Totes les dones de Pertegaz

BarcelonaVa ser el modista de la burgesia catalana. De l’elegància continguda. El dissenyador de capçalera de generacions de famílies benestants que durant anys baixaven al seu atelier a la Diagonal a fer-li encàrrecs per als seus compromisos i que així el van convertir en el mestre de l’alta costura catalana. Ara, en un intent de recopilar tota la tasca d’aquest modista d’origen aragonès -que va fer tota la seva carrera a Catalunya-, ha obert les portes a Barcelona, a la Fundació Rocamora, l’exposició Pertegaz en Diagonal, que es podrà veure fins al 15 de desembre.

El crític d’art i expert en moda Josep Casamartina n’és el comissari -juntament amb Ismael Núñez- i reconeix que feia temps que volia fer aquesta exposició. Després d’anys de feina i de recol·lectar peces de Manuel Pertegaz cedides per famílies de la burgesia catalana, ara Casamartina es mostra satisfet. “Aquesta mostra és una panoràmica sobre el dissenyador que encara no havia fet ningú. Hem aconseguit exposar molts vestits, d’èpoques i tipologies molt diferents, per captar i explicar el veritable esperit del modista”, diu el comissari. Així, les peces exposades, que són gairebé un centenar, abracen des dels inicis del modista, als anys quaranta, fins a les seves últimes produccions, a l’entrada del segle XXI.

Tots els vestits provenen del fons de la Col·lecció Antoni de Montpalau, de la qual Casamartina és el director. És una de les col·leccions més rellevants de l’Estat, amb més de 10.000 vestits, a part de fotografies, esbossos, complements, teixits i documentació sobre la moda del segle XX. “Tenim el fons Pertegaz més important després del de la pròpia marca, sobretot de vestits antics”, explica Casamartina. Aquesta varietat de vestits antics es pot veure a l’exposició, on hi ha moltes peces dels anys quaranta, quan el jove Pertegaz va obrir casa pròpia a la Diagonal amb només 24 anys. Havia treballat durant anys a la sastreria Angulo, però la seva traça i la creativitat a l’hora de vestir les senyores el van catapultar aviat. En poc temps va entrar a la Cooperativa Española de Alta Costura i va passar a ser considerat un dels millors, els coneguts com els Cinc Grans: Pedro Rodríguez, Asunción Bastida, Santa Eulalia, El Dique Flotante i el mateix Pertegaz.

Recuperar i posar en valor

Casamartina, que és un gran coneixedor de la carrera de Pertegaz, lamenta que “la moda, quan passa de moda, s’oblida”, i per això reivindica la necessitat de “recuperar el passat i posar en valor la tasca d’alguns creadors que van canviar la nostra manera de vestir”.

La mostra està dividida en àmbits -repartits per les diferents sales que amaga el palauet del Putget on té la seu la Fundació Rocamora- que volen demostrar com Pertegaz va treballar per vestir les dones en tots els moments del dia: vestits de carrer i abrics, vestits de festa, de nit, de còctel i de núvia.

“En tot aquest recorregut -diu Casamartina- es veu com Pertegaz tenia una obsessió perquè les senyores no fossin massa sexis. A ell li agradaven les senyores etèries, poc sensuals, i per això sempre suavitzava les formes femenines, fent vestits amb molta caiguda”.

Entre les peces icòniques de la mostra hi ha un vestit de festa dels anys 40 que ja té una de les marques de la casa del dissenyador: el color xampany, a mig camí entre el color or i el plata, que després reproduiria en molts vestits. També hi trobem un abric de finals dels 50, de blonda i brodat amb ràfia, que és la primera vegada que s’ensenya, juntament amb un vestit còctel, de finals dels 60, amb una faldilla molt curta, com marcaven els cànons de l’època, i un treball de brodat espectacular, ja que està totalment cobert amb fulles d’organza.

“A la mostra hi hem portat peces molt emblemàtiques però també vestits normals, tots exquisits, per mostrar de manera representativa la feina del modista”, explica el comissari, que destaca que una de les grans virtuts de Pertegaz va ser “saber mantenir les mares i atraure les filles, perquè sabia llegir molt bé els temps”, com bé demostra l’evolució que van viure les seves creacions al llarg dels anys. A finals dels 60 i a principis dels 70 els vestits de Pertegaz experimenten un canvi: s’escurcen les faldilles, s’estrenyen les cintures i tot adquireix un aire ie-ie que, amb tot, no abandona mai el toc elegant i burgès marca de la casa.

Influència de Balenciaga

Una altra constant que es pot veure a l’exposició és la gran influència que van exercir alguns dissenyadors en les seves creacions, especialment Cristóbal Balenciaga, de qui era un fidel seguidor i l’ombra del qual va planar sempre sobre la seva carrera. La mostra té també una secció dedicada als vestits boutique, aquells que va començar a fer en sèrie, en un intent d’abaixar els preus per fer créixer la clientela. Eren peces que ja no confeccionava a mida, sinó que feia amb talles i una tirada curta, però que mai van acabar de funcionar perquè el preu continuava sent massa elevat. Va ser llavors que va fer el salt al prêt-à-porter, que també té un espai a l’exposició; amb aquestes peces el modista va abandonar la contenció habitual per entregar-se a creacions més juganeres i atrevides amb colors vius i estampats.

Una altra de les curiositats de la mostra és que s’hi presenta per primera vegada la túnica que Pertegaz va dissenyar el 1961 per a les components de l’Orfeó Català.

Finalment, l’exposició dedica un espai a les núvies, amb vestits que van des dels anys 50 -per a una núvia innocent i naïf- fins a peces dels anys 80, romàntiques, exagerades i amb mànigues de pernil, que encaixarien en una pel·lícula històrica situada al segle XIX. Una mostra més que Pertegaz va treballar sempre per vestir les dones adaptant-se als nous temps.