Tres ulls per mirar-nos

Tenim tres ulls o maneres de mirar-nos que no estan separats perquè som una unitat cos-ment-esperit

La manera com ens mirem a nosaltres mateixos pot ser de gran ajuda per al nostre equilibri corporal i mental. Podem dir, doncs, que tenim tres ulls: l’ull del cos, l’ull de la ment i l’ull de l’esperit. L’ull del cos és aquell que ens permet sentir el que el nostre cos ens explica si som capaços d’aturar-nos. En els temps actuals, per a moltes persones el seu cos té una alçada d’uns 30 centímetres, els que van des del crani fins al coll, perquè obliden el que segueix a continuació. L’energia està concentrada en la part mental i es deixa de percebre la realitat corporal. Amb aquesta insensibilització es deixa, per exemple, de posar atenció en la forma d’alimentar-nos, qualsevol cosa va bé per calmar la gana, sigui o no sigui saludable, sigui o no sigui respectuosa amb el medi. Observar el cos no té res a veure amb una mirada neuròtica sobre cada petit símptoma, sinó tot el contrari, és aturar-nos, respirar-nos, portar l’atenció més avall del coll i deixar que sigui el cos qui s’expressi.

L’ull de la ment és el que ens permet observar els pensaments sense jutjar-los, veure’ls amb una nova mirada situada en el nostre interior, des d’un espai d’acceptació d’allò que apareix a la ment sense emetre judicis de valor, de bo o de dolent. Observar sense intervenir per així poder transformar.

El tercer ull és el de l’esperit, el de la transcendència. Quan estem en meditació o observant la bellesa del planeta, quan mirem l’immens mar blau, podem percebre que formem part d’un tot més gran. Intuir que podem anar més enllà de nosaltres mateixos i sentir la calma que apareix quan ens obrim.

En definitiva, tres ulls o maneres de mirar-nos que no estan separats perquè som una unitat cos-ment-esperit. Una unitat que no podem oblidar perquè quan es trenca poden aparèixer petits o grans desequilibris.