El gelat Boomy

BarcelonaRecordo veure l’anunci i pensar: vull aquest gelat. Era la novetat de Frigo del 1991, el Boomy, un gelat de pal amb tres formes de fruita col·locades com si fos una broqueta: taronja, llimona i maduixa. Per a mi, una nena de set anys, allò era un somni perquè tres boles de gelat volia dir menjar tres gelats i ser més llesta que els meus pares, que me’n limitaven el consum a “només un i quan anem a la platja”. Ha! Havia trobat la manera de triplicar el límit i burlar l’autoritat! Evidentment, encara no en sabia res, d’equivalències i mil·lilitres.

Vam arribar a la platja el Dia B (de Boomy) i la mama em va donar 100 pessetes -i vigila bé el canvi- perquè em comprés l’anhelat gelat. Vaig córrer cap a la barraca, vaig posar les 100 pessetes damunt el taulell per no endarrerir ni un segon la transacció i vaig demanar un Boomy-si-us-plau. El vaig desembolicar amb la rapidesa d’un ninja i per fi, després de dies d’espera, vaig tenir entre les mans aquelles tres boles de gel precioses i insanament fosforescents. Felicitat pura. I efímera. Perquè tan bon punt em vaig girar per tornar em vaig entrebancar i vaig caure a terra.

Tinc gravada la imatge del Boomy desfent-se en contacte amb la sorra bullent mentre jo plorava al costat d’aquell cadàver de gel. Em veig arribant a la tovallola amb mig Boomy arrebossat de sorra i la ingènua esperança que la mama hi pogués fer alguna cosa. Visualitzo i em dol encara el fallit intent de rentar-lo amb aigua, que va provocar que el gelat s’acabés de desfer del tot i jo plorés encara més. I, finalment, recordo aquella mama amorosa donant-me diners de nou perquè me’n comprés un altre “i a veure si no caus, que una mica tonteta sí que ets”. Eren els 90: a les criatures se’ls parlava d’una altra manera.

Per cert, un cop em vaig haver menjat el Boomy em va semblar àcid. Mai més el vaig demanar. El 1991 també va sortir el Magnum. I una era petita, però tampoc idiota.