Solstici d’hivern

Els solsticis marquen dates importants, naixements i santorals en els calendaris religiosos

El solstici és un fenomen astronòmic que té lloc dues vegades a l’any. El primer, el solstici d’estiu, sol produir-se al voltant del 21 de juny, i el segon, el d’hivern, al voltant del 21 de desembre, el moment de l’any en què el sol se situa a més distància de l’equador i marca l’inici del període hivernal en el nostre hemisferi. Els solsticis determinen les dues grans fases en què la natura ofereix els canvis i contrastos més notables que, sota diferents formes, han commemorat totes les cultures i civilitzacions fins avui.

Per a les tradicions espirituals, l’ésser humà i la natura, en tant que microcosmos, són un reflex dels principis del cel o macrocosmos. Des dels temps dels romans, el solstici d’hivern, la nit més llarga i fosca de l’any, ha estat celebrat com la mort i el renaixement del sol (el Sol Invictus), i simbolitza el naixement de la llum i el seu triomf sobre la foscor. Al llarg de la història, a part de marcar els canvis estacionals, els solsticis han marcat i marquen dates importants, naixements i santorals en els calendaris religiosos. En la tradició cristiana, els dos solsticis coincideixen, aproximadament, amb la celebració del naixement de Joan Baptista en el d’estiu i el de Crist en el d’hivern, i simbolitza també, aquest últim, el renaixement de l’esperança i de la llum.

Durant aquesta època de l’any, l’astre lluminós, obeint les lleis còsmiques, projecta els seus rajos fecundadors en un altre hemisferi, cosa que provoca una transformació, tant del nostre paisatge exterior com interior. El paisatge que ens acompanya en aquest moment de l’any, cobert de grisos, boires i de glaç, és un paisatge que ens convida al recolliment i a la interioritat. Però malgrat que la natura es mostri nua i en repòs, com adormida i inerta, tot un món no visible es va gestant i preparant per al començament d’un nou cicle.

Més continguts de