Treballadors viatgers

Com són i com viuen els nòmades digitals?

Bajawa, Flores, Indonèsia. La Carla Llamas (foto 01, a Penang, Malàisia) respon un mail de feina des de l’hostal on va arribar ahir. Fa més d’un mes que va d’illa en illa descobrint aquest país del Sud-est Asiàtic, però no hi és de vacances. Viatjar mentre treballa és la seva manera de viure des de fa gairebé cinc mesos, quan va sortir de Barcelona sense bitllet de tornada. És periodista de viatges freelance i, a part de gestionar el seu blog ( www.lamaletadecarla.com ), també escriu per a diferents empreses del sector turístic. “És un canvi laboral que m’ha portat a un canvi d’estil de vida en general, perquè ara puc fer el que més m’agrada: viatjar indefinidament i treballar alhora. Només necessito una bona connexió a internet i puc fer el que calgui des de qualsevol lloc del món”, explica la Carla, al 100% convençuda que s’ha convertit en una nòmada digital.

Barcelona, Catalunya. La Patri Molina i en Rubén Navarro (foto 02, al camp base de l’Everest, i foto 03, a Conca) fa un mes que han tornat d’una ruta de dos mesos per Europa i preparen un viatge de quatre setmanes a Boston i Nova York. Fa poc més d’un any que van crear la seva pròpia empresa de màrqueting digital i fotografia, són uns apassionats dels viatges i també se senten nòmades digitals. Ells mateixos defineixen aquest concepte: “Són persones que no depenen d’una oficina ni de cap lloc físic per treballar, només utilitzant les noves tecnologies poden servir els seus clients”. Aquesta parella catalano-madrilenya, que va començar la seva aventura amb un blog de viatges (www.gtmdreams.com ), no té casa, però passa temporades a Barcelona entre viatge i viatge. “Estem a casa dels pares i bàsicament venim per temes burocràtics i mèdics”, expliquen, contents de poder treballar mentre viatgen allà on volen.

Chiang Mai, Tailàndia. En Sergi Mateo (foto 04, a la seva cafeteria preferida de Chiang Mai) fa dos anys i mig que va establir-se en aquesta ciutat del nord de Tailàndia, després de 24 mesos viatjant i treballant per l’Àsia i Sud-amèrica. “Després d’una temporada llarga en ruta, vols buscar un lloc on quedar-te. Aquí he trobat l’equilibri. És un indret que em permet fer viatges curts per la zona dins d’una relativa rutina”. Per a en Sergi ( www.sergimateo.com ), la clau de ser nòmada digital és “la llibertat de treballar des d’on vulgui, quan vulgui i amb qui vulgui, sense estar lligat a cap oficina ni a cap horari. Gaudir de la teva feina sense renunciar al teu temps lliure”. Aquest barceloní treballa en el món digital des del 2007.

Tots són exemples de nòmades digitals, però cadascú organitza la jornada laboral i el ritme de viatge de manera diferent. La Carla explica que viatja “molt a poc a poc” i que s’està un mínim d’una setmana a cada destí. “Alguns dies els dedico només a fer turisme i d’altres me’ls passo tancada a l’habitació o a la cafeteria per treballar”. La Patri i en Rubén encara estan buscant la fórmula guanyadora, però fins ara dediquen “dues o tres setmanes a viatjar i dues o tres a la feina”. En canvi, en Sergi prefereix planificar-se per dies. “M’organitzo cada matí. Dedico mig dia a visitar llocs i a la tarda tres o quatre hores a treballar”.

Menys és més

Porten casa seva a l’esquena, amb motxilles que no pesen més de 15 quilos. “De fet, crec que la meva motxilla de feina pesa més que la de roba”, diu la Carla, que a part de l’ordinador i la càmera de fer fotos només considera imprescindible “un bon calçat, una gorra i el mòbil”. En Sergi hi està d’acord: “De roba en tinc ben poca, però sense el meu ordinador no soc ningú. Crec que és bastant general entre els nòmades digitals. Acostumem a tenir poca cosa. Poc i bo”, puntualitza. En aquest sentit, la Patri i en Rubén recorden tot el que tenien quan vivien a Barcelona: “Una col·lecció de discos, una altra de pel·lícules... Què fèiem amb tot això? Realment no ho utilitzàvem”, es responen ells mateixos, que s’han adonat de tot el que s’arriba a comprar i llençar. “Hem après a tenir una vida més sostenible, ens hem fet vegans i hem reduït l’ús de plàstic”. Conscienciada amb el medi ambient, la Carla també ha dit adeu al plàstic i viatja amb una ampolla i una canyeta d’acer inoxidable, una pràctica que promou a les xarxes.

