va tenir la idea de reunir la seva clientela més fidel per presentar-li una col·lecció de peces noves. Però no en maniquins estàtics, no, en dones de carn i ossos, perquè les clientes s’hi poguessin projectar millor, perquè els entrés més pels ulls. Ha passat un segle i mig i tot s’ha tornat molt frenètic. De col·leccions se’n poden presentar fins a vuit l’any, entre les de temporada d’home i de dona, les de pretemporada, col·leccions càpsula, resort i d’alta costura. Fa uns dies Alessandro Michele, creatiu de Gucci, ja va avisar que a partir d’ara només faria dues col·leccions a l’any, i lliures de temporades i de gèneres.

“Havia de passar però no teníem cap excusa, i el món va rodant, rodant i no s’atura mai. Ara és fantàstic perquè per fi s’ha aturat i cal repensar què estem fent”, opina Krizia Robustella, dissenyadora que va desfilar edició rere edició al 080 fins que va decidir deixar-ho. “Feia col·leccions sense pensar, per inèrcia. I un dia vaig dir: «Deixo de fer-ho». Jo tenia clar que em dedicava a la moda perquè em divertia, i que quan no em divertís, ho deixaria. De cop estava arribant a aquest punt: anava a sac, no ho gaudia gens, presentava col·lecció i pensava: «Però què he fet?» Tot anava tan ràpid que no tenia sentit”, recorda.

Robustella va sortir de la roda per investigar, experimentar, per tenir temps de fer les coses amb calma i gaudir-les. El juliol passat va fer una festa per presentar una col·lecció cuinada a foc lent, i és la que ara té a la venda a la seva botiga, al carrer Sant Pere Més Alt de Barcelona.

“És un aparador molt important”

Una de les marques que va debutar a l’última edició del 080 és la de l’arbucienca Lera Mamba. La dissenyadora que la impulsa és Marta Pujol. Malgrat que assegura que “va ser una experiència molt positiva” ser a la passarel·la barcelonina, no repetirà: “A la pròxima crec que no hi serem”.

El seu projecte és singular i molt adient pels temps que corren: els prototips que desfilen estan fets amb un cotó cru molt senzill simplement perquè es vegi el model i, si t’agrada, Pujol t’ensenya tota la carta de teles en què te’l pot fer. N’hi ha de llises, d’estampades, de molt acolorides… però totes restes d’estocs. En un màxim de 10 dies tens la peça a casa, feta al seu taller d’Arbúcies seguint el tallatge comercial habitual. Amb aquest model de negoci es minimitza l’impacte al medi ambient perquè no es creen estocs i es recicla els que d’altres han generat.

“És un projecte que perfectament podria mutar en qualsevol altre tipus de manera de presentar-ho al públic. Ens ho estem plantejant”, confessa la dissenyadora, i de fet abans de debutar al 080 havia fet presentacions en què les models duien números a la mà, a l’antiga manera dels salons parisencs. “Però el cert és que la desfilada és un aparador molt important per arribar a gent a qui no arribaríem de cap altra manera. I, al ser un projecte diferent, la desfilada ens permet explicar-lo”, valora Pujol.

“Hi ha marques que amb aquestes accions offline volen comunicar un relat de marca que va més enllà de les peces de roba. Avui en dia ja es compra l’ètica, més enllà de l’estètica”, coincideix a dir Coca, que, d’altra banda, admet que també hi ha marques que “no volen ensenyar en primícia” a la passarel·la la seva col·lecció: “Les xarxes creen la necessitat de consumir a una velocitat vertiginosa. El see now, buy now (poder comprar el que veus a la passarel·la de manera quasi immediata) enguany és més radical que mai”, destaca. Les passarel·les trontollen. El coronavirus pot ser el toc de gràcia i afegir-se a una sèrie de “factors que influeixen molt: el calendari que segueixen les fashion weeks és el de prêt-à-porter internacional, que en el seu moment era útil, però hi ha drivers en què això es desdibuixa. El canvi climàtic i la sostenibilitat, pels que la gent racionalitza el seu armari cada cop més”, posa com a exemple la responsable del 080. Trontollen, però no acaben de caure. “Paris, Nova York, Milà, Londres... Hi ha tot un negoci associat a la passarel·la i difícilment trencaran l’statu quo. Hi ha molts interessos econòmics, però altres plataformes, com la nostra, no tenen aquest encotillament”, apunta Coca, que afegeix: “No sé si acabarem fent una edició a l’any. És possible. És un procés de reflexió que hem de fer i consensuar amb tot el sector”.

Si es deixessin de fer desfilades, com es presentaria la moda? “Cada cop hi ha més models de negoci i no n’hi ha un de bo i la resta dolents”, opina la responsable de la 080 Barcelona Fashion abans d’esmentar “formats alternatius que s’han de tenir molt en compte i cada cop més”, com ara els films de moda i les presentacions més performàntiques, com “la que va fer Avellaneda en l’última edició del 080, que va presentar la col·lecció en una festa tipus Studio 54”.

“A mi m’agraden molt”, diu la dissenyadora Krizia Robustella sobre les festes de presentació de col·leccions, però com a complement a les desfilades: “N’hem fet moltes, però la gent no es concentra. Veu la roba però no la mira, està més per prendre’s una cervesa amb els amics. En canvi, a la desfilada, quan s’apaguen els llums tothom mira la col·lecció”, observa. Sap que “no és fàcil” idear una bona alternativa a les desfilades de moda, i que de moment “ningú ha aconseguit fer res semblant ni que les reemplaci”, però no pensa en tornar a la passarel·la. “No tinc cap projecció de futur. Visc el dia a dia i estic contenta de no haver fet una altra col·lecció. No podem fer com si no passés res”, clama.

De moment sembla ser que la novetat seran les desfilades online, i Robustella opina que “les marques que tenen molts diners” podrien fer-les 100% virtuals, roba i models incloses, per no generar estocs. Però el problema és que amb les pantalles es perd la pell: “A la gent li agrada que la convidin als llocs. Potser caldrà fer actes més exclusius, per a menys gent”, reflexiona la dissenyadora. “El canvi de paradigma de la moda ningú sap cap a on va. És temps de ser generosos i valents”, diu Marta Coca.