Tatuatges d’autor, estil propi sobre la pell

Cada cop es valoren més la personalització i la firma de l’artista que firma el dibuix

Tenen el seu nom artístic i el seu estil personal, i les seves agendes estan plenes amb mesos d’antelació. Són els tatuadors més consolidats del panorama actual, i alguns d’ells es van poder veure al BAUM Festival i a la 21a Convenció Internacional del Tatuatge a Barcelona. El fet és que n'hi ha prou amb un simple cop d'ull a les platges a l’estiu per pensar que els tatuatges estan cada cop més presents a la pell de les noves generacions.

Debora Cherrys, una de les tatuadores més sol·licitades en l’àmbit nacional, explica que els tatuatges s’han fet des de fa centenars d'anys i que no té sentit parlar de moda. "L’únic que ha canviat és la manera de veure el tatuatge, perquè ha passat de ser un ritual d’algunes cultures a un tipus d’art més estètic, fins i tot de col·leccionisme", explica. "Ara hi ha molts estils i els tatuatges són cada cop més personalitzats", segueix la tatuadora Viviana Calvo, que té el seu estudi a Màlaga. "A poc a poc als tatuadors se’ns veu com a artistes i no com a delinqüents, ni els tatuatges com una cosa que et poses si has anat a la presó". En la mateixa línia, per a Juan Ghantzo, tatuador de l’estudi Two Anchors de Barcelona, hi ha hagut un canvi generacional i el món del tatuatge està molt més ben vist. "Ara fins i tot hi ha més tatuadors que clients i una mica de col·lapse en el sector", assegura Ghantzo, que creu que la gran majoria de gent no es tatua per moda sinó per dur al cos algun símbol que tingui un significat personal.

Però, si parlem de modes, sembla que el que ara es porta més és l’estil realista. "És un tipus de tatuatge amb un acabat molt espectacular, de vegades fins i tot sembla una fotografia", explica Laura Cubero, portaveu del BAUM Festival i directora de l’estudi Two Anchors. L’experta assegura que ara molts tatuadors se centren en aquest estil i que les noves generacions de clients ja no busquen un estudi de tatuatges reconegut, sinó determinats artistes que ofereixen estils diferents. "S’ha perdut la fidelitat a les botigues", confessa. 

Un altre estil que s’està posant molt de moda, segons Debora Cherrys, és l’anomenat ‘dotwork’. Es tracta d’un dibuix ornamental que es fa a través de punts per fomentar la bellesa de les línies corporals. "És la nova versió del tatuatge tribal", explica la tatuadora. Però, com dèiem, ara les tendències van més segons a quin tatuador segueixis, més que no pas a una moda general. Un cas seria el de Viviana Calvo, que està especialitzada en fer tatuatges d’estil neotradicionals. El client que atén avui és un jove de vint-i-vuit anys que ha vingut expressament del País Basc per fer-se un tatuatge del seu gos. Això sí, dibuixat a l’estil de la Viviana, a qui ha donat total llibertat a l’hora de fer el disseny.

Símbols personals

Molt sovint els amants dels tatuatges asseguren que dur dibuixos a la pell no és una moda, sinó un estil de vida. "Un tatuatge t’ajuda a diferenciar-te dels altres, a donar-te una identitat", diu Cubero. En la mateixa línia, Cherrys considera que els tatuatges normalment "expliquen històries i expliquen com ets". És a dir, que a part d’exhibir i mostrar la nostra manera de vestir o el color dels nostres cabells, entre altres aspectes físics, també volem mostrar a través dels tatuatges una part de la nostra personalitat. "És com un quadre que portes sempre a sobre", afegeix Calvo. A més, en moltes ocasions els tatuatges es fan amb l’ànim de superar certs entrebancs de la vida o com a simbologia per començar un nou camí.

En aquest punt, per a molts tatuadors, com Ghantzo, el moment de fer els tatuatges als clients els suposa tota una teràpia. "Desconnecto i em sento com si estigués pintant a casa", confessa. Fins i tot considera que les llargues hores que ha d’estar treballant a l’estudi solen ser un reducte de confessions i teràpia per al client. "Un cop va venir una noia demanant una proposta de disseny i em va acabar explicant totes les seves penes", explica. I és que no són poques les anècdotes que viuen els tatuadors, que han de tractar amb tota mena de gent. Un altre dia a Ghantzo li va arribar un client que anava drogat i li va demanar un tatuatge d’una rodanxa de llimona al braç. El professional li va insistir que s’ho pensés millor i tornés un altre dia, però el client va reiterar la seva decisió fins que va aconseguir fer-se el dibuix.

Ganes de repetir

Si hi ha una cosa que tenen clara els tatuadors és que, un cop t’has tatuat, el més segur és que tornis a passar per l’agulla. "Sempre dic als clients que es fan un tatuatge per primer cop que tornaran. I gairebé mai fallo", confessa Cubero. "Més que addicció, jo crec que existeixen les persones que porten tatuatges i les que encara no se’ls han fet", considera Cherrys, que assegura que, un cop has passat la barrera del primer tatuatge –quan tens por per si et farà mal o si quedarà bé–, et comences a animar i ja penses en el següent. "Al final mai en tens prou, perquè hi ha tants dibuixos que vols portar i tantes coses que vols explicar que no hi ha fi". Una idea que comparteix l’Eva, la clienta que té avui. De vint-i-cinc anys, aquesta noia de Vilafranca del Penedès feia setmanes que esperava per tatuar-se una noia ‘steampunk’ a la cama. No és el primer tatuatge que es fa. A la cuixa té dibuixats petits ocells i al braç llueix un rellotge antic. "M’agrada l’obscurantisme i tinc una llista interminable de dibuixos que em vull fer. És molt addictiu", confessa.

Fins i tot sembla que el dolor, que els professionals asseguren que sol ser lleuger, és un dels factors que se solen trobar a faltar. "M’arriba gent que em diu: estic desitjant sentir l’agulla", afirma Clavo, que afegeix que a mesura que et vas tatuant vas veient buits als trossos de pell que no estan tatuats. "Al final no els veus bonics i sents la necessitat d’omplir aquest espai per posar una mica d’harmonia al cos".

Esclar que de vegades hi ha persones que es fan tatuatges que, més endavant, els fan penedir-se'n. Sobretot si es fan durant la primera joventut, com el tatuatge que es va fer Juan Ghantzo als 14 anys. "Estaven de moda les lletres gòtiques i em vaig escriure el meu nom, com si no recordés com em deia", ironitza. Algun dia se’l traurà, encara que fer-ho "sense destrossar-te la pell" comporta un cost econòmic elevat. En tot cas, el tatuador considera que si el tatuatge te’l fas perquè representa un símbol important per a tu, "mai te’n cansaràs i no tindràs necessitat de treure-te'l".

És tòxica la tinta dels tatuatges?

Un dels punts més controvertits actualment és si la injecció de tinta al cos és perjudicial per a la salut. Segons una investigació realitzada fa un any pel Laboratori Europeu de Radiació Sincrotró i la Universitat de Munic, les partícules microscòpiques de les substàncies químiques que formen part de les tintes dels tatuatges no només arriben fins als ganglis limfàtics, sinó que romanen dins seu de manera permanent, amb conseqüències encara avui impredictibles. De moment, l’advertència dels investigadors és que els que estiguin interessats a fer-se un tatuatge han de comprovar abans si les agulles són estèrils i quina és la composició química de les tintes que s’utilitzaran durant tot el procés.

Més continguts de