Tribut a Fátima Mernissi

El 30 de novembre d’ara fa dos anys va morir la nostra estimada i sempre respectada pensadora marroquina Fátima Mernissi. Com a reputada intel·lectual pertanyia a l’elit del seu país, però això no va fer que es reclogués, tot el contrari. Sovint s’inspirava en el testimoni de les dones silenciades i analfabetes, però que conserven ben endins l’espiritualitat i la força d’un islam menys ideològic i, per això, més pur, l’islam dels oprimits i les oprimides. Per exemple, la Mina, una teixidora de catifes a qui, després de deu anys, van acomiadar de la fàbrica quan va patir un accident laboral. Mernissi transcrivia el que li va dir la Mina: “Mira Fátima, perquè tinguis estudis i jo sigui analfabeta no tens cap motiu per tractar-me com una idiota. Em dius que vagi a l’inspector de treball, com si jo no hi hagués pensat! I jo et dic: «Al·là és el meu defensor, és el meu sindicat i el meu inspector de treball!»”.

Davant d’aquest estament, Mernissi en treu una reflexió molt interessant: “Aquí és on l’islam exerceix un paper clau en la recerca, tan important, de la dignitat. Tenir Déu per defensor, quan el patró, el sindicat i l’inspector de treball violen els teus drets, no canvia gran cosa a curt termini. Però la treballadora acomiadada i humiliada pot penetrar al gran palau que mai tanca la porta: el del capital simbòlic. L’han acomiadada de la fàbrica sense diners ni drets, però no l’han despullada de la humanitat, pot entaular diàleg amb el cel i el seu senyor. Déu no l’aliena, com ens diu el marxisme. En tot cas l’aliena menys que els estats totalitaris que canten al socialisme i la dictadura del proletariat. Déu li dona, almenys, conceptes eficaços per expressar el seu dolor”. Gràcies, Fátima, per les teves idees, el teu tarannà i la teva lucidesa, que encara bateguen.

Més continguts de