Cuidar el planeta no és l’únic aprenentatge. “El tipus de vida anterior era consumista, ja no ens afecta. Per Nadal no vam tenir la necessitat de comprar”, explica en Rubén. “He après que no necessito guanyar el que guanyava treballant en una oficina per poder viatjar pel món i que un mes a l’any de vacances no era suficient”, analitza la Carla.

I també han après que no tot són flors i violes. “A mi em funciona, però no és tan senzill. Molts dies t’agradaria ser a la platja però has de treballar i d’altres ets a la platja pensant en la feina”, confessa la Carla. Un altre inconvenient que apunten la Patri i en Rubén és que “de vegades no hi ha bona connexió i la necessites per a una feina urgent”. En Sergi diu que “has de tenir molta disciplina”. “No ens han ensenyat a ser independents i autònoms per treballar, ens eduquen per ser treballadors i dependre d’un cap”, afegeix la Carla.

Un model de vida etern?

Praga, República Txeca. L’Ángel Alegre ( www.viviralmaximo.net ) ha estat cinc anys viatjant i treballant i el 15 de gener passat va publicar una entrada al blog dient que se n’havia cansat. Amb 200.000 visites mensuals i 50.000 seguidors a les xarxes socials, aquest jove de 32 anys de Càceres és un dels referents dels nòmades digitals a Espanya i no ha tingut cap vergonya de fer públic que ja en té prou. “Fer i desfer la motxilla, buscar un bon lloc per treballar, decidir què visitar... Tornar a començar de zero cada dues setmanes és molt dur. Sento que he fet les paus amb una etapa de la meva vida”, diu a l’ARA en una conversa telefònica des de Praga, on s’ha instal·lat, de moment, amb la seva parella. Amb la idea de venir a Barcelona en les pròximes setmanes, defensa “fer sempre el que et faci feliç”. Explica que treballar viatjant l’ha ajudat a veure què és el que realment vol en cada moment. “T’allunyes de la rutina marcada socialment i veus les coses amb perspectiva. Et connecta amb tu mateix i t’ajuda a prendre les decisions que et fan feliç”.

La Carla toca de peus a terra i sap que l’actual estil de vida potser no és el model etern. “Crec que en un futur m’agradaria fer temporades a casa i temporades de viatge”. La Patri i en Rubén tenen clar que si en algun moment un dels dos es cansa, hauran de buscar un punt en comú, però animen tothom a fer el que li vingui de gust: “No seràs pitjor si un dia decideixes parar de treballar viatjant”.

Barcelona, la capital dels nòmades digitals

Segons la web americana Nomadlist.com, Barcelona és la millor ciutat per ser nòmada digital. La pàgina té en compte aspectes com el cost de vida, el preu d’un àpat o una cervesa, la qualitat dels llocs des d’on treballar o l’ambient nocturn, i Barcelona té un 5 sobre 5, tot i que el cost és més elevat que en altres ciutats que es troben als primers llocs, com Canggu, a Bali, o Chiang Mai, a Tailàndia. “Són ciutats que no tenen cap monument ni res especial, però que són còmodes i barates per viure-hi”, explica l’Ángel després d’haver-les conegut. En Sergi, establert a Chiang Mai, en destaca l’ambient. “Hi ha una barreja entre locals i internacionals, moltes cafeteries des d’on treballar amb bona connexió, parlen bon anglès i té bon clima”. Al top 20 també hi apareixen llocs com Budapest i Sarajevo, a Europa, Taghazout, al Marroc, o Buenos Aires, a l’Argentina.

Llocs estranys per treballar

“Això de treballar a la platja és totalment fals, perquè el reflex del sol no et deixa veure la pantalla”, diu l’Ángel desmuntant un mite: assenyala les cafeteries i els allotjaments com els llocs més habituals per treballar dels nòmades digitals. Però hi ha situacions excepcionals que els han portat a fer feina en llocs ben estranys. En Sergi va contestar un correu urgent des d’un caiac. Era en unes cabanes de fusta sense wifi al llac del parc nacional Khao Sok, a Tailàndia. “L’interior del llac era l’únic punt on el mòbil agafava bon senyal”. La Carla va aprofitar una navegació pel parc nacional de Komodo, a Indonèsia, per “treballar una estona amb un paisatge increïble de fons: el mar, el sol baixant a poc a poc i un munt d’illes verdes al fons: espectacular”. I la Patri va aprofitar el temps que en Rubén dedicava a fer un time-lapse des d’un mirador de Conca per editar un vídeo.