¿Són les xarxes socials el món real?

Barcelona“Quina vergonya penjar una foto i que només tingui quatre likes ”. És una de les confessions dels inicis de la jove instagrammer Essena O’Neill (01), famosa perquè té més de 570.000 seguidors a Instagram i 250.000 a YouTube i, més notablement, coneguda fa escassos dies per haver decidit esborrar el seus perfils a les xarxes per denunciar que no són el món real. A canvi, ha engegat la campanya Let’s Be Game Changers, per ajudar altres joves a desenganxar-se’n, i ha penjat de nou algunes de les seves imatges més suggerents acompanyades de comentaris sobre la veritat que s’hi amagava al darrere: “Una marca em va pagar 400 dòlars per sortir amb aquest vestit” o “100 fotos perquè la meva panxa sortís bé”. “Als 15 anys forçava la meva germana petita a fer-me fotos amb roba suggerent i sostenidors push up que m’augmentaven els pits dues talles”, va confessar la model, que als inicis actualitzava obsessivament les xarxes per veure els nous likes. Després de dinamitar la seva pròpia mentida, la model australiana va penjar un vídeo en què explicava que malgrat tenir-ho tot se sentia desgraciada, i alertava del perill de formar la pròpia imatge a partir de l’aprovació dels altres. “Vaig deixar que les xifres em definissin”, diu. O’Neill ha volgut evidenciar un món en què joves coneguts com a influencers (perquè tenen cert volum de seguidors) reben grans quantitats de diners i tota l’atenció de les marques de moda per exposar a les xarxes les últimes novetats. De fet, és un món on es mouen molts diners i els protagonistes del qual són molt conscients que es troben en el punt de mira internacional de headhunters de la moda. El nivell de likes i seguidors és la vara de mesurar.

Decisió impopular per a alguns

Com calia esperar, la decisió de O’Neill no ha trigat a fer-se impopular en l’entorn digital. Hi ha qui hi ha vist una maniobra publicitària per cridar l’atenció, com les bessones Nina & Randa (03) -amb 40.000 seguidors-, que han enregistrat un vídeo intentant desmuntar la seva versió. No només elles, també la influent Gabby Epstein (04) -amb 900.000 seguidors- va publicar, arran de la polèmica: “Les xarxes socials són el que tu vulguis. Tu tens el poder que tinguin un impacte positiu o negatiu a la teva vida, i quan penses que comencen a ser addictives només tu tens la responsabilitat d’apagar el mòbil i desenganxar-te de la tecnologia”. A això la noia hi afegeix que efectivament Instagram no és la vida real, ja que tothom hi penja una tria del més destacat de la seva vida, però això no vol dir pretendre ser una altra persona. Igualment, el model Curt Coleman (05) -188.000 seguidors- ha criticat que les xarxes no es considerin reals: “No diria que les xarxes socials són mentida perquè jo sempre sóc jo i em mantinc fidel al que dic”.

Pel que fa a la blogosfera més pròxima, la gallega de 29 anys Natalia Cabezas (02) -342.600 seguidors- ha explicat a l’ARA que veu la decisió respectable però que és “hipòcrita” utilitzar les xarxes socials per criticar-les, i ha atribuït la decisió d’O’Neill al fet que només té 19 anys. “Ho hem vist molts cops en cantants adolescents que es fan molt famosos i acaben ensorrant-se per la pressió”, i afegeix que la maduresa ensenya a relativitzar una exposició tan gran. Per a ella, la majoria del que es veu a les xarxes és real, però això no impedeix que sigui una realitat esbiaixada: “Jo no sempre estic estupenda ni passant-m’ho bé, ni casa meva sempre està perfecta. És una part de la meva vida”, assegura la instagrammer. Nega rotundament que l’omplin els likes en si, i assegura que el que li agrada de penjar la seva vida a la xarxa és tot l’apreci dels seguidors: “Gràcies a ells estic vivint un somni que pel fet de ser-ho no deixa de ser real”. Igualment, la barcelonina María Sanz (06) -36.600 seguidors- considera que la realitat de les xarxes depèn de com es miri: “En un shooting on una model apareix en bici, entenc que és la seva feina i no em sento enganyada quan penso que molt probablement odia anar en bici”. Sobre els followers, Sanz assegura: “Acumular seguidors i likes no m’omple, el que m’omple és tot el que comporta que els meus seguidors augmentin a mesura que passa el temps”.

Sentiment de pertànyer al grup

Per a la psicòloga Núria Costa, autora del portal especialitzat SonComoSomos, l’ús desmesurat de les xarxes socials es deu al sentit d’exploració que ens aporta la novetat, i això ens dóna emocions positives i negatives. D’altra banda, assenyala el fet que estar a l’aguait socialment ajuda a tenir èxit. “Sentim que estem dins del grup social, que seguim les mateixes tendències i pràctiques, la qual cosa ens fa desenvolupar el sentit de pertinença social, tan important per a l’ésser humà”.

Aquest és el mecanisme que domina també en la necessitat d’acumular likes, una motivació inconscient de ser reconegut pel grup que fa que “si veiem que el que publiquem té èxit ens sentim exitosos”. Alguns estudis apunten que revelar informació personal activa les zones cerebrals relacionades amb la recompensa, com el nucli accumbens, una àrea que també s’activa en les relacions sexuals i el consum de l’alcohol i el tabac, cosa que podria explicar-ne el vessant addictiu. El comportament a les xarxes socials és traslladable a la vida offline pel que fa als sentiments que ens genera. Si veiem que tenim likes és que ens accepten, que agradem i que aproven les nostres conductes. “Això ens aporta satisfacció, un alt grau de reconeixement social i un augment de l’autoestima”.

‘Likes’ a canvi d’una altra foto

Plataformes com Facebook tenen també els seus riscos d’irrealitat i sobreexposició. Un cas molt pròxim és la multiplicació dels grups de popus (gent popular), com Popus De Barcelona, on els usuaris competeixen per aconseguir el màxim de likes penjant selfies. No només això, sinó que els autors de les fotografies (la majoria adolescents) animen els visitants a oferir likes a canvi de penjar una nova i millor fotografia amb comentaris del tipus: “300 MG [ Me Gusta ] i la canviem”, diuen dues noies. A més, aquests grups tenen també un informer (que s’encarrega de gestionar els contactes entre persones del grup), i que trasllada la vida virtual a una quedada real. “Tens alguna cosa per dir-li a algun popu de Barcelona? Envia el teu missatge a l’ informer i ell s’encarregarà de publicar-lo de forma anònima”. Aleshores tot es trasllada a la realitat.