VIDA REGALADA

Delictes ‘pijos’ (i 2)

La corrupció en forma d’evasió fiscal és molt de 'pijo'

La corrupció en forma d’evasió fiscal és molt de pijo. Els pijos tenen una relació complexa amb el concepte d’erari públic. Com als anys 40 o 80, pagar impostos segueix sent per a ells difícil d’entendre, se’ls fa una muntanya, i mai no saben de què parlem exactament quan parlem del bé comú (“ ¿El bien común? Cariño, que no te mareen, eso es una patraña populista inventada por algún hippy trasnochado. Papá y yo somos liberales: li-be-ra-les. No veo por qué le tenemos que ir pagando nosotros nada a nadie, ¿no? Estoy de comunistas radicales hasta el moño. Por cierto, ahora que te tengo al teléfono, tu hermana me ha pedido el broche de Masriera para la boda de Toté Sumarroca, te lo digo porque luego no quiero líos, que nos conocemos ”).

Aquesta incapacitat genètica per comprendre cap de les conseqüències de la Revolució Francesa és la mateixa que explicaria que als latifundis hi instal·lin tanques prescindint tranquil·lament del dret de pas, intentin vendre’s insistentment un Picasso catalogat com a bé d’interès cultural (“ Qué rabia, no hay forma de sacárselo de encima, con lo fea que es esa cabezota ”), fondegin el iot a Espalmador mentre deixen la posidònia a la juliana al seu pas o talin arbres centenaris que són al llindar del seu xalet a Llafranc, perquè les maleïdes branques els impedeixen, des de la terrassa, veure el mar.

Per descomptat, col·laborar en el finançament irregular de partits polítics (vaja, del partit) i desviar, de passada, alguns calerons “pel que pugui ser” cap a Suïssa via Andorra és també, entre pijos, tendència.

Una família pija com cal té, a més, algun parent a Soto del Real complint condemna per corrupció majúscula. Els dissabtes de vis-a-vis, ben d’hora al matí, arriben al pàrquing de la presó madrilenya, directament de les finques, els Range Rover conduïts per les esposes (jaqueta d’ull de perdiu a l’hivern, vestit camiser blau cel a l’estiu, polsera Love de Cartier tot l’any) que, per descomptat, no en sabien res de les trifulgues del marit (“ Por la confianza que tenía en mi marido y en sus asesores, firmaba ”). A la cua, mentre els funcionaris les identifiquen, coincideixen amb les dones de traficants, sicaris i independentistes.

Més continguts de