Tenen competència, el tió i els Reis?

BARCELONA25 de desembre, 12 del migdia. “Ares, preparada per fer cagar el tió?”, li pregunta l’avi. “Li he donat mandarines cada dia”, contesta, convençuda de tenir la feina feta. “I torró”, afegeix en Lluc, el germà gran. El tió, o tronca, com n’hi diuen ells perquè tenen família pallaresa, és a casa des del dia 6 de desembre. Sota l’arbre i ben calentó, al costat de la llar de foc i tapat amb una manta, té un somriure d’orella a orella. “Si l’heu cuidat tan bé, segur que cagarà molt”, diu l’àvia.

Tenim la tradició de Nadal més escatològica del món. Tant, que fins i tot ha estat explicada per Viggo Mortensen en un dels 'late shows' més seguits pels nord-americans i fins i tot ha cridat l'atenció de mitjans com la BBC. I la combinem amb una de les més cristianes, els Reis Mags. En l’imaginari infantil això és igual arreu del món, però què passa realment en altres llocs del planeta? Tenen competència, el tió i els Reis? La resposta és que sí, i molta. El Pare Noel és la més estesa, però també hi ha bruixes, trols, carboners i sants que porten regals. Ho descobrim a través de la veu de catalans que viuen en diferents països d’Europa.

Pare Noel, Finlàndia

El competidor número 1 del tió i dels Reis, gairebé present arreu del món, és el Pare Noel. Però si hi ha un país que viu intensament aquesta tradició és Finlàndia, i concretament, Rovaniemi, on hi ha la seva oficina central. Provinent de Korvatunturi, un lloc molt remot del Cercle Polar Àrtic on només hi saben arribar els seus rens amb trineu, el Pare Noel i els seus ajudants reben moltes visites pels volts de Nadal mentre treballen frenèticament per fer arribar els regals arreu. “Però l’oficina està sempre oberta, i fins i tot el pots veure en ple estiu”, explica Maria Coma, una catalana que fa 5 anys que viu a Rovaniemi.

“La tradició és molt més austera. Els nens van a acomiadar-lo el dia abans que agafa el trineu per arribar a totes les cases, però no hi ha carrosses ni cavalcades”, explica. “La nit de Nadal, tots els nens finesos reben el Pare Noel a casa, que els pregunta com s’han portat i els entrega els regals en mà”, detalla la Maria.

Ded Moroz, Rússia

Traduït del rus significa Avi de Gel, i arriba a totes les llars russes la nit de Cap d’Any acompanyat de Snegurotxka, la seva neta o donzella de la neu, que l’ajuda a repartir els regals. “Ded Moroz era un déu de la Rússia pagana que de vegades era bo i d’altres dolent perquè gelava les collites i, fins i tot, la gent”, explica Irena Domingo, propietària de Rusalia, una agència de viatges especialitzada en Rússia. De pare rus i mare espanyola, va viure la seva infància a Geòrgia quan encara era territori de la Unió Soviètica.

Amb la cristianització, el Ded Moroz va desaparèixer i es va introduir la figura de Sant Nicolau, precedent del Pare Noel. Als anys 30, Stalin va recuperar el déu pagà. “Llavors, només les famílies nobles rebien la visita del Pare Noel, i Stalin va voler donar a tothom l’oportunitat de rebre regals amb el Ded Moroz”, explica la Irena. A diferència del Pare Noel, l’Avi de Gel pot anar vestit de blau, vermell o blanc i no accepta cartes. Els regals són sempre sorpresa.

Sant Nicolau i Krampus, Àustria

És una tradició que ve de les muntanyes del Tirol i que se celebra el 6 de desembre, Sant Nicolau. “És un senyor amb barba blanca que tradicionalment porta dolços i mandarines als nens que s’han portat bé”, explica Oriol Sagarra, que viu a Viena des del 1999. “I pels que s’han portat malament, hi ha figura del dimoni, que és el Krampus. És com l’home de sac, va vestit amb pells d’animals i banyes, fa molta por i espanta els nens dolents”, segueix. “També servia per fer rituals per espantar el mal temps i el fred de l’hivern, sobretot a les muntanyes”, apunta l’Oriol.

Es creu que Sant Nicolau és l’origen de Santa Claus (i el Pare Noel) i que va esdevenir Santa Claus per com els americans pronunciaven Sant Nicolau. Segons la llegenda, ve de Turquia, on hi havia un pare molt pobre que es va veure obligat a posar les seves tres filles a la venda. Quan ho va saber, Sant Nicolau va posar una bossa de monedes d’or a les sabates de cada nena perquè la família seguís unida. Es per això que la nit de Nadal cal deixar botes o mitjons a la vista perquè Santa Claus deixi els regals.

