Vida mítica

EscriptoraHavia sentit a dir a unes quantes persones que a Rapa Nui (illa de Pasqua) hi havia una energia especial. 'Especial' sol ser una paraula que s’aplica al que no s'aconsegueix definir però que surt del que és habitual. No concreta cap característica específica i, per norma general, es fa servir de manera positiva.

O sigui que, quan vaig arribar a l’illa, ho fer vaig entusiasmada, sí, perquè és el meu tarannà, però també encuriosida per aquestes declaracions vehements de les persones que ja hi havien estat. ¿Devia ser la terra? ¿El fet d’estar envoltada per l’oceà i no tenir cap punt habitat proper a menys de quatre mil quilòmetres? ¿El fet que hi hagués gairebé mil moais repartits per tot el territori? ¿El misteri d’aquelles escultures que no havien trobat encara una explicació única i les moltes versions trobades per explicar-ne el trasllat? ¿La misteriosa llegenda que atribuïa als extraterrestres la creació de les figures?

És ben cert que veure-les impressiona. Ets davant seu i et quedes sense alè. I no només per l’alçària, i perquè totes són diferents i reflecteixen un ésser amb personalitat pròpia, sinó també pels indrets on estan situades, a prop del mar però d’esquena, erigides sobre bases funeràries.

Els dies que vaig passar a Rapa Nui vaig estar-hi rumiant sense treure’n l’entrellat. Hi havia una energia especial, sí, però no aconseguia saber d’on provenia.

No ha sigut fins ara, quan he deixat l’illa, que trobo el que podria ser-ne la clau, ara que recordo les converses amb la gent d’allà i m’adono que tothom hi creu, en l’energia de la seva terra, tothom explica miracles i misteris sense justificar-los. Hi creuen sense fer-ho explícit. No experimenten la meravella de tenir fe sinó que, senzillament, la viuen. No defensen el mite; són el mite. D’aquí l’inexplicable.