Befana, Itàlia

“Físicament és com una bruixa i vola amb una escombra, i hi ha una cançó amb diferents versions”, explica Irene Coelho, que viu a Roma des de fa 3 anys. “Als nens que s’han portat bé els deixa dolços o joguines. I als que no, carbó o cebes”, detalla. “Jo trobo que s’assembla molt a la Vella Quaresma”, afegeix. Si vols que et porti els regals, has de deixar les sabates a la vista. Té un origen pagà, però l’Església catòlica el va adoptar. Com el tió i els Reis, acostuma a portar monedes de xocolata com a símbol de prosperitat. “És una tradició molt seguida a Itàlia i té el mateix conflicte amb el Pare Noel que tenim nosaltres”, considera la Irene.

Jultomten, Suècia

El Tomten és un follet que antigament tenien totes les cases de Suècia. “Viu a les golfes o els soterranis i et protegeix la llar. Sobretot les cases de camp o dels afores que estan molt lluny les unes de les altres”, explica Néstor Vázquez, que fa 5 anys que viu a Estocolm. “En algun moment es va donar al Pare Noel el nom d’aquest follet. 'Jul' és 'Nadal' i 'tomten', 'follet'. Per tant, només n’ha conservat el nom”, considera Néstor. La tradició del Jultomten és igual que la del Pare Noel a Finlàndia. “Ve a casa teva la nit de Nadal, et pregunta si t’has portat ve i et dona els regals”, explica en Néstor.

Jolásveinar, Islàndia

Fins a 13 trols formen part de la tradició de Nadal, a Islàndia. “Són els 13 fills que tenen la Grýla, una bruixa dolenta, i en Leppalúði, el seu marit, i pels volts de Nadal baixen de les muntanyes a fer entremaliadures als pobles”, explica Xavier Rodríguez, propietari de l’agència Islàndia 360, que viu al país des de fa 14 anys. Hi ha el que llepa pots i culleres, el que menja salsitxes o el de les espelmes. “Tots fan coses que passen per Nadal, però el més estimat és l’Stúfur, que és el més petit i el més entranyable”, explica en Xavier. “Antigament eren més temuts i es deia que la Grýla es menjava els nens dolents. Ara és gairebé l’amiga dels nens. Els temps moderns modifiquen la pel·lícula”, considera en Xavier. Els petits trols comencen a arribar la nit del 12 de desembre i, cada dia, fins al dia de Nadal, n’arriba un de diferent. Si t’has portat bé, et deixen un detall a l’empit de la finestra. Si no, hi trobaràs una patata. Per aquestes dates també volta pels pobles en Jólaköttur, el gat negre de la família. “Diu la llegenda que si per Nadal no portes una peça de roba nova, el gat és capaç de robar-te l’ànima”, explica en Xavier. I encara un últim detall: igual que els trols arriben d’un en un, també marxen a poc a poc i, per assegurar-se que tots són fora, el dia 5 de gener es fan fogueres per espantar els esperits dolents i fer que tornin a les muntanyes.

Olentzero, País Basc

Les cançons més tradicionals diuen que és barbut i bevedor, que té un ull borni i una panxa grossa, però els nens d’avui en dia se l’estimen amb bogeria. Aquest home del bosc és l’encarregat de portar els regals a les llars d’Euskadi cada nit de Nadal. “A Guipúscoa és un carboner que treballa al bosc, però a Navarra i al País Basc francès pot ser un pastor o un pagès”, explica la Sara Arumí, que viu a Tolosa des de fa 9 anys. “A mi em semblava molt bèstia el que diuen les cançons més tradicionals, però ara s’ha modernitzat i ja diuen que és intel·ligent en lloc de dir que ha perdut l’enteniment”, explica. L’origen és mitològic i es diu que és l’últim pagà. Ara és de carn i ossos, fuma pipa i arriba per la xemeneia per deixar regals als nens, però antigament se’l representava amb un espantaocells i eren els joves els qui el passejaven casa per casa demanant menjar per fer un bon àpat. “També es diu que ve del Pirineu i té relació amb el foc, com la tradició pagana del solstici d’hivern. A mi m’agrada aquesta similitud que té amb els orígens del tió. De fet, 'olentzo' significa 'brasa'”, acaba la Sara.